#ViolènciaMasclista #DonesPolítiques #XarxesSocials

La hostilitat digital es manté com un fenomen estructural, amb impacte en la participació pública

La investigació publicada a València posa de manifest que la violència verbal i en ferms de les xarxes socials silencia les dones en la vida pública i mostra patrons recurrents compartits a diversos països; la interacció digital contribueix a una degradació de la qualitat democràtica sense ser quelcom accidenta.

Els dos estudis, dirigits per Maria Luisa Carrió Pastor i Sergei Sikorskii, del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València, analitzen milers de missatges dirigits a Irene Montero, Isabel Díaz Ayuso i Giorgia Meloni a la plataforma X, des de diverses orientacions ideològiques.

El primer treball examina comentaris a respostes de missatges de dues figures polítiques amb visions contraposades. Les dades cobreixen un període de dues-setmanes, coincidint amb l'atenció mediàtica sobre el cas FP i la investigació judicial que afectava al Govern regional de Madrid.

El resultat és clar: malgrat les discrepàncies polítiques, les dones són objecte de formes d'agressió similars, centrades en estereotips de gènere.

Patrons de masculinització, sexualització i insults disfressats de humor

Segons l'anàlisi, els atacs s'organitzen segons patrons repetitius: infantilització ("per què no et calles ja, nena? Vés a la cuina"), sexualització, dubte sobre la capacitat per exercir el poder, crítiques desproporcionades a la intensitat emocional i utilització de l'humor o la ironia per a disfressar l'insult.

Estas estratègies no busquen debat; busquen desacreditar, humiliar i dissuadir la participació de les dones en l'àmbit públic.

Una de les conclusiones més rellevants és que aquesta violència és presentada sovint de manera aparentment "civilitzada", envoltada d'acudit, sarcasme o fórmules de cortesia falses. Un exemple és el missatge rebut per Irene Montero: "Estimadíssima senyora Ministra… no siga que torni a fer el ridícul. Un cordial salut."

"Aquest to irònic pot fer que molts missatges no siguen percebuts com a agressions greus, la qual cosa contribueix a la seua normalització i dificulta la identificació com a formes d'hostilitat", explica Maria Luisa Carrió Pastor.

Desistir com a mètode per a evitar l'assetjament

En el segon estudi, l'equip de la UPV conclou que hi ha un patró comú d'atacs, encara que varien segons el país. A Espanya predominan els atacs morals i els que qüestionen com "s'haguera de comportar" una dona en el poder; a Itàlia, són més freqüents els missatges que posen en dubte la seua competència o sinceritat. "En ambdós casos, aquestes crítiques contribueixen a construir discursos que posen en dubte la legimitat de la líder com a figura política vàlida", explica Sergei Sikorskii.

"Els resultats ofereixen clau per entendre el funcionament del debat públic en entorns digitals. Reconéixer estos patrons permet distingir la crítica política legítima dels discursos que busquen excloure determinades persones del espai públic. A més, s'obri la via a desenvolupar eines d'anàlisi i educació digital més eficients, especialment en un context on les xarxes socials influeixen directament en la percepció social del lideratge polític", afirmen Carrió Pastor i Sikorskii.

Els dos estudis també constaten que estas pràctiques provoquen que moltes dones redueixin la seua presència pública, s'autocensin o abandonen el debat polític per a evitar l'assetjament. Aquest "efecte desllengor" afecta també a dones joves que podrien involucrar-se en política en el futur. "Estas formes d'agressió reforcen estereotips de gènere tradicionals, com l'associació de les dones amb menor racionalitat o menor capacitat de lideratge. Des de l'anàlisi del discurs, això contribueix a reproduir desigualtats simbòliques en l'espai públic digital", conclou Sikorskii.

Redacció Crònica

Crònica CT