Un pas avant en la confluència: unitat política per a una esquerra transformadora

#Unitat #EsquerraTransformadora #PolíticaSocial

Crònica de l'acte fundacional del moviment Sumar,  Izquierda Unida, Los Comunes, Más Madrid i aliances que apuren la sintonia entre organitzacions

A Madrid s'escolpava aquest 21 de febrer una estratègia lenta però ferma: teixir una unitat política amb "intel·ligència política" per a respondre a les demandes ciutadanes. El Círculo de Bellas Artes, fins ara escenari de debats discrets, va acollir un acte de presentació que pretén ser la primera pedra d'un projecte que encara cerca complicitats més enllà de les estructures de partit. Lara Hernández, Coordinadora del Movimiento Sumar, va descriure l'esdeveniment com un punt de partida obert a més aliances i a persones que, encara sense voler militar en cap candidatura, vulguen sumar-se a "este moviment de transformació".

Les veus presents a primera fila, com Unai Sordo i Pepe Álvarez (CC.OO. i UGT), així com figures destacades del panorama institucional i polític, deixaren clar que l'objectiu no és un discurs de pura retòrica, sinó la creació d'un projecte capaç de convertir la majoria social en una majoria electoral. Antonio Maillo, de IU, va subratllar que no es tracta d'ara buscar la unitat com a Fet, sinó de definir com construir-la amb eficàcia davant la repressió i les desigualtats creixents. "Tendrem que organitzar-nos amb intel·ligència política", va afirmar, en un discurs que situà la lluita contra l'extrema dreta com a part d'una reforma estructural més àmplia.

Maillo va situar la necessitat de fortes polítiques en habitatge social, sanitat i educació pública com a pilars de la nova etapa, avisant que l'enfrontament amb sectors poderosos és innegable. "Hi ha qui no assumirà que les seues expectatives de guanys mil millonaris emergeixen del canvi de rumb que proposem", va advertir, destacant que l'objectiu és "una unió per fer un país més just" i no pas un mer acord per a evitar res. A les seues paraules, la societat demana una orientació clara i valentia per a reformar la judicatura i, fins i tot, la estructura de les forces de seguretat.

En el decurs de l'acte, Maillo va embellir la idea de "la lluita cultural" com a part essencial de la transformació: no és l'enfrontament quan la ciutadania està desmoralitzada, sinó la provisió de propostes i de mitjans per a que els joves i la gent de tots els àmbits puguen involucrar-se en la vida pública, des de les seus llocs de treball fins als barris, escoles i associacions. Un toc d'optimisme estratègic ressaltà que no és temps de melancolia, sinó de construir un nou relat polític.

La interpel·lació intergeneracional va ser another eix central: evitar que les generacions més grans imposin la narrativa, però compartir experiències de lluita i de drets per a inspirar les generacions futures. Maillo va concloure amb una imatge de solidaritat regional, citant l'exemple de Ronda i Grazalema com a símbol de la vida en comunitat i l'antifascisme que espera superar la desolació econòmica i social.

La jornada va continuar amb la participació de Lara Hernández, qui va insistir en la necessitat de definir un programa d'esquerres més enllà de les estructures partidàries i en la creació d'un horitzó de transformació adaptat als nous temps. "La gent ens demana propostes valentes i esperança; volem caminar junts, no és necessari ser iguals", va afirmar, deixant clar que l'objectiu és avançar sense renunciar a la identitat i la missió compartida.

Entre les intervencions, Ernest Urtasun (Los Comunes) va destacar que la victòria electoral requereix més que números: necessita un projecte polític clar que conecte amb la majoria social i que siga capaç de governar amb valentia en qüestions com la vivenda i l'escut social. Mònica García (Más Madrid) va posar en valor la herència de reforms i, amb optimisme, va afirmar que cap veu és prescindible en aquest camí cap a una societat més justa, insistint en la lluita per la transformació i la inclusió de totes les veus progressistes.

El debat, en definitiva, va situar al centre la necessitat de configurar una esquerra transformadora, capaç de capgirar obstacles estructurals i de respondre a la voluntat social amb una agenda que afronte qüestions clau de manera valenta i pragmàtica. L'acte va insistir en que el procés és obert a noves integracions i que la unitat no és un punt d'arribada, sinó una eina per a seguir verändern la realitat al carrer i als espais de referència de la ciutadania de València i de tot el domini lingüístic.