Escoltar una opinió contrària a la nostra rares vegades és una experiència neutra. Encara que solem atribuir esta dificultat a factors culturals o personals, la ciència mostra que té arrels profundes en el funcionament del cervell.
Des de la neurociència sabem per què ens costa tant escoltar opinions diferents. El desacord activa sistemes dissenyats per a detectar conflicte i mantindre la coherència interna. Això explica per què solem reaccionar amb rapidesa i, sovint, amb rigidesa davant idees que desafien el que creem.
El cervell detecta conflicte abans de raonar
Quan escoltem una idea que contradiu la nostra manera de pensar, el cervell no comença avaluant arguments. Primer detecta que hi ha un conflicte. Una de les regions implicades en este procés és l'anomenada escorça cingulada anterior o CCA.
Esta estructura actua com un radar encarregat d'identificar inconsistències entre les nostres expectatives i la realitat, així com conflictes entre respostes o entre creences. Per tant, la CCA funciona com un “radar d'incongruències”.
L'evidència neurocientífica mostra que la CCA forma part de circuits implicats tant en el control cognitiu com en el processament del dolor físic i del dolor social.
Per això, una opinió contrària pot ser experimentada com una cosa incòmoda o amenaçadora, fins i tot quan no hi ha confrontació directa.
Al costat de l'escorça cingulada anterior s'activen altres regions. Una d'elles, l'amígdala, està implicada en la resposta d'amenaça. Una altra àrea important, l'ínsula, està relacionada amb la percepció del malestar corporal.
El resultat d'este procés és familiar per a tots: nus en l'estómac, tensió corporal i una tendència a defendre's o tancar la conversa.
Finalment entra en joc l'escorça prefrontal dorsolateral, responsable de funcions com la planificació, la inhibició d'impulsos i la presa de decisions.
El cost cognitiu i emocional d'integrar una altra perspectiva
Acceptar una visió oposada exigix un esforç considerable. El cervell ha de mantindre al mateix temps dos models mentals incompatibles: “el que jo crec” i “el que tu dius”. A més, ha de comparar-los i decidir si algun ha de modificar-se. Des del punt de vista energètic, és una operació exigent.
A este esforç se suma la dissonància cognitiva: el malestar que apareix quan una informació amenaça la coherència de la nostra visió del món o de la nostra identitat. En molts casos, este malestar no es resol escoltant l'altre, sinó justificant el que ja pensàvem. És el que es coneix com a “raonament motivat”.
D'altra banda, moltes creences estan lligades a la pertinença a un grup. Canviar de perspectiva pot ser experimentat, encara que siga de manera inconscient, com un risc social: quedar malament, perdre estatus o sentir-se exclòs. El cervell social està especialment orientat a evitar eixe tipus d'amenaces.
L'estrés dificulta escoltar i pensar amb calma
Un factor clau en tot este procés és l'estrés. Quan este és elevat o sostingut, el sistema nerviós funciona en mode d'alerta, el que reduïx la capacitat de l'escorça prefrontal per a regular emocions i sostindre el desacord amb calma. En eixe estat, escoltar es torna especialment difícil.
La bona notícia és que estos sistemes són plàstics. Les regions cerebrals implicades en el conflicte, l'emoció i el control canvien amb l'experiència i la pràctica.
Escoltar des de la calma es pot entrenar
La dificultat per a escoltar opinions contràries ha anat guanyant presència en el debat social i cultural. Especialment en contextos on les decisions tenen conseqüències compartides com en equips de treball, institucions o espais de lideratge.
El desacord mal gestionat sol escalar cap a conflictes interpersonals, bloquejos comunicatius i deterioració del clima emocional. Es tracta d'una cosa molt comuna en entorns laborals d'alta demanda.
Afortunament podem entrenar l'escolta des de la calma, circumstància que millora de manera clara el lideratge i la presa de decisions. Pràctiques com el mindfulness o el bioretroalimentació reduïxen la reactivitat automàtica i augmenten la capacitat d'observar el desacord sense respondre de manera impulsiva.
Per exemple, estudis sobre xarxes cerebrals en repòs mostren que la pràctica sostinguda de mindfulness modula xarxes cerebrals implicades en regulació emocional i flexibilitat cognitiva. D'esta manera s'afavorixen respostes més adaptatives davant la discrepància.
D'altra banda, els nostres projectes d'investigació del grup Neurociència del Benestar de la Universitat de Sevilla han mostrat que entrenar la regulació fisiològica i emocional s'associa amb una major capacitat per a pausar abans de respondre, escoltar amb menys reactivitat i gestionar converses difícils amb major claredat.
La clau no està a eliminar la incomoditat, sinó a aprendre a regular-la perquè no derive en rebuig automàtic. Escoltar no significa cedir ni renunciar als propis valors. Significa sostindre la incomoditat el temps suficient per a ampliar el marc des del qual decidim.
En un món cada vegada més polaritzat, la capacitat d'escoltar opinions contràries és una habilitat neurocognitiva entrenable. Comprendre com respon el cervell al desacord és el primer pas per a deixar de reaccionar automàticament i començar a respondre amb major calma, claredat i humanitat.
Francisco Manuel Ocaña Campos, Investigador Principal Grup Neurociència del Benestar. Àrea de Psicobiologia, Universitat de Sevilla
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.