Un estudi ampli descarta la majoria dels efectes secundaris atribuïts a les estatines

Les estatines no causen la majoria de les afeccions que figuren als seus prospectes, com pèrdua de memòria, depressió, alteracions del son o disfunció erèctil i sexual, segons la revisió més exhaustiva sobre possibles efectes adversos. L'estudi ha estat liderat per investigadors d'Oxford Population Health i s'ha publicat a la revista The Lancet.

La malaltia cardiovascular provoca al voltant de 20 milions de morts a tot el món. Les estatines són fàrmacs molt eficients que redueixen els nivells de colesterol LDL, conegut com a colesterol dolent, i han demostrat de forma reiterada que disminueixen el risc cardiovascular i la mortalitat tant en homes com en dones. No obstant això, en els últims anys s'han alçat dubtes sobre els seus possibles efectes adversos.

Les estatines redueixen eficaçment el colesterol LDL ('colesterol dolent') i han demostrat disminuir el risc cardiovascular i la mortalitat tant en homes com en dones.

Per abordar aquesta qüestió, els investigadors van recopilar dades de 23 grans estudis aleatoritzats de la Cholesterol Treatment Trialists' Collaboration. En total, van analitzar 123 940 participants de 19 assaigs clínics que comparaven estatines amb placebo i 30 724 participants de quatre estudis que avaluaven tractaments amb estatines més intensius en front de menys intensius.

Els resultats mostren xifres similars de notificació d'efectes per a qui prenia estatines i per a qui rebia placebo en gairebé totes les afeccions recollides als prospectes. Per exemple, la freqüència anual d'informes de deteriorament cognitiu o de memòria va ser del 0,2 % tant en el grup que prenia estatines com en el grup placebo. Això indica que, encara que algunes persones poden notar aquests problemes mentre prenen el fàrmac, no existeixen proves sòlides que demostren que estiguen causats per les estatines.

Prendre aquest fàrmac no provoca un augment rellevant de pèrdua de memòria o de demència, depressió, alteracions del son, disfunció erèctil, augment de pes, nausèes, fatiga, mal de cap ni moltes altres condicions. Només s'ha observat un petit increment del risc, al voltant del 0,1 %, en alteracions dels anàlisis sanguinis hepàtics, encara que no s'ha detectat un augment de malalties hepàtiques com hepatitis o insuficiència hepàtica, cosa que suggereix que aquests canvis rara vegada deriven en problemes greus.

Christina Reith, professora associada d'Oxford Population Health i autora principal de l'estudi, va afirmar que "les estatines són fàrmacs que salven vides i han estat utilitzats per centenars de milions de persones durant els últims 30 anys". Segons va assenyalar, "les inquietuds sobre la seua seguretat han dissuadit a molta gent amb risc de patir una discapacitat greu o de morir per un infart o un ictus", i va afegir que "el nostre estudi aporta tranquil·litat, ja que per a la majoria de la població el risc d'efectes secundaris és àmpliament superat pels beneficis de les estatines".

Treballs previs d'aquest mateix grup d'investigadors ja havien establert que la majoria de símptomes musculars no estan causats per les estatines. La teràpia amb aquests fàrmacs només va provocar símptomes musculars en el 1 % de les persones, principalment durant el primer any de tractament, sense un excés posterior. També s'havia demostrat que les estatines poden provocar un lleuger augment dels nivells de sucre en sang, de manera que algunes persones amb alt risc poden desenvolupar diabetis abans.

Evidència d'assaigs aleatoritzats de gran envergadura. Per la seua banda, Anthony Keech, cardióleg del Royal Prince Alfred Hospital i professor de Medicina, Cardiologia i Epidemiologia a la Universitat de Sídney, va explicar que "encara que les persones puguin experimentar problemes mentre prenen estatines, l'ús de l'evidència més fiable procedent de grans assaigs aleatoritzats i controlats amb placebo demostra que aquests fàrmacs no causen la majoria dels efectes secundaris que figuren en els prospectes".

Tots els assaigs inclosos en l'anàlisi eren de gran grandària, amb almenys 1 000 participants, i van fer un seguiment dels resultats durant una mitjana aproximadament de cinc anys. Els estudis van ser doble cecs, de manera que ni els participants ni els investigadors sabien qui rebia cada tràctament, amb l'objectiu d'evitar biaixos. La llista de possibles efectes secundaris es va elaborar a partir dels indicats per les cinc estatines més prescrites.

L'estudi ha estat dut a terme per la Cholesterol Treatment Trialists' Collaboration, una iniciativa conjunta coordinada per la Clinical Trial Service Unit & Epidemiological Studies Unit d'Oxford Population Health i el National Health and Medical Research Council Clinical Trials Centre de la Universitat de Sídney, en representació d'investigadors acadèmics dels principals assaigs sobre estatines arreu del món.

La investigació ha comptat amb finançament de la British Heart Foundation, el UKRI Medical Research Council i el National Health and Medical Research Council d'Austràlia, i la feina del grup CTT està supervisada per un panell independent.