La Mancomunitat de l'Alt Turia va néixer oficialment l'any 1975 amb Aras dels Olmos, Benagéber, Titaguas, Tuéjar i Sinarcas com a fundadors. Chelva s'incorporà l'any 1980, cosa que va accelerar el desplegament de la fórmula.

Aquesta entitat ha deixat enrere l'òrbita de l'explotació forestal i turística per orientar-se cap al benestar de les persones. El primer equip de psicòlegs, contractat el 1986, marcà un punt d'inflexió en els serveis socials; des d'aleshores, la cooperació entre pobles ha facilitat l'accés a recursos que, de forma individual, serien més difícils d'obtenir. En paraules de Rafael Darijo, president de la Mancomunitat i alcalde de Benagéber: «El nostre problema és que la gent no s'hi queda».

Grâce a la unió de serveis com la recollida de residus, serveis socials i atenció a les persones grans, s'ha afavorit que tots els pobles puguin cobrir les competències de forma col·lectiva, encara que això impliqui repensar com s'organitzen les responsabilitats a cada municipi. «Gràcies a la unió de serveis com la recollida de residus, els serveis socials o l'atenció a les persones grans, s'ha aconseguit que tots els pobles disposen de serveis públics que poden cobrir les competències de cada municipi per separat.»

La crònica de cinquanta anys es recull en un llibre commemoratiu redactat pel geògraf Carles Rodrigo, que recorre actes, testimonis i arxius per reconstruir la història de la entitat. Paral·lelament, s'ha engegat una campanya en xarxes per apropar les arrels i el paper dels pobles de la vall a les noves generacions.

Els inicis de la Mancomunitat es remunten al Pla d'Ordenació Integral de la Comarca Forestal de 1973, impulsat per ICONA, que proposeu la participació municipal en la gestió del patrimoni natural. La primera seu va ser itinerant i només a partir de 1985, a Tuéjar, va consolidar-se una seu definitiva. Durant aquests anys, nombrosos veïns han liderat la direcció, afirmant la voluntat de futur a través de la cooperació comunitària.

Entre les figures destacades figuren diversos presidents que van encendre la dinàmica institucional, així com Desamparats Sanchis Andreu, la primera dona en presidir la mancomunitat (1982–1983) i una de les dues dones que van formar part de la junta directiva durant les primeres tres dècades.

La trajectòria s'estén fins a la vessant contemporània: reconeixements com la Reserva de la Biosfera per la UNESCO en 2019, i les distincions Destí Starlight i Reserva Starlight, que acrediten la qualitat del cel nocturn i posicionen l'Alt Turia com a referent en astroturisme i sostenibilitat.

Aquesta commemoració inclou també una estratègia de comunicació digital per explicar l'origen i l'evolució de l'Alt Turia i el seu paper en la supervivència dels pobles de la vall.

La finalitat de l'acte és remarcar el sentiment de pertinença i recordar que, cinquanta anys després, la unió entre municipis continua sent la força centrada que manté unida la comarca.

La suma de fets i documents queda reflectida en la publicació i en l'experiència compartida per les institucions locals, amb mirada cap al futur com a objectiu comú.

El reconeixement de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera el 2019 és un fet verificable.

Redacció Crònica.