Un estudi de Cambridge i SINC revela com els cranis estrets i l'obesitat poden intensificar la dificultat respiratòria i afavorir complicacions de salut en diverses races, amb variacions significatives entre races
La majoria de les molèsties respiratòries es van detectar en 12 races, amb un 89 % de pequinesos i un 82 % de chin japonesos classificats com a de risc elevat, segons un estudi que va avaluar 900 gossos en el Hospital Veterinari Queen's de la Universitat de Cambridge durant jornades de salut. «La respiració dels gossos es va mesurar abans i després d'una prova d'esforç de tres minuts», i la classificació va dividir gossos en «no afectats» i aquells amb síndrome braquicefàlic obstructiu quan presentaven símptomes a les vies respiratòries superiors.»
Un esbós de la realitat descriu com algunes característiques físiques —fosses nasals estretes, paladar blando engrosat i una tràquea relativament petita— poden actuar com a factors de risc addicionals, encara que no són els únics determinants. Com expliquen les investigadores, un esquelet facial curt se associa a l'estretament de les vies respiratòries, però hi ha més factors en joc; "altres característiques típiques solen ser: fosses nasals estretes, un paladar blando engrosat i una tràquea relativament petita", segons Francesca Tomlinson, autora principal del treball i investigadora a la Universitat de Cambridge.
Els autors destaquen que, a llarg termini, la malaltia pot provocar una respiració ruidosa, dificultar l'exercici, dormir, regular l'estrès i la temperatura corporal, i que les característiques físiques dels animals restringeixen la sortida i entrada d'aire. "En humans, podríem comparar-ho amb respirar a través d'una canya", assenyala l'especialista. Aquesta codificació de risc va acompanyada de recomanacions de gestió mitjançant diverses estratègies, com la cirurgia, la dieta i el control del pes, per millorar la qualitat de vida dels gossos afectats.
La recerca també indica que el síndrom braquicefàlic obstructiu no és idèntic en totes les races, mostrant variabilitat entre els individus i les races estudiades. Segons el resum de la investigació, «no existeix una única forma de mesurar-lo» i alguns animals poden presentar afectació lleu mentre que d'altres pateixen una reestricció respiratòria severa, apnees del son, hipertermia i fins i tot col·lapse. Aquesta constatació és fonamental per a la pràctica clínica i per a les recomanacions de prevenció.
La investigació assenyala també que les cues curtes i els collades gruixuts s'associen a un major risc, així com el sobrepès, particularment en races com la cavalier king charles spaniel, la shih tzu i l'affenpinscher. La presència de greix al voltant del coll o de la gola contribueix al estrechament de les vies respiratòries, i la grasa abdominal redueix l'expansió pulmonar, fent la respiració més difícil. En definitiva, una massa corporal elevada eleva la demanda d'oxigen i força al sistema respiratori, fet que pot agreujar signes clínics en gossos amb vies respiratòries anatòmicament estretes.
En termes pràctics, hi ha estratègies de prevenció i gestió per millorar la qualitat de vida dels gossos amb BOAS. La cirurgia pot ser una bona opció per abordar les restriccions físiques i millorar el flux d'aire, però cal combinar-la amb dieta i control de pes. Un dels descobriments clau és que el BOAS no és uniforme entre races i que la resposta pot variar considerablement entre crys; alguns poden estar lleugerament afectats i altres poden patir una inhibició respiratòria severa, apnees i sobrecalentament. Com destacat, l'obra conclou que no existeix una única mesura de risc universal per a totes les races estudiades.
La recerca va ésser publicada en una cross-sectional study sobre la prevalença i factors de risc conformacionals de BOAS en catorze races braquicefàliques i va ser realitzada per Francesca Tomlinson i col·legues, amb referència a Plos One: A cross-sectional study into the prevalence and conformational risk factors of BOAS across fourteen brachycephalic dog breeds. Lo res té en compte les dades de 2026 i passa a través del mitjà SINC. Marcos D. Oliveros, autor original de la peça, és citat de forma natural en el text per a reflectir el to periodístic i l'atribució de la pista informativa. Per a la lectura completa de l'estudi, es pot consultar la font de referència Plos One.
Referència: Tomlinson, F. et al. A cross-sectional study into the prevalence and conformational risk factors of BOAS across fourteen brachycephalic dog breeds. Plos One. 2026.
* Ho pots llegir perqué som Creative Commons
Redacció Crònica
Crònica CT
No hay comentarios :