#Líban #DretsHumans #CrisiHumanitària

Més de 300.000 persones han hagut d’abandonar casa seua al Líban en menys de 100 hores, arran d’una onada d’atacs aeris israelians i d’ordres d’evacuació que han afectat el sud del país i diversos barris de Beirut, mentre les ONG i les autoritats alerten d’una crisi humanitària i de possibles vulneracions del dret internacional humanitari.

En menys de quatre dies, més de 300.000 persones han sigut desplaçades dins del Líban després d’una nova escalada d’atacs aeris israelians i de l’emissió d’ordres d’evacuació massiva que abasten àrees del sud del país, la capital i la seua perifèria. Segons han informat les autoritats libaneses, la combinació de bombardejos intensos i notificacions d’eixida urgent ha forçat milers de famílies a fugir quasi sense equipatge, buscant refugi on poden.

L’organització “Periodistes Sense Cadenes” ha denunciat que els refugis públics habilitats en edificis compartits, com ara escoles i altres equipaments, estan desbordats per l’afluència de desplaçats. Les sales comunes, passadissos i espais improvisats s’estan ocupant amb matalassos i mantes, en un context on les necessitats bàsiques —alimentació, higiene, assistència sanitària i protecció— superen de llarg la capacitat de resposta de les autoritats i de les ONG locals.

Al mateix temps, els atacs aeris han colpejat habitatges, comerços i infraestructures civils en diferents zones del país, inclosa la perifèria sud de Beirut, provocant danys importants en barris densament poblats i en la xarxa econòmica local. Segons dades facilitades per les autoritats sanitàries libaneses, almenys 102 persones han mort i 638 han resultat ferides des de dilluns, mentre s’han registrat més de 529 atacs israelians en diversos punts del territori.

Davant esta situació, “Periodistes Sense Cadenes” ha instat Israel a revocar de manera immediata les ordres d’evacuació massiva, alertant que podrien no respondre a un criteri de necessitat o d’objectiu militar clar. L’organització subratlla que ordenar desallotjaments enmig de bombardejos, sense establir corredors segurs ni garantir llocs d’acollida adequats, genera un risc evident que estes eixides es convertisquen en trasllats forçosos de població.

En el seu comunicat, l’entitat recorda que el dret internacional humanitari, i en particular la Quarta Convenció de Ginebra de 1949 relativa a la protecció de civils en temps de guerra, prohibix els trasllats forçosos individuals o massius de persones protegides, excepte en casos molt estrictes de seguretat de la població o per raons militars imperioses. L’organització assenyala que l’emissió d’ordres d’evacuació sota foc, sense opcions reals de refugi segur ni garanties de retorn, podria encaixar en la figura de “trasllat forçós” que contempla este instrument jurídic.

A més, l’entitat advertix que el bombardeig d’habitatges, establiments comercials i altres béns d’ús civil, així com el dany a infraestructures essencials, pot vulnerar els principis de distinció, proporcionalitat i necessitat militar que també recull el dret internacional humanitari. Estos principis obliguen les parts en conflicte a diferenciar entre objectius militars i civils, a evitar danys excessius a la població i a limitar l’ús de la força al que siga estrictament necessari des d’un punt de vista militar.

“Periodistes Sense Cadenes” ha fet una crida al conjunt de la comunitat internacional perquè augmente la seua pressió diplomàtica i impulse mesures concretes per a frenar els atacs sobre àrees civils i garantir el compliment de les obligacions derivades de la Convenció de Ginebra. L’organització posa l’accent en l’impacte específic que esta crisi està tenint sobre dones i xiquets, que representen una part important de les persones que es refugien en instal·lacions saturades i amb recursos limitats.

L’entitat alerta que la combinació d’hacinament, manca d’atenció sanitària adequada i absència d’espais segurs de protecció pot incrementar el risc de vulneracions addicionals de drets, inclosa la violència de gènere i altres formes d’abús que solen agreujar-se en contextos de desplaçament massiu i emergència prolongada.

Redacció Crònica