#groenlàndia #desgel

Un estudi liderat per la UB revela que els episodis de fusión són més freqüents, extenses i intenses desde 1990

Un estudi dirigit per la Universitat de Barcelona (UB) i publicat a Nature Communications demostra que el canvi climàtic ha modificat profundament els episodis extrems de fusió de la capa de gel de Groenlàndia, fent-los més freqüents, més extensos i més intensos.

Des de 1990, l'àrea afectada per episodis extrems de fusió ha crescut a un ritme de 2,8 milions de km² per dècada. A més, la producció d'aigua derivada de la fusió ha passat de ser de 12,7 gigatonelades per dècada en el període 1950-2023 a 82,4 gigatonelades per dècada des de 1990.

Són set dels deu episodis més extrems de fusió els que s'han produït després de l'any 2000, incloent els esdeveniments rècord d'agost de 2012, juliol de 2019 i juliol de 2021, que no presenten precedents dinàmics comparables. Així, el estudi subratlla la naturalesa excepcional d'aquests fenòmens.

La investigació constata una intensificació termodinàmica clara dels episodis extrems de fusió, de manera que en cada episodi s'emergeix més aigua. Des de 1990, la producció d'aigua ha augmentat un 25 % respecte al període 1950-1975 si es comparen episodis amb una circulació equivalente de masses d'aire anticiclòniques i ciclòniques, i fins a un 63 % quan s'analitza el conjunt de tots els episodis extrems.

La zona nord de Groenlàndia emergeix com una de les zones més afectades i clau en aquests patrons.

Les projeccions futures, en escenaris de emissions altes de gasos d'efecte hivernacle, indiquen que cap al final de segle les anomalies extremes de producció d'aigua de fusió podrien multiplicar-se fins a tres vegades respecte als valors actuals.

La investigació l'ha encapçalat Josep Bonsoms, investigador i professor postdoctoral del Departament de Geografia de la UB, i també hi ha participat Marc Oliva, professor d'aquest departament. L'estudi ha estat desenvolupat dins del marc del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP). Aquest treball analitza els episodis extrems de fusió registrats entre 1950 i 2023 mitjançant una metodologia innovadora de classificació: el tipus de circulació de masses d'aire anticiclòniques i ciclòniques es combina amb un model climàtic regional.

La metodologia emprada ha permès distingir el paper dels factors termodinàmics (relacionats amb l'escalfament de l'atmosfera) dels factors dinàmics (relacionats amb la circulació atmosfèrica) en la intensificació dels episodis de fusió.

Atenció internacional creixent sobre Groenlàndia

En un context de creixent atenció internacional sobre Groenlàndia —tant per les transformacions ràpides en l'àmbit físic i la criosfera com per les implicacions geopolítiques que se'n deriven—, els resultats de la recerca adquireixen especial rellevància. Bonsoms, aut note autor del article, explica que "la ràpida transformació de la capa de gel no sols té conseqüències ambientals globals, com l'augment del nivell del mar o possibles alteracions de la circulació oceànica, sinó que també situa l'Àrtic al centre de noves dinàmiques estratègiques, econòmiques i territorials". En aquest context, comprendre els mecanismes que intensifiquen els episodis extrems de fusió resulta essencial per anticipar riscos futurs i orientar decisions polítiques basades en evidència científica sòlida.

La recerca s'emmarca en el projecte GRELARCTIC del grup ANTALP de la UB, amb Marc Oliva com a investigador principal, i ha comptat amb el suport d'un repte del programa ICREA Academia.

* Ho pots llegir perquè som Creative Commons

Redacció Crònica

Publicat a La publicació de la que es parla

Crònica CT