.
Les empreses depenen de la biodiversitat i totes la impacten, directa o indirectament, però la majoria no mesuren ni gestionen aquesta relació. El creixement de l'economia global s'ha produït a costa d'una pèrdua accelerada de la natura, que hui representa un risc sistèmic per a l'economia, la estabilitat financera i el benestar humà, segons l'Informe Metodològic sobre l'Impacte i la Dependència de les Empreses de la Biodiversitat i les Contribucions de la Natura a les Persones, publicat per la Plataforma Intergovernamental Científica-Normativa sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les sigles en anglès).
L'informe, aprovat per més de 150 governs, indica que totes les empreses depenen de la natura, ja siga per matèries primeres, serveis com el control de les inundacions o l'accés a l'aigua, i avantatges vinculats al turisme, la recreació i les valors culturals.
L'informe, aprovat per representants de més de 150 governs durant la 12a sessió plenària de IPBES celebrada a Manchester (Regne Unit), destaca que fins i tot les empreses aparentment allunyades de la natura depenen d'ella a través del subministrament de matèries primeres, la regulació ambiental —com el control de les inundacions o l'accés a l'aigua— i beneficis no materials lligats al turisme, la recreació o els valors culturals.
Riscos i oportunitats
Segons el document, les empreses desenvolupen un paper central per a frenar i revertir la pèrdua de biodiversitat, encara que moltes manquen de la informació, les dades i les eines necessàries per a gestionar els seus impactes, dependències, riscos i oportunitats. «Aquest informe reuneix milers de fonts i anys d'investigació en un marc integrat que mostra tant els riscos de la pèrdua de la natura per a les empreses com les oportunitats per a ajudar a revertir-la», afirma Matt Jones, copresident de l'avaluació. «Les empreses poden liderar el camí cap a una economia global més sostenible o arriscar-se a la seua pròpia extinció.»
L'anàlisi assenyala que les condicions actuals no afavoreixen una transició justa i sostenible. Persistixen incentius inadequats, subsidis perjudicials per a la biodiversitat, falta de suport institucional i grans llacunes de coneixement. A això s'hi sumen models de negoci basats en un consum creixent de recursos i una visió a curt termini centrada en els beneficis trimestrals.
Les xifres reflecteixen aquesta contradicció. En 2023, els fluxos financers públics i privats amb impactes negatius directes sobre la natura van arribar als 7,3 bilions de dòlars, enfront de només 220.000 milions destinats a la conservació i la restauració de la biodiversitat. A més, menys del 1 % de les empreses que publiquen informes mencionen els seus impactes sobre la biodiversitat.
«La pèrdua de biodiversitat és una de les amenaces més greus per a les empreses», diu Stephen Polasky, copresident de l'informe. «Amb les polítiques adequades i canvis financers i culturals, allò que és bo per a la natura també pot ser el més rendible a llarg termini.»
«La biodiversitat és l'assegurança natural de la vida; sense ella no existiríem»
El saber dels pobles indígenes i les comunitats locals
L'informe destaca l'existència de nombrosos mètodes per a mesurar impactes i dependències, encara que la seua aplicació és limitada i desigual. Entre els principals obstacles figuren la falta de dades fiables, models adequats i escenaris clars. IPBES proposa avaluar les eines disponibles segons la seua cobertura, precisió i capacitat de detectar canvis atribuïbles a les activitats empresarials.
També subratlla la importància d'integrar el coneixement científic amb el saber dels pobles indígenes i les comunitats locals, que solen ser guardians clau de la biodiversitat però continuen marginats en la presa de decisions empresarials. Actualment, el 60 % de les terres indígenes està amenaçat pel desenvolupament industrial.
El document identifica accions concretes que les empreses poden adoptar de manera immediata, com millorar l'eficiència, reduir residus i emissions, i avançar cap a estratègies transparents que eviten el greenwashing. No obstant això, advé que el sector privat no pot actuar sol.
Per a crear un entorn que permetga un canvi transformador, l'informe proposa més de 100 accions dirigides a governs, institucions financeres i societat civil, en àmbits com la regulació, els sistemes econòmics i financers, la cultura, la tecnologia i el reforç de capacitats. «Una millor relació amb la natura no és opcional per a les empreses, és una necessitat», conclou Ximena Rueda, copresidenta de l'avaluació.
L'informe es presenta com una guia clau per a avançar en els objectius del Marc Mundial de la Biodiversitat, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Acord de París, i situa la biodiversitat com una qüestió central en els consells d'administració i en les polítiques públiques.
Referència:
Jones M., Polasky S., Rueda X., Brooks S., Carter Ingram J. et al. «Summary for Policymakers of the Methodological Assessment Report on the Impact and Dependence of Business on Biodiversity and Nature's Contributions to People». IPBES, 2026.
Publicat a Original de la notícia
* Ho pots llegir perquè som Creative Commons. Traducció: Àgora CT.
Crònica CT