![]() |
| El lloguer se ho mentja tot |
#Habitatge #CrisiLloguer #València
Leer en castellano
Un exhaustiu informe d'Oxfam Intermón revela que huit de cada deu inquilins viuen ofegats econòmicament i planteja una bateria de solucions urgents per a frenar l'especulació financera.
Arribar a final de mes ja no depén només de tindre un treball estable o d'encadenar pujades del Salari Mínim Interprofessional, sinó de si les claus que portes a la butxaca són d'una casa en propietat o d'un pis arrendat. La pujada constant dels preus immobiliaris s'està menjant els ingressos de les famílies i consolidant una fractura social evident que expulsa els joves i la població migrant dels seus projectes vitals.
Hui tenim damunt la taula l'informe «L'habitatge, fonament de desigualtats», coordinat per Alejandro García-Gil per a Oxfam Intermón. Este document desgrana com l'encariment sostingut de l'arrendament i la compravenda impacta directament en la vida del 45 % de la població. La realitat és que el 85 % de les persones que viuen de lloguer es troben en situació de sobreesforç econòmic. Fixeu-vos en com penalitza esta situació la vida diària: una persona inquilina amb uns ingressos de 2.000 euros mensuals té pràcticament la mateixa probabilitat d'estalviar que una persona amb hipoteca que guanye 1.500 euros. El contrast és encara més fort si ho comparem amb algú que ja té la casa totalment pagada: este últim, cobrant només el Salari Mínim Interprofessional, té més opcions de guardar diners a final de mes que un inquilí amb un sou de 2.500 euros.
El mercat funciona ara mateix com un mecanisme de transferència regressiva de riquesa. Segons dades de l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona i el Grup d'Estudis Crítics Urbans recollides a l'estudi, l'inquilinat, amb rendes mitjanes d'uns 22.183 euros anuals, transfereix bona part dels seus ingressos als arrendadors, que presenten rendes de 46.725 euros.
Tot açò provoca el que l'informe anomena desnonaments invisibles. L'any passat, vora tres milions de persones inquilines, una de cada tres, van patir mudances forçoses per motius purament econòmics al no poder fer front a les pujades de preu o a la no renovació dels contractes. El 31,9 % dels menors de 35 anys va haver de canviar de casa per ofec econòmic, i la meitat d'ells va tornar al domicili dels pares, truncant la seua emancipació. El document recull el testimoni d'una dona de 35 anys que relata exactament això: «Amb 35 anys he de tornar i veig el quadre i dic, no sé [...] et fa la sensació de què pinte jo ja en esta habitació amb este quadre de quan era una xiqueta».
La població migrant extracomunitària també registra xifres altes de mobilitat forçosa. Quasi el 40 % va abandonar sa casa per raons econòmiques. D'altra banda, un 22 % d'estes persones es veuen forçades a compartir sostre amb desconeguts per a poder sobreviure, renunciant a la intimitat. Una empleada domèstica de 62 anys resident a Madrid ho explica amb tot detall: «És una habitació xicoteta, he posat dos llitets de 90 i a la mitja volta ens eixim fora».
Davant d'esta situació sistèmica, l'estudi assenyala que no caben propostes parcials, sinó que cal usar totes les ferramentes de la política pública. Els investigadors plantegen un pla de xoc integral per a protegir els llogaters, frenar l'acumulació de patrimoni i ampliar l'oferta pública. A continuació, detallem totes les mesures plantejades per Oxfam Intermón, estructurades per àmbits d'actuació.
| Àmbit d'actuació | Mesures proposades |
|---|---|
| Protecció a curt termini per a inquilins |
|
| Fre a l'especulació immobiliària |
|
| Control del turisme i lloguer de temporada |
|
| Fiscalitat justa basada en l'ús |
|
| Incentius a xicotets tenidors |
|
| Ampliació del parc públic |
|
| Models habitacionals alternatius |
|
Redacció Crònica
Àgora CT
En Castellano
#Vivienda #CrisisAlquiler #ValenciaUn exhaustivo informe de Oxfam Intermón revela que ocho de cada diez inquilinos viven ahogados económicamente y plantea una batería de soluciones urgentes para frenar la especulación financiera.
Llegar a final de mes ya no depende solo de tener un trabajo estable o de encadenar subidas del Salario Mínimo Interprofesional, sino de si las llaves que llevas en el bolsillo son de una casa en propiedad o de un piso arrendado. La subida constante de los precios inmobiliarios se está comiendo los ingresos de las familias y consolidando una fractura social evidente que expulsa a los jóvenes y a la población migrante de sus proyectos vitales.
Hoy tenemos sobre la mesa el informe «La vivienda, fundamento de desigualdades», coordinado por Alejandro García-Gil para Oxfam Intermón. Este documento desgrana cómo el encarecimiento sostenido del arrendamiento y la compraventa impacta directamente en la vida del 45 % de la población. La realidad es que el 85 % de las personas que viven de alquiler se encuentran en situación de sobreesfuerzo económico. Fijaos en cómo penaliza esta situación la vida diaria: una persona inquilina con unos ingresos de 2.000 euros mensuales tiene prácticamente la misma probabilidad de ahorrar que una persona con hipoteca que gane 1.500 euros. El contraste es todavía más fuerte si lo comparamos con alguien que ya tiene la casa totalmente pagada: este último, cobrando solo el Salario Mínimo Interprofesional, tiene más opciones de guardar dinero a final de mes que un inquilino con un sueldo de 2.500 euros.
El mercado funciona ahora mismo como un mecanismo de transferencia regresiva de riqueza. Según datos del Instituto de Investigación Urbana de Barcelona y el Grupo de Estudios Críticos Urbanos recogidos en el estudio, el inquilinato, con rentas medias de unos 22.183 euros anuales, transfiere buena parte de sus ingresos a los arrendadores, que presentan rentas de 46.725 euros.
Todo esto provoca lo que el informe denomina desahucios invisibles. El año pasado, cerca de tres millones de personas inquilinas, una de cada tres, sufrieron mudanzas forzosas por motivos puramente económicos al no poder hacer frente a las subidas de precio o a la no renovación de los contratos. El 31,9 % de los menores de 35 años tuvo que cambiar de casa por ahogo económico, y la mitad de ellos volvió al domicilio de los padres, truncando su emancipación. El documento recoge el testimonio de una mujer de 35 años que relata exactamente eso: «Con 35 años tengo que volver y veo el cuadro y digo, no sé [...] te da la sensación de qué pinto yo ya en esta habitación con este cuadro de cuando era una niña».
La población migrante extracomunitaria también registra cifras altas de movilidad forzosa. Casi el 40 % abandonó su casa por razones económicas. Por otro lado, un 22 % de estas personas se ven forzadas a compartir techo con desconocidos para poder sobrevivir, renunciando a la intimidad. Una empleada doméstica de 62 años residente en Madrid lo explica con todo detalle: «Es una habitación pequeña, he puesto dos camitas de 90 y a la media vuelta nos salimos fuera».
Ante esta situación sistémica, el estudio señala que no caben propuestas parciales, sino que hay que usar todas las herramientas de la política pública. Los investigadores plantean un plan de choque integral para proteger a los inquilinos, frenar la acumulación de patrimonio y ampliar la oferta pública. A continuación, detallamos todas las medidas planteadas por Oxfam Intermón, estructuradas por ámbitos de actuación.
| Ámbito de actuación | Medidas propuestas |
|---|---|
| Protección a corto plazo para inquilinos |
|
| Freno a la especulación inmobiliaria |
|
| Control del turismo y alquiler de temporada |
|
| Fiscalidad justa basada en el uso |
|
| Incentivos a pequeños tenedores |
|
| Ampliación del parque público |
|
| Modelos habitacionales alternativos |
|
Redacción Crónica
Ágora CT



No hay comentarios :