No existix una sola manera de ser home. No obstant això, a causa de l’educació rebuda i als estereotips de gènere, molts viuen seguint les normes de la “masculinitat hegemònica”. Este terme recull el model de masculinitat que una societat sol considerar normal o ideal. Per això tendix a ser una de les formes de viure la masculinitat més acceptades socialment. Però, són més saludables uns models que altres?
Normalment, un home de veritat es relaciona amb ser fort físicament, no mostrar emocions, competir tot el temps, ser independent, viril, exitós, racional, tindre un caràcter dur i, a vegades, ser agressiu.
El problema és que esta manera d’entendre la masculinitat pot crear relacions injustes, perquè posa alguns homes per damunt d’altres. Així, sol augmentar la desigualtat, ja que es considera millor un tipus d’home i es menysprea els qui no encaixen en eixe model i a les dones. Açò demostra que les idees que aprenem sobre com ser home o dona influïxen en com ens tractem i en com ens relacionem.
S’ha observat com estes formes d’entendre la masculinitat poden tindre un impacte negatiu en la vida de les persones i en les relacions socials. Diverses investigacions han demostrat com les pressions socials per a complir amb els estereotips de la masculinitat hegemònica poden generar en els homes problemes de salut mental, comportaments de risc i dificultats en les relacions interpersonals.
Estes expectatives apareixen en coses quotidianes, encara que a vegades passen desapercebudes. Molts homes senten pressió en haver de aguantar –reprimir algunes emocions com la tristesa i la por–, resoldre els problemes a soles i evitar mostrar-se vulnerables. Tot açò per a encaixar en allò que la masculinitat hegemònica definix com ser un home de veritat.
El problema és que, amb el temps, esta manera de viure pot tindre conseqüències negatives. Per exemple, augmentar l’estrés, dificultar demanar ajuda quan es té un problema –inclosos els de salut– i empitjorar la manera de gestionar el dolor i la frustració. En alguns casos també es relaciona amb addiccions, conductes violentes i altres problemes que danyen la salut física i mental. Estos afecten tant als mateixos homes com a les persones que els envolten.
Sorgix llavors la pregunta: quines altres formes de masculinitat existixen? Com es pot viure la masculinitat d’una manera més sana?
Cap a la masculinitat igualitària
Existixen altres opcions. La “masculinitat igualitària” és un model alternatiu basat en la igualtat de gènere i el respecte mutu. Esta manera de ser home busca allunyar-se de les normes de la masculinitat hegemònica, que sovint relacionen ser home amb dominar, competir, ser agressiu i situar-se per damunt d’altres persones.
La masculinitat igualitària promou valors com l’empatia, la col·laboració, l’expressió de les emocions, la cura i la corresponsabilitat en les relacions personals, familiars i socials. Així, es proposa una manera de ser home que no es basa en sentir-se superior a altres gèneres, sinó en la igualtat i el respecte en les relacions.
Este model pot ajudar a construir societats més inclusives i justes, perquè qüestiona les normes de gènere rígides que limiten les persones. La idea principal és que cada persona té la capacitat de canviar, triar com vol relacionar-se i viure la seua identitat sense eixes pressions socials.
El desenvolupament de masculinitats igualitàries comença entenent com les normes de gènere influïxen en allò que creiem que ha de ser un home i en com ens relacionem amb els altres.
Quan es treballa amb homes des d’un enfocament de gènere es poden analitzar i qüestionar moltes idees apreses sobre la masculinitat. És el que planteja bell hooks (pseudònim escrit en minúscules) en el seu llibre El desig de canviar: homes, masculinitat i amor. Açò obri espai per a viure-la d’una manera més autèntica, amb més connexió emocional i relacions més sanes. A través del diàleg i la reflexió, molts homes han començat a canviar la seua manera d’entendre i viure la masculinitat.
Els homes també poden cuidar
Una part fonamental d’este procés de canvi es basa en la participació dels homes en les activitats de cura en la vida diària. Tradicionalment, la cura s’ha associat amb allò femení. No obstant això, les tasques de cura oferixen als homes l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’empatia, comunicació i col·laboració. Estes habilitats són essencials per a promoure relacions saludables i una societat més justa.
Les cures inclouen des de cuinar un menjar per a una persona estimada fins a cuidar els fills, les persones majors o qui ho necessite, així com acompanyar les amistats en moments difícils. També autocuidar-se. Totes estes accions del dia a dia demostren que no és certa la idea que ser home no pot estar relacionat amb cuidar o mostrar compassió.
En promoure masculinitats igualitàries no sols estem treballant per al benefici dels homes individualment, sinó també per a la creació de societats més saludables, inclusives i justes.
Hem d’ajudar els homes a explorar i acceptar tota la diversitat de les seues experiències humanes. L’objectiu és que totes les persones puguen desenvolupar-se plenament, sense que el seu gènere limite el que poden sentir, fer o arribar a ser.
Carmen María Galvez Sánchez, Professora. Facultat de Psicologia i Logopèdia. Universitat de Múrcia, Universitat de Múrcia; Julio Ángel Camacho Ruiz, Personal docent i investigador, Universitat de Múrcia, and Rosa María Limiñana Gras, Professora titular del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics, de la Facultat de Psicologia i Logopèdia.
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llig el original.