#XarxaLaica #TransparènciaIglesia #IRPF

La memòria de l'Església: quan la justificació  està buida i el destí de la X no quadra

Europa Laica presenta un informe crític sobre la Memòria d'Activitats 2024 de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), revelant ocultacions i una escassa justificació de l'ús de la Asignació Tributària (la famosa X del IRPF). En la roda de premsa al Centre Social Rey Heredia de Córdoba, el president de Europa Laica, José Antonio Naz Valverde, i l'autor del document, Juan José Picó Pastor, exposen una detallada anàlisi que, segons Naz, demostra "la necessitat d'aquesta presentació en un espai social autogestionat que no rep subvencions públiques i que ofereix serveis socials com el seu menjador, mostrant que no cal cap X per a les ONG per dur a terme les seues activitats".

El document, titulat Informe Crític sobre la Memoria de activitats de la Iglesia catòlica 2024, assenyala nombroses deficiències: la Memòria és, segons redacta, desigualment detallada respecte a la Asignació rebuda i no descriu clarament en quines àrees s'apliquen els diners públics. A més, s'apunta que la gran majoria de les 90+ pàgines corresponen a activitats eclesials, publicitat i xifres generals que no fonamenten l'ús de la X del IRPF i alimenten una percepció errònia sobre la transparència de l'assignació.

Entre les conclusions clau, Europa Laica denuncia que la Memòria no és una veritable justificació de la despesa, sinó una descripció de quantitats rebudes. L'informe també critica l'acord de 2006 i denuncia que l'estat no ha establit criteris objectius per a quantificar l'aportació "proper sosteniment" de l'Església, així com la falta de desglossament entre recursos públics i privats en la diòcesi.

La crítica externa es completa amb la lectura de l'aportació de PwC, qualificada per l'organització com un "informe d'assegurament" que, segons ells, no és una auditoria de comptes. A més, l'indicador de la casella de l'IRPF revela una tendència preocupant: el 2025 més de 4 de cada 10 contribucions no marquen cap casella, i menys del 30% assenyala l'opció específica en suport a la IC, una xifra que, segons el document, continua disminuint respecte a anys anteriors.

Les dades presentades indiquen que, malgrat l'augment de la X en 2024, el total destinat a retribucions del clero i a funcionament de l'estructura diocesana continua sent predominant: "62,9% de la Asignació rebuda se destina a la retribució del clero" i, al mateix temps, la llum sobre la resta de rubrics és difusa. Aquest desequilibri alimenta la percepció de sobrefinançament públic i alimenta el debat sobre la necessitat de l'autofinançament i la revisió dels acords amb la Santa Seu.

Europa Laica, tot i reclamar una defensa de lo públic i de les normes democràtiques, no planteja una batalla antireligiosa, sinó una crida a la transparència i a la verificabilitat del destí de les aportacions públiques i de la manera com s'apliquen. L'organització detalla que, segons les seves estimacions, la financiació pública a la IC podria superar els 13.100 milions d'euros anuals quan es consideren desgravacions fiscals i exempcions, i demana la derogació de l'Assignació tributària fins que s'assolesquen criteris clars i verificables.

El debat públic, segons l'informe, ha de centrar-se en exigir mesures com la derogació de la Llei de Llibertat Religiosa i l'adopció d'una nova normativa que garanteixi la llibertat de consciència i la laïcitat de l'Estat, així com l'abolició de l'Assignació fins a una autofinançació clara i verificable per part de la IC. Fins i tot es posa sobre la taula la necessitat de revisar els Acords de 1979 i 2006, així com els convenis amb altres confessions.

En resum, l'informe de Europa Laica queda com una crida clara a exigir transparència, claus per a comprendre en quines bases es fonamenta la distribució de fons públics i quina part de la despesa de la CEE realment correspon a activitats de caràcter social i humanitari i quina, a simples despeses administratives i de propagació institucional.

Redacció Crònica