#Sanitat #Agressions #València #CCOO-PV

L'informe de CCOO PV revela que el col·lapse de la sanitat valenciana és la causa principal dels atacs diaris que rep el personal dels centres.

Un estudi sobre més de 3.000 enquestes demostra que les agressions en el sistema públic de salut no són fets aïllats, sinó un problema cronificat per la manca de recursos i la saturació del servei.

Hui s'han fet públiques unes xifres que descriuen la realitat quotidiana en els centres de salut i hospitals valencians. Segons l'informe elaborat per la Federació de Sanitat de CCOO PV, el 85,8% del personal sanitari i el 73,5% del personal no sanitari de la Conselleria de Sanitat ha patit algun tipus d'agressió mentre exercia les seues funcions. Estes dades situen la violència com un element estructural del sistema, directament vinculat al col·lapse organitzatiu.

L'anàlisi, que recull l'opinió de professionals entre els mesos de novembre i febrer, indica que la violència s'ha tornat habitual. El 46% de la plantilla afirma haver patit més d'un atac en l'últim any. La freqüència és especialment alta entre el personal sanitari: un 28,5% assegura que s'enfronta a estes situacions una o més vegades cada mes.

Malgrat la gravetat dels fets, la majoria de les agressions no arriben a les mans de la justícia ni de l'administració. Més de la meitat del personal no sanitari (53,8%) no denuncia mai, mentre que en el sector sanitari només un 22% comunica sempre l'incident. Els motius d'esta decisió són la desconfiança i el temor: el 87,6% dels treballadors creu que les denúncies no tenen utilitat, el 77% pensa que no hi haurà conseqüències per a l'agressor i un 68,2% té por a patir represàlies.

Raúl Arambul, responsable de Salut Laboral en la FSS CCOO PV, explica que esta situació és fruit d'una gestió deficient: «La infradenúncia no és per passivitat de la plantilla, és una resposta racional a la falta d'acció i protecció per part de la Conselleria de Sanitat». Segons les respostes obtingudes, el 50% dels professionals considera que el suport de l'administració és insuficient i un 18,8% el qualifica d'inexistent.

L'estudi assenyala que l'arrel del problema no es troba en el caràcter dels pacients, sinó en les deficiències del servei. Més de la meitat dels enquestats apunta a les llistes d'espera, les demores en l'atenció i la saturació generalitzada com els detonants principals de la violència. L'usuari arriba al centre després d'acumular frustració per la falta de resposta del sistema, i el personal de primera línia acaba sent el receptor d'un malestar que no ha generat.

En este sentit, Arambul remarca que els atacs són el desenllaç d'un mal funcionament previ: «L'agressió és la fase final d'un procés, no un fet espontani. L'agressió no comença quan s'alça la veu o es dóna un colp en el taulell o s'agredix físicament el professional. Comença quan el sistema no respon».

Com a mesura dissuasòria, el personal creu que unes sancions administratives més immediates i amb quanties elevades podrien reduir els incidents. Tot i això, el sindicat conclou que la solució real passa per reforçar els recursos humans, reduir les esperes i millorar la gestió de les cites per a evitar que el sistema arribe al límit de les seues capacitats.

Redacció Crònica