Podem anticipar-nos a les sequeres? Lliçons des d'una conca semiàrida del Mediterrani

La sequera és un dels riscos climàtics més rellevants al Mediterrani, especialment en conques semiàrides com la del Xúquer, en l'est d'Espanya. Encara que sabem que el clima de la regió és naturalment variable, en les últimes dècades les sequeres s'han tornat més intenses i duradores, generant una creixent preocupació social, i impactes econòmics i ambientals.

Fins ara, gran part dels estudis de sequeres s'ha centrat en analitzar les sèries històriques o les projeccions de canvi climàtic a mitjà i llarg termini. Estos escenaris de diverses dècades són útils per a comprendre les tendències generals, però resulten poc pràctics per a la gestió quotidiana.

Espanya compta amb sistemes molt complets per a monitorar la sequera a nivell nacional i a més amb informes de seguiment dins de la pròpia conca. Estes ferramentes permeten saber què està ocorrent en l'actualitat o què va ocórrer en els últims mesos. Però conéixer el present no és el mateix que anticipar el futur pròxim.

Del Xúquer a la resta de conques semiàrides del món

Entre el monitoratge immediat i els escenaris climàtics a mig-llarg termini faltava una ferramenta intermèdia: les prediccions estacionals que ajuden a saber què podria passar en els pròxims mesos.

La Demarcació Hidrogràfica del Xúquer (DHJ) representa un exemple adequat per a abordar este repte. Situada en l'est de la península ibèrica, es caracteritza per un clima mediterrani semiàrid. En la major part del seu territori predominen els estius llargs, secs i molt calorosos, sovint acompanyats d'onades de calor, i amb la pluja concentrada en pocs episodis intensos, sobretot a la fi d'estiu i a la tardor.

Encara que la precipitació mitjana anual ronda els 500 mm, esta xifra amaga una enorme variabilitat espacial: en les zones més meridionals a penes s'aconseguixen els 300 mm a l'any i poden passar llargs períodes sense pluges. Esta combinació d'escassetat de precipitació i altes temperatures fa que la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer siga especialment vulnerable a la sequera i un laboratori natural ideal per a estudiar fins a quin punt podem anticipar-nos a ella.

El nostre estudi aborda justament esta qüestió. D'una banda, avaluem que fiables han sigut les prediccions estacionals en el passat. Per un altre, analitzem com estos models de predicció meteorològica poden utilitzar-se ara de manera operativa, a través de la plataforma WATER4CAST, que oferix prediccions reals amb diversos mesos d'antelació per a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, la zona en la qual treballa el nostre equip d'investigació.

Per a abordar estes qüestions, es van combinar diferents models climàtics estacionals disponibles a través del Servici de Canvi Climàtic de Copernicus a partir de dades històriques de precipitació i temperatura. I, després, apliquem un mètode d'intel·ligència artificial que corregix el biaix i millora l'adaptació dels models de predicció a l'escala local.

A partir d'estes prediccions es van calcular els índexs de sequera meteorològiques més utilitzats internacionalment: el Índex de Precipitació Estandarditzat (SPI) i el Índex Estandarditzat de Precipitació-Evapotranspiració (SPEI). I ho vam fer en diferents escales temporals: 6, 12, 18 i 24 mesos, la qual cosa va permetre avaluar no sols els dèficit de pluja, sinó també l'efecte de l'augment de la temperatura, clau en un Mediterrani cada vegada més càlid.

Els resultats del nostre treball mostren que les prediccions estacionals de sequeres meteorològiques aconseguixen alta fiabilitat, fins a quasi el 90 %, per a escales temporals de 6 mesos en el mateix mes d'emissió, i mantenen la seua fiabilitat fins i tot a 3 mesos d'anticipació. En escales més llargues, de 12, 18, i 24 mesos, els models conserven informació útil fins als 6 mesos d'anticipació.

Això ens permet assegurar que sí que és possible anticipar parcialment les sequeres amb diversos mesos d'antelació, obrint una finestra d'acció per a la gestió de l'aigua en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.

Una esperança per a una millor gestió de l'aigua i del risc a sequeres

Més enllà de l'avaluació científica, el nostre estudi demostra que estes prediccions poden aplicar-se de manera operativa. Els models s'integren en la plataforma WATER4CAST, que actualment oferix prediccions estacionals reals, permetent acostar la ciència al món de la gestió de l'aigua i el risc. D'esta manera, els índexs i els models multimodel deixen de ser només ferramentes acadèmiques i es convertixen en un suport pràctic per a embassaments, agricultura i alertes primerenques de sequeres.

En un context de canvi climàtic, on la freqüència i intensitat de les sequeres està augmentant, este enfocament permet prendre decisions més anticipades, basades en evidència científica, i reforça la resiliència de les regions vulnerables. La combinació de múltiples models i índexs de sequera oferix una visió més completa del fenomen i reduïx la incertesa associada als prediccions tradicionals.

Encara que cap predicció pot ser perfecta, esta investigació evidencia que les prediccions estacionals de sequeres meteorològiques són una ferramenta prometedora per a anticipar-se als riscos hídrics, optimitzar la gestió de l'aigua i augmentar la capacitat d'adaptació enfront d'un Mediterrani cada vegada més càlid i sec.

Dariana Isamel Avila Velasquez, Investigadora predoctoral en Enginyeria de l'Aigua i Mediambiental, Universitat Politècnica de València; Hector Macian-Sorribes, Investigador postdoctoral en gestió de sistemes de recursos hídrics, Universitat Politècnica de València i Manuel Pulido-Velazquez, Catedràtic d'universitat, Universitat Politècnica de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.