Sífilis: un caçador, una bactèria i l’origen profund d’una malaltia moderna

Sífilis: un caçador, una bactèria i l'origen profund d'una malaltia moderna

Fa 5.500 anys, un caçador va morir a uns 30 quilòmetres al sud-oest de l'actual Bogotà, Colòmbia. No era alt —apenes arribava al metre seixanta— i tenia una mica més de 45 anys, una edat considerable per al seu temps. Seguint els ritus de la seua gent, els seus familiars van acomodar el cos en un refugi rocallós que, segles després, sería conegut com Tequendama I.

Ningú sap com es deia aquest home, com sonava la seua veu ni la causa exacta de la seua mort. L'únic que els científics han pogut confirmar, després d'un anàlisi paleogenètic minuciós, és que durant tot aquell temps el seu esquelet guardava un secret. "Per sorpresa nostra, en un os de la cama vam trobar ADN de la bactèria Treponema pallidum, responsable de diverses malalties com la sífilis, el pian i el bejel", explica a SINC l'arqueòleg colombià i un dels autors de la investigació, Miquel Delgado.

Restes del caçador-recolector que va viure fa 5.500 anys a l'actual Colòmbia. / Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH)

En un estudi publicat a la revista Science, aquest investigador de la Universitat Nacional de La Plata (Argentina) i un equip de genetistes italians, estatunidencs, alemanys i suïssos revelen que es tracta de la prova molecular més antiga coneguda a escala global d'aquest patogen en Humans. El descobriment redéfinit l'estat de la qüestió fins aleshores sobre una de les malalties infeccioses que més ha afectat les poblacions del món.

"Conèixer la història evolutiva d'aquesta malaltia ens ajuda a comprendre-la en profunditat", afegeix Delgado, conegut pel seu estudi de l'ocupació americana. "Ens permet entendre una mica millor la seua manifestació i la seua dispersió actual".

La bactèria causant de la sífilis es trobava a Amèrica almenys mil anys abans de l'arribada de Colom

Un descobriment amb sort

El lloc arqueològic Tequendama I es troba a la Sabana de Bogotà, a les terres altes orientals de Colòmbia, una regió que va jugar un paper clau en l'expansió humana inicial a Amèrica del Sud. Des de 1969, arqueòlegs com Gònzalo Correal Urrego han recuperat allà eines lítiques, art rupestre, ossos d'animals i Centenars restes humans ben conservades, alguns amb una antiguitat de fins a 12 mil anys. Entre ells, es troba el cos d'aquest home d'1,58 metres d'altura, identificat com 'TE1-3'.

Ubicació del lloc arqueològic Tequendama a la regió de la Sabana de Bogotà, Colòmbia. / Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH)

Després d'obtenir una llicència de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH) —l'ens regulador del patrimoni arqueològic a Colòmbia—, els investigadors van decidir assumir el risc i van enviar mostres de la tibia d'aquest caçador a diferents laboratoris per a realitzar anàlisis d'ADN antic.

Primer, al Laboratori de Paleogenòmica Humana de l'antropòleg biològic alemany Lars Fehren-Schmitz, a la Universitat de Califòrnia, Estats Units. Després, al Grup de Genòmica de Poblacions de la paleogenètista Anna-Sapfo Malaspinas, a la Universitat de Lausana, Suïssa. En seqüenciar el material, els científics van adonar-se que allà hi havia un tipus d'ADN que no pertanyia a l'individu, sinó a una bactèria amb forma helicoïdal: Treponema pallidum.

L'ADN antic proporciona informació única sobre infeccions microbianas passades. / HHMI Tangled Bank Studios

Després d'obtenir una llicència de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH) —l'ens regulador del patrimoni arqueològic a Colòmbia—, els investigadors van decidir assumir el risc i van enviar les mostres de la tibia d'aquest caçador a diferents laboratoris per a realitzar anàlisis d'ADN antic.

"Va ser realment sorprenent", assegura l'antropòloga molecular Elizabeth A. Nelson, de la Universitat Mètodista del Sud a Dallas i una de les autores de l'article. "Recuperar l'ADN de patògens antics sempre és un repte, i el Treponema pallidum és particularment difícil de detectar. Això es deu al fet que, durant les etapes de formació de lesions esquelètiques, el patogen sol estar present al cos en nivells molt baixos".

Aquest descobriment amplia la complexa història evolutiva d'aquest patogen: és tres mil anys més antic que les restes humanes amb T. pallidum trobades a la costa sud-est de Brasil —infrmades el 2024— i cinc mil anys abans l'arribada dels europeus al continent.

La pesta negra es va originar al cor d'Àsia

La biografia secreta dels patògens

L'origen geogràfic, l'evolució i la propagació de les "malalties treponèmiques" —cadascuna causada per subespècies de la diversa família de microbis Treponema— constitueixen un dels debats més persistents en la història de les malalties infeccioses. Sense tractament, la sífilis pot provocar seqüeles neurològiques devastadores: ceguesa, sordesa, trastorns mentals i fins i tot la mort.

És, a més, una de les infeccions de transmissió sexual que més preocupa: segons l'Organització Mundial de la Salut, la seua incidència global augmenta any rere any. El frambèsia (o pian) afecta sobretot la pell i els ossos, i es transmet per contacte directe en regions càlides i humides. El bejel i el mal de pinto, per la seua part, produeixen úlceres bucals i lesions òssies.

On i quan aparegueren per primera vegada els patògens que han afectat les societats humanes continua sent un gran misteri. Els avenços tecnològics recents i la reducció dels costos de seqüenciació han permés l'estudi sense precedents de l'evolució de bacteris, virus i paràsits.

En especial, la recerca de l'ADN antic (aDNA) de patògens proporciona informació única sobre infeccions microbianes passades. Aquest material hereditari funciona com una càpsula del temps: té una estabilitat notable, es pot analitzar fins i tot després de milers d'anys i permet observar com els patògens han canviat genèticament amb el temps.

"El camp de l'ADN antic va despegar amb l'arribada de la seqüenciació d'alt rendiment en 2008", recorda el biòleg molecular argentí Nicolás Rascován, de l'Institut Pasteur a París. "El 2011, es va recuperar per primera vegada el genoma d'un patogen antic a partir de mostres arqueològiques, el de la bactèria Yersinia pestis, responsable de la pesta. Va ser aleshores quan va prendre força l'estudi de malalties del passat a través de la seqüenciació de l'ADN".

En estudiar l'ADN de patògens antics, podem rastrejar la seua evolució a mesura que es desenvolupaven

Davide Bozzi, Universitat de Lausana

Des d'aquell moment, la floreixent ciència de la 'paleogenòmica' va permetre reconstruir la història profunda dels patògens responsables de malalties infeccioses humanes, com la tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis), la verola (el virus Variola) i l'hepatitis B (VHB). Diversos estudis mostren que aquestes infeccions van emergir fa uns 6.500 anys, coincidents amb l'inici de la convivència estreta entre humans i animals domesticats, un canvi que va incrementar el risc de zoonosi, és a dir, la transmissió de patògens dels animals a les persones.

"En estudiar l'ADN de patògens antics, podem rastrejar la seua evolució a mesura que es desenvolupaven", explica el bioinformàtic italià Davide Bozzi, de la Universitat de Lausana. "Això pot oferir-nos informació sobre com els patògens s'adaptaren per a infectar els humans o com es tornaren virulents. Aquest coneixement és un primer pas essencial per a comprendre i controlar l'aparició de nous virus i bacteris o la reaparició de malalties passades".

Un enemic invisible

A la primavera de 1495, el rei francès Carles VIII va envair el regne de Nàpols, impulsat pel desig de convertir-se en emperador. Després d'un breu èxit, les seues tropes mercenàries van començar a sucumbir en mans d'un enemic invisible, una malaltia desfigurant fins aleshores desconeguda. Les cròniques mèdiques de l'època descriuen febre, erupcions cutànies generalitzades, úlceres gènitires, dolors ossis intensos i una elevada mortalitat.

Els francesos la van anomenar "la malaltia napolitana". Per als italians era "morbus gallicus" (malaltia francesa). Els russos la coneixien com "la malaltia polaca" i els polonesos, "la malaltia alemanya". Per als habitants de Flandes i el nord d'Àfrica era "la malaltia espanyola", mentre que per als espanyols era "les bubes".

Izq.: Un home sifilític, xilografia atribuïda a Albrecht Dürer, 1496. Der.: Pàgina d'un tractat primer sobre la sífilis, 1495-1498. / Col·lecció Wellcome

En pocs mesos, la malaltia es va estendre per Europa seguint les rutes militars i comercials, deixant a molts supervivents seqüeles neurològiques i deformacions permanents. Avui, aquell episodi s'interpreta com el primer registre històric documentat de la sífilis al Vell Món.

Alguns cregueren que es tractava d'un càstig diví. Per als astròlegs, l'epidèmia era conseqüència de dos eclipsis de sol i de la confluència de Mart i Saturn. Altre, en canvi, culparen els mariners que van tornar d'Amèrica amb Cristòfor Colom al 1493. "És possible que la sífilis del segle XV fos la primera malaltia infecciosa emergent globalitzada i un presagi de totes les posteriors, des del VIH/sida fins a la COVID-19", afirmen les antropòlogues Molly K. Zuckerman i Lydia Bailey de la Universitat Estatal de Misisipí.

La pregunta sobre l'origen de la malaltia s'ha plantejat durant segles perquè la gent volia culpar algú. Aquestes narratives són pernicioses; poden utilitzar-se per justificar la violència i la deshumanització de grups sencers de persones.

Pistes sobre l'evolució de la malaltia

Des del seu descobriment a 1905, aquesta bactèria ha atret l'interès dels micro-biòlegs, sobretot per la impossibilitat de cultivar-la en el laboratori. En 1943, la penicil·lina va revolucionar el tractament de la sífilis. En 1998 el seu genoma complet va ser seqüenciat. En aquell moment, es pensava que aquell assoliment obriria el camí per al desenvolupament de vacunes preventives. Això no ha passat.

Els descobriments suggereixen, a més, que la bactèria que causa la sífilis és anterior a l'aparició de l'agricultura al continent americà

L'ADN antic de T. pallidum, identificat a la tibia d'aquest caçador-recolector que va viure fa 5.500 anys a Colòmbia, ofereix claus valuoses per comprendre l'evolució de la malaltia. En comparar aquest material genètic amb les soques modernes del mateix patògen, és possible rastrejar els canvis que ha experimentat al llarg del temps. En aquest cas, l'anàlisi filogenètic revela que el genoma d'aquesta bactèria correspon a una branca fins ara desconeguda de Treponema pallidum, que es va divergir abans de l'ancestre comú de les subespècies actuals.

Tot i situar-se clarament dins de l'espècie T. pallidum, la soca TE1-3 presenta una diversitat genètica notable i és distinta de les soces modernes. "El que hem trobat no pot classificar-se com sífilis", avisa Broomandkhoshbacht.

"La sífilis, el bejel i el pian són malalties molt diferents, i totes estan molt més relacionades entre si que amb el patògen que describim en la nostra investigació. Ara sabem que en el passat existia una diversitat encara major d'aquests patògens, cosa que podria significar que hi havia una variació encara més àmplia en el seu comportament. Els registres històrics de la sífilis mostren que ha canviat dràsticament en els últims 500 anys, de manera que fins i tot si allò que trobem fos un ancestre directe de la sífilis (que no ho és), podríem assumir que va actuar de manera bastant diferent."

Els descobriments suggereixen, a més, que T. pallidum és anterior a l'aparició de l'agricultura en el continent americà. "Aquesta persona va viure fa uns 5.500 anys, en una comunitat de caçadors-recol·lectors del Holocè Mitjà, molt abans de l'intensificació agrícola o dels canvis demogràfics de l'època colonial, dos factors que sovint s'associen amb la propagació de malalties infeccioses", afegeix Nelson.

Condicions dels caçadors-recol·lectors

En canvi, la branca TE1-3 sembla vincular-se a les condicions socials i ecològiques pròpies de les societats de caçadors-recol·lectors: elevada mobilitat, interaccions en comunitats petites i un aquest contacte estret amb animals salvatges.

Tot i això, als científics els resulta cridaner que les restes de l'individu estudiat no presenten signes visibles de malaltia. "No podem determinar si l'absència de patologia esquelètica reflecteix una fase primerenca o latent de la infecció", afirmen.

Encara desconeixem com es va transmetre aquest antic llinatge i si els animals van jugar un paper com a reservoris en el passat

Elizabeth A. Nelson, Univ. Mètodista del Sud a Dallas

Encara queden moltes preguntes sense resoldre. "Encara desconeixem com es va transmetre aquest antic llinatge, si els animals van jugar un paper com a reservoris en el passat o si el patogen que identifiquem representa un llinatge primerenc o ja extingit", enumera Elizabeth Nelson.

A més de continuar les seues investigacions a Colòmbia, l'equip científic està ampliant l'abast del seu treball cap al sud, als Andes, en col·laboració amb col·legues peruans. "Per a comprendre com va evolucionar el llinatge de Treponema identificat a Tequendama, és fonamental estudiar altres individus a través del temps i en diferents regions", assenyala l'antropòleg Lars Fehren-Schmitz. "Així mateix, per a entendre millor l'ecologia de les malalties, la recerca no ha de limitar-se a restes d'antics humans, sinó estendre's també a l'anàlisi de restes animals".

Referència:

Miguel Delgado et al. A 5.500-year-old Treponema pallidum genome from Sabana de Bogotá, Colombia. Science (2026).