L'habitatge devora el sou: el lloguer dispara la desigualtat a Espanya L'habitatge devora el sou: el lloguer dispara la desigualtat a Espanya
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L'habitatge devora el sou: el lloguer dispara la desigualtat a Espanya

El lloguer se ho mentja tot

#Habitatge #CrisiLloguer #València

Leer en castellano

Un exhaustiu informe d'Oxfam Intermón revela que huit de cada deu inquilins viuen ofegats econòmicament i planteja una bateria de solucions urgents per a frenar l'especulació financera.

Arribar a final de mes ja no depén només de tindre un treball estable o d'encadenar pujades del Salari Mínim Interprofessional, sinó de si les claus que portes a la butxaca són d'una casa en propietat o d'un pis arrendat. La pujada constant dels preus immobiliaris s'està menjant els ingressos de les famílies i consolidant una fractura social evident que expulsa els joves i la població migrant dels seus projectes vitals.

Hui tenim damunt la taula l'informe «L'habitatge, fonament de desigualtats», coordinat per Alejandro García-Gil per a Oxfam Intermón. Este document desgrana com l'encariment sostingut de l'arrendament i la compravenda impacta directament en la vida del 45 % de la població. La realitat és que el 85 % de les persones que viuen de lloguer es troben en situació de sobreesforç econòmic. Fixeu-vos en com penalitza esta situació la vida diària: una persona inquilina amb uns ingressos de 2.000 euros mensuals té pràcticament la mateixa probabilitat d'estalviar que una persona amb hipoteca que guanye 1.500 euros. El contrast és encara més fort si ho comparem amb algú que ja té la casa totalment pagada: este últim, cobrant només el Salari Mínim Interprofessional, té més opcions de guardar diners a final de mes que un inquilí amb un sou de 2.500 euros.

El mercat funciona ara mateix com un mecanisme de transferència regressiva de riquesa. Segons dades de l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona i el Grup d'Estudis Crítics Urbans recollides a l'estudi, l'inquilinat, amb rendes mitjanes d'uns 22.183 euros anuals, transfereix bona part dels seus ingressos als arrendadors, que presenten rendes de 46.725 euros.

Tot açò provoca el que l'informe anomena desnonaments invisibles. L'any passat, vora tres milions de persones inquilines, una de cada tres, van patir mudances forçoses per motius purament econòmics al no poder fer front a les pujades de preu o a la no renovació dels contractes. El 31,9 % dels menors de 35 anys va haver de canviar de casa per ofec econòmic, i la meitat d'ells va tornar al domicili dels pares, truncant la seua emancipació. El document recull el testimoni d'una dona de 35 anys que relata exactament això: «Amb 35 anys he de tornar i veig el quadre i dic, no sé [...] et fa la sensació de què pinte jo ja en esta habitació amb este quadre de quan era una xiqueta».

La població migrant extracomunitària també registra xifres altes de mobilitat forçosa. Quasi el 40 % va abandonar sa casa per raons econòmiques. D'altra banda, un 22 % d'estes persones es veuen forçades a compartir sostre amb desconeguts per a poder sobreviure, renunciant a la intimitat. Una empleada domèstica de 62 anys resident a Madrid ho explica amb tot detall: «És una habitació xicoteta, he posat dos llitets de 90 i a la mitja volta ens eixim fora».

Davant d'esta situació sistèmica, l'estudi assenyala que no caben propostes parcials, sinó que cal usar totes les ferramentes de la política pública. Els investigadors plantegen un pla de xoc integral per a protegir els llogaters, frenar l'acumulació de patrimoni i ampliar l'oferta pública. A continuació, detallem totes les mesures plantejades per Oxfam Intermón, estructurades per àmbits d'actuació.

Àmbit d'actuació Mesures proposades
Protecció a curt termini per a inquilins
  • Aplicar la Llei 12/2023 en totes les autonomies per a declarar zones tensionades i regular el preu màxim del lloguer.
  • Ampliar els contractes de lloguer a 7 anys per a xicotets propietaris i a 10 anys per a grans tenidors.
  • Prorrogar excepcionalment fins a final de 2027 els contractes signats durant la pandèmia per a evitar un xoc de preus en 2026.
  • Introduir un complement d'habitatge en l'Ingrés Mínim Vital i les rendes mínimes d'inserció.
  • Regular requisits abusius per a entrar a viure (fiances, avals, nòmines inassumibles o despeses d'intermediació).
  • Garantir una alternativa habitacional digna abans de qualsevol desnonament per a llars vulnerables.
Fre a l'especulació immobiliària
  • Posar fi a les SOCIMI perquè les societats de gestió de patrimoni tributen com qualsevol altra empresa.
  • Reduir el llindar per a ser considerat gran tenidor de 10 a 5 immobles.
  • Limitar la compra a fons d'inversió, condicionant-la obligatòriament al lloguer assequible i lucre limitat.
  • Impedir la compra a persones extracomunitàries que no vagen a residir en la casa durant els següents 5 anys.
Control del turisme i lloguer de temporada
  • Limitar per llei a 60 dies anuals l'ús d'una casa com a habitatge turístic.
  • Desincentivar fiscalment el lloguer de temporada per a retornar eixes cases al mercat residencial.
  • Augmentar els recursos públics per a inspeccionar llicències i endurir les sancions als pisos turístics il·legals.
  • Condicionar les ajudes públiques de rehabilitació al fet que els pisos es destinen a lloguer social o assequible.
Fiscalitat justa basada en l'ús
  • Crear un registre estatal d'habitatge per a conéixer estadísticament l'ús real i la titularitat de cada immoble.
  • Rebaixar l'IVA i l'ITP per a la compra del primer habitatge habitual, i apujar estos tributs per a compres especulatives (fons, no residents).
  • Bonificar l'IBI a les cases de lloguer social o VPO i aplicar recàrrecs progressius i forts a les cases buides sense justificació o als pisos turístics.
Incentius a xicotets tenidors
  • Oferir garanties públiques de cobrament (per a evitar l'impagament) als propietaris particulars que posen els pisos de lloguer per davall del preu de mercat.
  • Avaluar l'impacte real de les deduccions de l'IRPF actuals per a assegurar-se que realment baixen els preus i no suposen només una captura d'ajudes pel casolà.
Ampliació del parc públic
  • Incrementar el pressupost públic en habitatge del 0,1 % actual al 0,3 % del PIB per a convergir cap al 9 % de parc públic europeu.
  • Garantir la protecció permanent dels Habitatges de Protecció Oficial (VPO) perquè no passen mai a ser del mercat lliure.
  • Establir quotes de reserva obligatòries per a habitatge social en noves promocions privades sense generar guetos.
  • Impulsar el dret de tanteig i retracte de les administracions per a accelerar la compra de pisos ja construïts.
  • Prioritzar l'accés a l'habitatge públic a rendes baixes i mitjanes (establint convocatòries per a ingressos de fins a 3 vegades i de 3 a 5 vegades l'IPREM).
Models habitacionals alternatius
  • Reconéixer jurídicament les cooperatives en cessió d'ús i les entitats socials proveïdores d'habitatge sense ànim de lucre.
  • Facilitar l'accés a sòl públic mitjançant cessions a estos projectes alternatius.
  • Crear incentius fiscals i facilitar l'accés al finançament creditici per a traure l'habitatge de les lògiques especulatives del mercat.

Redacció Crònica

Àgora CT


 



*

En Castellano

#Vivienda #CrisisAlquiler #Valencia

Un exhaustivo informe de Oxfam Intermón revela que ocho de cada diez inquilinos viven ahogados económicamente y plantea una batería de soluciones urgentes para frenar la especulación financiera.

Llegar a final de mes ya no depende solo de tener un trabajo estable o de encadenar subidas del Salario Mínimo Interprofesional, sino de si las llaves que llevas en el bolsillo son de una casa en propiedad o de un piso arrendado. La subida constante de los precios inmobiliarios se está comiendo los ingresos de las familias y consolidando una fractura social evidente que expulsa a los jóvenes y a la población migrante de sus proyectos vitales.

Hoy tenemos sobre la mesa el informe «La vivienda, fundamento de desigualdades», coordinado por Alejandro García-Gil para Oxfam Intermón. Este documento desgrana cómo el encarecimiento sostenido del arrendamiento y la compraventa impacta directamente en la vida del 45 % de la población. La realidad es que el 85 % de las personas que viven de alquiler se encuentran en situación de sobreesfuerzo económico. Fijaos en cómo penaliza esta situación la vida diaria: una persona inquilina con unos ingresos de 2.000 euros mensuales tiene prácticamente la misma probabilidad de ahorrar que una persona con hipoteca que gane 1.500 euros. El contraste es todavía más fuerte si lo comparamos con alguien que ya tiene la casa totalmente pagada: este último, cobrando solo el Salario Mínimo Interprofesional, tiene más opciones de guardar dinero a final de mes que un inquilino con un sueldo de 2.500 euros.

El mercado funciona ahora mismo como un mecanismo de transferencia regresiva de riqueza. Según datos del Instituto de Investigación Urbana de Barcelona y el Grupo de Estudios Críticos Urbanos recogidos en el estudio, el inquilinato, con rentas medias de unos 22.183 euros anuales, transfiere buena parte de sus ingresos a los arrendadores, que presentan rentas de 46.725 euros.

Todo esto provoca lo que el informe denomina desahucios invisibles. El año pasado, cerca de tres millones de personas inquilinas, una de cada tres, sufrieron mudanzas forzosas por motivos puramente económicos al no poder hacer frente a las subidas de precio o a la no renovación de los contratos. El 31,9 % de los menores de 35 años tuvo que cambiar de casa por ahogo económico, y la mitad de ellos volvió al domicilio de los padres, truncando su emancipación. El documento recoge el testimonio de una mujer de 35 años que relata exactamente eso: «Con 35 años tengo que volver y veo el cuadro y digo, no sé [...] te da la sensación de qué pinto yo ya en esta habitación con este cuadro de cuando era una niña».

La población migrante extracomunitaria también registra cifras altas de movilidad forzosa. Casi el 40 % abandonó su casa por razones económicas. Por otro lado, un 22 % de estas personas se ven forzadas a compartir techo con desconocidos para poder sobrevivir, renunciando a la intimidad. Una empleada doméstica de 62 años residente en Madrid lo explica con todo detalle: «Es una habitación pequeña, he puesto dos camitas de 90 y a la media vuelta nos salimos fuera».

Ante esta situación sistémica, el estudio señala que no caben propuestas parciales, sino que hay que usar todas las herramientas de la política pública. Los investigadores plantean un plan de choque integral para proteger a los inquilinos, frenar la acumulación de patrimonio y ampliar la oferta pública. A continuación, detallamos todas las medidas planteadas por Oxfam Intermón, estructuradas por ámbitos de actuación.

Ámbito de actuación Medidas propuestas
Protección a corto plazo para inquilinos
  • Aplicar la Ley 12/2023 en todas las autonomías para declarar zonas tensionadas y regular el precio máximo del alquiler.
  • Ampliar los contratos de alquiler a 7 años para pequeños propietarios y a 10 años para grandes tenedores.
  • Prorrogar excepcionalmente hasta final de 2027 los contratos firmados durante la pandemia para evitar un choque de precios en 2026.
  • Introducir un complemento de vivienda en el Ingreso Mínimo Vital y las rentas mínimas de inserción.
  • Regular requisitos abusivos para entrar a vivir (fianzas, avales, nóminas inasumibles o gastos de intermediación).
  • Garantizar una alternativa habitacional digna antes de cualquier desahucio para hogares vulnerables.
Freno a la especulación inmobiliaria
  • Poner fin a las SOCIMI para que las sociedades de gestión de patrimonio tributen como cualquier otra empresa.
  • Reducir el umbral para ser considerado grande tenedor de 10 a 5 inmuebles.
  • Limitar la compra a fondos de inversión, condicionándola obligatoriamente al alquiler asequible y lucro limitado.
  • Impedir la compra a personas extracomunitarias que no vayan a residir en la casa durante los siguientes 5 años.
Control del turismo y alquiler de temporada
  • Limitar por ley a 60 días anuales el uso de una casa como vivienda turística.
  • Desincentivar fiscalmente el alquiler de temporada para devolver esas casas al mercado residencial.
  • Aumentar los recursos públicos para inspeccionar licencias y endurecer las sanciones a los pisos turísticos ilegales.
  • Condicionar las ayudas públicas de rehabilitación al hecho de que los pisos se destinen a alquiler social o asequible.
Fiscalidad justa basada en el uso
  • Crear un registro estatal de vivienda para conocer estadísticamente el uso real y la titularidad de cada inmueble.
  • Rebajar el IVA y el ITP para la compra de la primera vivienda habitual, y subir estos tributos para compras especulativas (fondos, no residentes).
  • Bonificar el IBI a las casas de alquiler social o VPO y aplicar recargos progresivos y fuertes a las casas vacías sin justificación o a los pisos turísticos.
Incentivos a pequeños tenedores
  • Ofrecer garantías públicas de cobro (para evitar el impago) a los propietarios particulares que pongan los pisos de alquiler por debajo del precio de mercado.
  • Evaluar el impacto real de las deducciones del IRPF actuales para asegurarse de que realmente bajan los precios y no suponen solo una captura de ayudas por el casero.
Ampliación del parque público
  • Incrementar el presupuesto público en vivienda del 0,1 % actual al 0,3 % del PIB para converger hacia el 9 % de parque público europeo.
  • Garantizar la protección permanente de las Viviendas de Protección Oficial (VPO) para que no pasen nunca a ser del mercado libre.
  • Establecer cuotas de reserva obligatorias para vivienda social en nuevas promociones privadas sin generar guetos.
  • Impulsar el derecho de tanteo y retracto de las administraciones para acelerar la compra de pisos ya construidos.
  • Priorizar el acceso a la vivienda pública a rentas bajas y medias (estableciendo convocatorias para ingresos de hasta 3 veces y de 3 a 5 veces el IPREM).
Modelos habitacionales alternativos
  • Reconocer jurídicamente las cooperativas en cesión de uso y las entidades sociales proveedoras de vivienda sin ánimo de lucro.
  • Facilitar el acceso a suelo público mediante cesiones a estos proyectos alternativos.
  • Crear incentivos fiscales y facilitar el acceso a la financiación crediticia para sacar la vivienda de las lógicas especulativas del mercado.

Redacción Crónica

Ágora CT


 



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

No hay comentarios :

BlueSky Mastodon NotaLegal