#Conquesta #Lleiesd'Índies #FelipVI
Felip VI reflexiona sobre la brutalitat històrica mentre visita una mostra sobre el Mèxic indígena
El Rei Felip VI ha afirmat aquest dilluns que, durant la Conquesta, es van donar "molts abusos" malgrat la protecció que les Lleis d'Índies, impulsades pels Reis Catòlics, pretenien oferir a la població indígena. Aquesta declaració, feta en el marc de la visita a l'exposició "La meitat del Món. La Dona en el Mèxic indígena" al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i acompanyat pel cònsol màxim de Mèxic, Quirino Ordaz, és l'últim episodi d'una aproximació pública a una temàtica que encara genera polèmica.
El cap d'estat ha volgut aclarir que "hi ha coses que quan s'estudien i es miren amb el nostre criteri de hui dia, amb els nostres valors, doncs òbviament no poden fer-nos sentir-nos orgullosos", però també ha insistit que cal estudiar-les "en el seu just context, no amb excessiu presentisme moral, sinó amb una anàlisi objectiva i rigorosa" i extreure lliçons davant les controvèrsies morals i ètiques que van sorgir des del primer dia. Segons ell, "els propis Reis Catòlics, la Reina Isabel, amb les seues directrius i les Lleis d'Índies, van mostrar un afany de protecció que després la realitat no va complir com es pretenia i hi ha molt abús".
En aquest marc, la visita va servir per posar en tela de juicio que la realitat de l'època només pugui ser entenguda a través d'unes lleis formals, sense reconèixer que les execucions i abusos van coexistir amb intents de protecció. L'argument del monarca posa l'accent en la necessitat d'un anàlisi contextual per comprendre com el poder es va exercir des del primer dia, i que, encara avui, no és possible separar la història de les seves contradiccions ètiques.
La tornada a la reflexió històrica s'emmarca en un diàleg amb l'ambaixador de Mèxic a Madrid, i, tot i la crida a evitar presentismes morals excessius, la mirada actual exigeix transparència sobre comportaments que encara generen debat públic. Aquest discurs sorgeix com a part de la campanya per posicionar la història en una llosa més clara i críptica, on l'objectiu és exigir responsabilitat col·lectiva, i no només que la memòria es mantinga intacta.
Qué diu la Historiografia académica?
La historiografia acadèmica actual, sustentada en cròniques d'Índies i anàlisis demogràfiques rigoroses, confirma que la conquesta d'Amèrica va constituir un procés de violència sistemàtica i desestructuració social que va derivar en el major col·lapse poblacional de la història documentada. Per a comprendre la veritat històrica d'estes massacres des d'un marc de drets humans, és imprescindible abandonar les visions romantitzades i atendre les xifres i tàctiques de terror bèl·lic emprades pels conquistadors com a mecanisme de sotmetiment polític i econòmic.
El terror tàctic i les massacres documentades
Les investigacions d'historiadors com Antonio Espino López demostren que les matances no van ser excessos aïllats, sinó eines militars premeditades per a compensar la inferioritat numèrica espanyola mitjançant el terror psicològic. Un exemple paradigmàtic és la massacre de Cholula (1519), executada per les tropes d'Hernán Cortés abans d'ingressar a Tenochtitlan, on els registres històrics certifiquen l'assassinat preventiu d'entre 2.000 i 6.000 persones en a penes unes hores. D'igual manera, a Cajamarca (1532), la captura de l'inca Atahualpa per Francisco Pizarro es va aconseguir mitjançant una emboscada que va implicar l'aniquilació de centenars o milers d'indígenes del seu sèquit desarmat. Tàctiques com empalaments, amputacions, aperreaments (ús de gossos de combat per a devorar natius) i la crema de cacics en la foguera es van aplicar sistemàticament des de les Antilles fins a Yucatán i Xile per a sufocar qualsevol intent de resistència.
El col·lapse demogràfic estructural
Més enllà de les execucions directes, el resultat global de la conquesta va ser una catàstrofe demogràfica incontestable que va reduir la població originària en percentatges superiors al 50%, arribant en regions com el centre de Mèxic i les zones tropicals a taxes de mortaldat d'entre el 75% i el 90% al llarg del segle XVI. Especialistes en demografia històrica, recolzats en registres parroquials i tributaris de l'època, estimen que la població mexicana precontacte, calculada conservadorament entre 4,5 i més de 15 milions d'habitants, va ser delmada de manera irreversible. Este extermini estructural no es va deure únicament a l'impacte letal d'epidèmies importades (com la verola de 1520 o el matlazáhuatl de 1545 i 1576), sinó a un model d'explotació feroç: el treball esclau en les mines i encomiendas, les fams provocades per l'expropiació de terres agrícoles i la profunda disrupció del teixit social i ecològic indígena.
Redacció Crònica
Crònica CT
No hay comentarios :