Un estudi de la Universitat de Queensland revela una cèl·lula visual híbrida que combina cones i bastons, oferint visions crepusculars més clares i possibles aplicacions en ràpids avenços tecnològics i mèdics.
Les larves de peixos que habiten les aigües profundes posen sobre la taula una novetat extraordinària: una cèl·lula visual híbrida que barreja components de les cèl·lules responsables de la llum en condicions brillants amb la capacitat de veure en foscor. Aquest tipus d'òrgan sensorial, instal·lat en larves diminutes de fins a mig centímetre, ha estat detectat en peixos capturats a profunditats entre 20 i 200 metres del mar Roig, durant diverses expedicions d'exploració marina.
El projecte, encapçalat per investigadors de la Universitat de Queensland, revela que aquesta cèl·lula ocular funciona com un fotorreceptor que optimitza la visió en condicions de penombra o crepuscle. Segons el germà de l'estudi, el professor Fabio Cortesi, la visió en la majoria de vertebrats es defineix per cones i bastons: els primers per a la llum brillant i els segons per a la foscor. Però aqui passa alguna cosa distinta: la nova cèl·lula combina la maquinària molecular i els gens dels cones amb la forma i l'estructura dels bastons, explotant les avantatges de tots dos systems.
La investigació, publicada a Science Advances, assenyala que aquest tipus de cèl·lula és una adaptació de les larves a la foscor de les profunditats. L'equip de recerca, amb la col·laboració de la coautora Lilyra Fogg, precisa que les larves, amb eyes de menys d'un mil·límetre, viuen a centúries de metres per sota la superfície i depenen d'aquesta visió crepuscular per a la cerca de menjar i la migració cap als hàbitats més foscos.
"És fascinant perquè se centra en l'escàs coneixement sobre els profunds mars, però també té aplicacions pràctiques," ha manifestat Cortesi. Aquesta percepció sensorial atorga una base per a desenvolupaments tecnològics, com sensors basats en aquesta estructura que podrien convertir-se en càmeres o ulleres més eficients en condicions de llum baixa sense perdre la claredat de la imatge.
En l'àmbit mèdic, comprendre com els peixos construeixen aquesta mena de cèl·lula en l'entorn de la pressió extrema de les fondàries podria obrir noves vies biològiques rellevants per a algunes patologies retinals humanes, com el glaucoma. Aquest descobriment, que afegeix capítols nous a la biologia de la visió, suposa un pas important cap a la translació de la recerca en tecnologia i salut ocular.
Les investigacions es van dur a terme mitjançant l'estudi de retines de larves capturades a profunditats de 20 a 200 metres en el Mar Roig, una tasca que es fa especialment complicada atès que les larves són extremadament petites i gairebé imperceptibles sense micròfons adequats. La recerca és una demostració de com l'estudi de la vida marina en condicions extremes pot oferir idees que traspassin el món natural cap a aplicacions pràctiques en la medicina i la tecnologia d'imatge.
Les dades d'aquest estudi poden convertir-se en clau per a la creació de noves eines visuals per a condicions de llum escasses, així com per a descobrir mètodes innovadors de tractaments oculares en humans. El descobriment, presentat en Science Advances, obre una finestra per entendre com la visió s'adapta a entorns extremes i com aquesta adaptació pot traduir-se en beneficis tangibles per a la societat.
COMUNICACIÓ DE PROVES: Les larves estudiades provenien de zones de profunditat, on la pressió i la foscor redueixen la llum disponible. La tasca de l'equip va consistir a analitzar la morfologia i la funció de la cèl·lula visual» i a comparar els seus components amb les cèl·lules dels cones i dels bastons.
La recerca ofereix una visió profunda sobre l'evolució de la visió en condicions difícils i podria marcar un gir a la manera com pensem en sensors visuals i en teràpies oculaires futures.
Redacció Crònica.
Crònica CT
No hay comentarios :