El PSPV presenta una PNL per protegir les trinxeres de Bétera en Mas Camarena davant la pressió d'una nova urbanització; creixen les tensions entre veïns, ajuntament i promotores

En un moment en què la memòria històrica de Bétera està a la vista, el projecte no de llei del PSPV a les Corts busca posar ordre dins la trama urbanística que amenaça una part destacada de la línia de trinxeres LDIV que passa per Mas Camarena. Els veïns de la urbanització es veuen atrapats entre els compromisos de preservació i les promeses de les empreses promotores, mentre la societat civil reclama que el patrimoni no sigui sacrificat en benefici d'un creixement ràpid.

La tensió no és nova. Des que es va comunicar la troballa d'elements patrimonials reconeguts per la Llei de Patrimoni Valencià, les dinàmiques entre l'Ajuntament de Bétera, les promotores i la mateixa ciutadania s'han encongit. La denúncia central és clara: l'urbanització de xalets projectada per una empresa podria veure's enfrontada a la preservació d'un patrimoni col·lectiu que ha de mantenir la seua integritat i memòria.

El nou text parlamentari subratlla la necessitat de compatibilitzar qualsevol projecte urbanístic amb la protecció del patrimoni i la nostra història. L'argument és que el territori i el paisatge no són espais neutres, i que l'actitud d'alguns ajuntaments o empreses no pot passar per alt el llegat compartit. En aquest sentit, les promeses de conservació per part de la mateixa empresa, plantejades ja a organismes culturals com el Consell Valencià de Cultura, haurien de complir-se com a mínim en les propostes inicials.

La Generalitat està cridada a actuar. Segons el contingut de la PNL, s'hauria d'aturar temporalment l'obra fins a garantir que la protecció patrimonial és prioritària, i que la línia LDIV que travessa Bétera queda protegida en tots els punts. Aquestes mesures no són moneda política, sinó una defensa del patrimoni compartit. El Partit Popular, signant i recolzant la Llei en la seua anterior legislatura, juga un paper clau en el debat, i la mediació de VOX en l'actual context no pot erosionar els principis democràtics que van impulsar aquella normativa.

La veu de la Generalitat ha de respondre a les necessitats dels veïns, però també a les promeses històriques de protecció i conservació. Cal que la defensa del patrimoni no depenga de cap color polític ni d'interessos puntuals, sinó que s'enfoque en el conjunt de la línia i en altres sectors que podrien veure's afectats per futurs projectes. En aquest xoc entre desenvolupament i memòria, l'horitzó és clar: l'urbanisme ha d'aspirar a ser sostenible i respectuós amb la seva voluntat històrica i social.

La decisió final dependrà de la voluntat institucional de protegir el patrimoni, però el missatge és inequívoc: Celtura i Bétera poden avançar, sempre que la protecció de les trinxeres i la preservació de la memòria com a patrimoni col·lectiu siguen en el centre de qualsevol projecte. La societat ha de poder escoltar, participar i exigir responsabilitats clares quan s'esbrinen ganes d'urbanitzar amb pressa. Aquest és el moment de definir si el desenvolupament serà compatible amb la història i els drets de la ciutadania.

Redacció Crònica.

Crònica CT