#València, #sanitat, #salut

La detecció precoç de l'acromegàlia a través del peu i el paper dels podòlegs

Com podeu detectar l'acromegàlia a partir dels senyals dels peus i quins són els seus tractaments inicials

El proper dissabte 28 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares i, en aquest marc, el Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) ha visibilitat que l'acromegàlia és una de les malalties rares que afecten els peus i en les quals aquesta professió juga un paper essencial per a la detecció precoç, atès que els canvis en els peus solen ser els primers símptomes perceptibles.

La acromegàlia és un trastorn hormonal poc freqüent que ocorre quan la glàndula hipòfisi produeix massa hormona de creixement (GH) durant l'edat adulta. Es manifesta habitualment entre els 30 i els 50 anys. Com els ossos llargs ja no poden créixer en longitud, s'engrossen i els teixits tous s'expandeixen de forma lenta i progressiva.

La seva prevalença a Espanya és de 36 a 38 casos per milió d'habitants.

A la clínica podríem sospitar d'aquesta malaltia davant pacients adults que reporten un augment inesperat en la talla de calçat o inflor persistent dels peus sense causa aparent. De fet, hi ha dues preguntes clau per al pacient: ¿ha canviat la seua talla de sabata en els últims cinc anys?, ¿Ha notat que els seus anells o calçat li apreten de manera inusual?», ha relatat Jorge Escoto, podòleg i membre de la junta directiva de l'ICOPCV.

Quins cuidados necessiten les peus de les persones amb acromegàlia?

Des de l'ICOPCV s'ha indicat que, en primer lloc, és essencial la realització d'un estudi biomecànic atès que el creixement ossi i dels teixits tous altera l'estructura del peu i, per tant, canvia la manera en què es distribueix el pes. A través de la baropodometria (estudi de les pressions plantas) s'identificaran si hi ha zones de sobrecàrrega que podrien derivar en dolor o fractures.

«En cas d'existir-les, serà necessari confeccionar ortesis plantar (plantilles) personalitzades que reequilibren la distribució de la càrrega i compensen les deformitats, cosa que permetrà millorar la seua postura, el seu equilibri i reduir el risc de lesions», ha destacat Jorge Escoto.

«Pel que fa al cuidado de la pell i les ungles, el podòleg vigilarà i actuará davant un engruiximent inusual de la pell que pot generar duretes (hiperqueratosi) o problemes en les ungles (com ungles encarnades per la pressió del calçat), pròpies de la malaltia i que requereixen tractament podològ regular», ha continuat.

Des de l'ICOPCV s'ha posat l'accent en què és habitual que aquest tipus de pacients desenvolupen també diabetis, de manera que en aquests casos encara és més rellevant que el cuidat dels seus peus siga exhaustiu de forma preventiva. I hauran d'utilitzar un calçat adequat que evite compresions nervioses i roces davant els seus canvis de forma.

Redacció Crònica