#Valencia

#Universitat

#MediAmbient

Els responsables assenyalen que l'escalfament global intensifica fenòmens meteorològics extrems i que cal adaptar les ciutats per reduir riscos

Un estudi internacional encapçalat per la Universitat de Valladolid i l'Agència Estatal de Meteorologia conclou que, en la dana de 2024 a València, el canvi climàtic va accelerar la intensitat de la pluja en un 21% i va ampliar les zones afectades. La recerca posa de relleu la necessitat de noves estratègies d'adaptació i una planificació urbana millor per mitigar riscos hidrometeorològics futurs.

El 29 d'octubre de 2024, una jornada de pluja extrema va desbordar rius i barrancs de la Comunitat Valenciana, deixant un rastre de devastació i víctimes. En Turís, la precipitació va assolir registres abastaments de 184,6 litres en una hora i 771 litres en 16 hores, dades que, segons la investigació, serien diferents sense la influència humana en el clima dels últims seixanta anys.

Aquest són els resultats principals d'un estudi internacional que compta amb la col·laboració de diverses seus del CSIC i que va ser liderat pel CSIC-UV-GVA i la Universitat de Valladolid. El treball, presentat a Nature Communications, no sols quantifica l'escalada de la pluja a València en comparació amb l'era preindustrial, sinó que també descriu com el clima calent ha fet més intensos alguns mecanismes que nodreixen aquests fenòmens. En termes concrets, la investigació revela un augment del 21% en la taxa de pluja en sis hores i un increment del 19% en el volum de precipitació a la conca del Júcar, amb l'àrea que rep més de 180 litres per metre quadrat un 55% més ampla.

El responsable principal, Carlos Calvo-Sancho, explica a EFE que aquestes diferències històriques a favor del canvi climàtic marcarien una tendència que, segons el científic, "no sabem quan tornarà a ocórrer" però que, d'ara endavant, cal preparar-se per a un futur de fenòmens meteorològics cada cop més intensos. Aquest relat és una crida explícita a estratègies d'adaptació eficaces i a una planificació urbana que redueixi riscos associats a l'evolució climàtica.

Per a quantificar l'impacte del canvi climàtic, l'equip va aplicar un mètode de modelització numèrica d'alta resolució que barreja simulacions amb observacions reals. Es van dur a terme catorze simulacions basades en models climàtics diferents, reproduint l'esdeveniment en un clima preindustrial, després de descobrir com la "senyal" del canvi climàtic distorsionava les condicions inicials. Aquest enfocament, habitual en estudis d'esdeveniments concrets com el sistema convectiu de la dana, s'aplica per primera vegada a una anàlisi a escala superior com la d'una plana mediterrània afectada per una lleu alçada de temperatura a gran escala.

La recerca també ret homenatge a la feina prevista durant el 2022 sobre Girona, on granissat de 12 centímetres va causar la primera víctima mortal per granís en tres dècades a Europa. Allà, una ona de temperatura marina elevada darrere la qual cosa propiciava condicions de formació de pedregada va quedar vinculada, segons els autors, al canvi climàtic. En la nova anàlisi de València, amb resolució quilomètrica, el canvi climàtic s'identifica com a factor que intensifica la pluja i amplia l'afectació a zones més grans, alhora que augmenta la potència de la tempesta i la intensitat de les corrents ascensents.

Els autors conclouen que el clima calent del Mediterrani i de l'Atlàtic nord aporta més vapor d'aigua a l'atmosfera, augmentant la humitat disponible i desencadenant una sèrie de dinàmiques que intensifiquen les precipitacions. Calvo-Sancho detalla que aquesta retroalimentació "comporta un lleuger augment de l'evaporació i del flux de vapor de aigua, que desencadena un alliberament de calor latent que governa la formació de la pluja" i que aquesta cadena d'esdeveniments eleva la força de la tempesta en tots els seus components, provocant un impacte més gran a la superfície.

En aquest context, César Azorín, investigador principal al Laboratori de Clima, Atmòsfera i Océano (Climatoc-Lab) del CIDE i coautor de l'estudi, subratlla la urgència d'adoptar estratègies d'adaptació, incloent la monitorització i predicció dels fenòmens extrems i la revisió de la planificació urbana per afrontar riscos hidrometeorològics creixents en un món que s'escalfa ràpidament.

El treball reivindica avançar cap a una associació adequada entre ciutats i ciència climàtica per mitigar els impactes de la dana i majoritari de fenòmens similars, així com reforçar la resiliència de les infraestructures davant l'augment de precipitacions extremes en tot el territori. L'estudi manté una perspectiva de futur en la qual aquests esdeveniments podrien tornar a ocórrer i exigeix accions immediates per evitar que es repetisquen situacions catastròfiques.

Actualment, les conclusions conviden a una avaluació contant que les ciutats han d'abordar la meteorologia extrema com una variable central en planificacions i pressupostos urbans, recolzant-se en models predictius sofisticats i en estratègies d'emergència que redueixin l'exposició de la població als riscos de precipitacions intenses. Aquest conjunt de mesures busca convertir una situació de vulnerabilitat en una capacitat de resposta més ràpida i eficient.

La investigació destaca que la intensificació de la pluja en la dana valenciana és només una peça d'un trencaclosques més ampli: el món s'escalfa i les pluggedes extremes són cada vegada més freqüents. La conclusió és clara: cal reforçar les polítiques d'adaptació i la responsabilitat previsora de les institucions per a la seguretat de les persones i les infraestructures davant l'emergència climàtica.

Redacció Crònica.

Crònica CT