#MemòriaLocal #InvestigacióCientífica #Salut

Estudi internacional associa la inflamació intestinal amb pèrdua de memòria i destaca un mecanisme reversible

Un dany a la memòria podria començar en el sistema digestiu, segons un tècnic estudi publicat a Nature. L'experiment amb ratolins revela que la inflamació gastrointestinal i els canvis que acompanyen aquesta fase actuen com un factor directe del deteriorament cognitiu, una troballa que pot explicar variacions en la memòria entre persones de la mateixa edat.

El descobriment dibuixa un camí en tres etapes cap a la pèrdua de memòria. L'inici s'accelera amb l'envelliment del sistema digestiu i les alteracions microbianes i metabòliques que sorgeixen després; les cèl·lules mieloides de l'intestí detecten aquests canvis i la seva resposta inflamatòria perjudica la connexió entre intestí i cervell a través del nervi vago. La bona notícia és que, en ratolins, recuperar l'activitat del nervi vago permet tornar a nivells de memòria propers als d'un organisme jove, una perspectiva que il·lustra possibles teràpies futures.

La estimulació del nervi vago, d'altra banda, ja és aprovada en molts llocs per tractar símptomes d'epilesia en humans, i aquesta pista ofereix una via per a futures aplicacions clíniques. «La nostra esperança és que, en última instància, aquests resultats puguin traslladar-se a la clínica per combatre el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat en les persones», comenta un dels impulsors, Christoph Thaiss, del Institute for Research Arc de California.

Experiència

Per provar la tesi que la microbiota intestinal determina l'envelliment cerebral, els investigadors van encabir ratolins joves (de 2 mesos) amb ratolins vells (de 18 mesos). Compartint espai i defecant junts, la microbiota dels joves va començar a imitar la dels animals més grans i, en conjunt, la convivència va provocar que els microbiomes dels més joves s'assemblessin als dels vells.

Després d'un mes, l'equip va constatar que els joves amb microbiomes envelits mostraven menys capacitat per reconèixer objectes nous o per superar un laberint, igual que els seus companys vells. Quan es va restablir el microbioma amb antibiòtics, l'efecte va inverting-se i els joves van recuperar funcions cognitives pròximes a les d'un jove.

Una Bacteria clau

Els ratolins sense gèrmens mostraven un deteriorament cognitiu menys ràpid amb l'edat en comparació amb els animals amb microbiotes típiques de l'envelliment, cosa que recolza la idea d'alguna peça del microbioma envegit que impulsa la pèrdua de memòria. Els autors conjecturen que aquesta peça és la bacteri Parabacteroides goldsteinii, la qual augmenta amb l'edat i provoca una inflamació que desactiva les funcions del nervi vago i afavoreix el deteriorament cognitiu.

Quan colonitzaven intestins de ratolins joves amb aquesta espècie, els exemplars perdien capacitat en tasques de reconeixement i en la resolució de laberints. Tanmateix, tractant ratolins vells amb una molècula que activa el nervi vago, el rendiment cognitiu resultava indistinguible del d'animals joves.

«El nostre treball demostra que una senyal correcta des de l'intestí cap al cervell, mitjançant el nervi vago, protegeix els ratolins contra el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat», remarquen els autors.

La investigació subratlla la importància de mantenir una comunicació intestinal-cervell sanejada com a via de protecció davant l'envelliment cerebral, amb la promesa de futures aplicacions terapèutiques que podrien frenar el progresiu empitjorament de la memòria.

La investigació es manté en fases preclíniques, però les dades aporten una visió clara sobre la rellevància de la relació intestí-cervell en l'envelliment i ofereixen una base per a possibles teràpies que modulen el nervi vago.

Entre les aportacions, destaca la troballa que la manipulació de la microbiota i la via nerviosa poden influir de manera significativa en la funció cognitiva a partir de l'edat.

La síntesi dels autors és clara: una senyalització adequada entre intestí i cervell protegeix contra el deteriorament cognitiu associat a l'edat, i això obre portes a futures estratègies terapèutiques basades en microbiota i neuromodulació.

L'última conclusió disponible evidencia una possible via clínica per atenuar el deteriorament de la memòria relacionat amb l'edat, a partir de la intervenció del nervi vago.

Redacció Crònica.