Com l'entrenament augmenta la resistència a l'esforç: el cervell és la clau

Els investigadors localitzen les neurones SF1 al hipotàlam, unes 10.000 en l'ésser humà, ocupant un espai molt petit. Aquest conjunt integra senyals com glucosa, insulina i leptina per regular el gasto d'energia, i, de forma sorprenent, l'exercici sembla influir en aquest mateix sistema de control metabòlic.

Quan els ratolins van passar dues setmanes corrent diàriament, la seva resistència va millorar de manera notable: podien córrer més temps i més ràpid. I, amb una activació més gran de les SF1, la millora era encara més marcada. Aquesta relació entre activació neuronal i rendiment és el punt central dels resultats.

En l'experiment decisiu, els científics van bloquejar les SF1 amb un virus. Els animals van perdre la capacitat d'adaptar-se a l'esforç; tot i córrer cada dia, no podien allargar la distància ni augmentar la velocitat. En comptes de 500 metres diaris, després de la supressió de les SF1 només arribaven a 200 metres. En canvi, quan van estimular artificialment les SF1 mitjançant optogenètica, els ratolins es convertiren en "superatletes": van arribar gairebé a 600 metres diaris, i alguns van superar els 30 metres per minut (1,8 km/h), mentre la velocitat punta habitual s'acostava als 21 m/min (1,26 km/h).

«Quan aixequem pes, pensem que només estem construint múscul; però resulta que també podem estar construint el nostre cervell», diu el resum de la investigació. Aquesta síntesi de frases en veu de Betley, que dirigeix l'esforç, subratlla una nova manera de mirar l'entrenament: les neurones SF1 poden fer molt més que regular el metabolisme perifèric.

Els investigadors no es detenen en el mecanisme concret; això encara és una incògnita. Betley apunta que aquestes neurones poden elevar el nivell de glucosa en sang i suggereix que la seva activació podria afavorir la síntesi de glucògen, ajudant a la recuperació després de cada sessió d'esforç. De tot plegat, el que està clar és que les adaptacions del sistema nerviós central contribueixen al rendiment de manera més significativa del que es pensava fins ara.

Aquesta troballa completa una galeria d'esdeveniments que ja havien mostrat que l'exercici pot modificar el cervell: augmenta la formació de noves neurones, la creació de sinapsis i millora diverses funcions cognitives. Per al futur, els autors plantegen que aquesta via podria convertir-se en una estratègia per millorar la resistència i la funció metabòlica en poblacions amb dificultat per practicar exercici regular, i fins i tot podria millorar el rendiment en aquells que sí entrenen.

«Aquest descobriment pot permetre en el futur potenciar l'entrenament amb l'activació dels circuits de les neurones SF-1 o fins i tot sense practicar esport. Això permetria que persones sense mobilitat pogueren gaudir dels beneficis cerebrals de l'exercici físic», afirma la neurocientífica Coral Sanfeliu, del CSIC, en declaracions a SMC Espanya. «Aquesta via obre una perspectiva nova del exercici físic, ja que des del cervell s'estableixen part dels canvis que tenen lloc en el múscul».

La recerca, publicada a Neuron, amplia la visibilitat del paper del cervell en la resposta a l'esforç i a la capacitat metabòlica. L'estudi també recorda que l'exercici continua fent molt més que millorar la forma física: és un exercici que canvia el cervell i, amb ell, la manera en què vivim i ens movem en el dia a dia. Aquestes pistes obren camins nous per abordar situacions en les quals l'activitat física és difícil o impossible per motius de salut o mobilitat.