#Antàrtida #Geologia #CiènciaGlobal

Mapa continental desvela muntanyes, valls i canals ocults sota la gelada superfície antàrtica

Una nova mirada al subsòl de l'Antàrtida, sota la immensa capa de gel, ha sortit a la llum gràcies a un mapa a escala continental. L'equip liderat per Helen Ockenden, de la Universitat de Edimburg, ha fet visible un relleu fins ara desconegut: muntanyes, valls i canals que expliquen com es mou i com respondre a les amenaces climàtiques.

La peça clau per a l'estratègia ha estat no dependre únicament de mesures directes, sovint cares i lentes. En lloc d'això, s'ha emprat l'Anàlisi de Perturbació del Flux de Gel (IFPA, per les sigles en anglès). Aquest sistema aplica la física del moviment del gel a imatges satel·litaries d'alta resolució per deduir com ha de ser el llit rocallós que genera les formes detectades des de l'aire.

El mapa resultants revela accidents topogràfics de mida mitjana (de 2 a 30 quilòmetres) que fins ara eren desconeguts o apareixien desdibuixats. Entre les troballes destaquen profunds valls alpins, planes erosionades i grans canals fluvials enterrats que s'estenen a llargues distàncies. Segons els autors, algunes d'aquestes formes podrien ser relets de paisatges existents abans que la Antàrtida quedara coberta pel gel.

«És sorprenent que tant de detall de la topografia del llit —valls, colines i canons— quedés capturat en la forma de la superfície del gel, situada a tanta distància per sobre», explica Robert Bingham, catedràtic de Glaciologia a la Universitat d'Edimburg i coautor de l'estudi.

La investigació destaca que, quan un bloc de gel de tres quilòmetres d'espessor passa per sobre d'un canó de cent metres de profunditat, l'elevació de la superfície només baixa uns pocs metres. Aquest efecte és tan subtil que pasaria desapercebut sense les dades satel·litales i el mode de fitatge emprat.

«És com si abans tinguérem una càmera de pel·lícula amb píxels poc nets i, ara, tenim una imatge digital ben ampliada de què passa realment» —va declarar la doctora Ockenden a BBC News—.

Un canal profund, en la conca subglacial de Maud, s'està convertint en una de les troballes més destacades: té una profunditat mitjana d'uns 50 metres, uns 6 quilòmetres d'amplària i s'estén durant gairebé 400 quilòmetres, és a dir, des de Londres fins a Newcastle en línia recta.

Els autors són conscients que aquest mapa no és definitiu. Es basa en supòsits sobre exactament amb què forma i velocitat els fluxos de gel i, com tota metodologia, comporta incerteses. Però, segons experts externs, es tracta d'un pas important per a ampliar les mirades disponibles per a l'estudi de l'Antàrtida i, en especial, per a les incògnites que envolten el desgel.

«És un producte realment útil», comenta Peter Fretwell, científic superior del British Antarctic Survey a Cambridge, qui no va participar en l'estudi però ha estat involucrat en mapatges previs. «Ens dóna l'oportunitat d'omplir les llacunes entre aquells estudis i cridar-ho en la planificació de noves campanyes.»

La importància d'aquest mapa és doble: a banda de la descripció geogràfica, pot ajudar a millorar els models computacionals sobre com canviaran les masses de gel en el futur i, per tant, quina serà la contribució de l'Antàrtida a l'augment del nivell del mar. L'estudi subratlla que les formes del terreny subglacial modelen la velocitat i la direcció de la fluència del gel cap a l'oceà, i que una millor comprensió d'aquestes formes reduiria la incertesa en les projeccions climàtiques.

La recerca, publicada a Science, també avança la idea que, amb campanyes addicionals a peu, en vols i amb noves tecnologies, es podrà millorar encara més la resolució i la fiabilitat de les dades. «Aquest estudi ens dóna una imatge millor de què passarà en el futur i de com el gel a l'Antàrtida contribuirà al augment global del nivell del mar», comenta Duncan Young, del Institute of Geophysics de la University of Texas a Austin, en un comentari adjunt.

Fins i tot així, encara hi ha incògnites sobre la roca i els sòls situats sota el gel. No obstant això, el conjunt de resultats ofereix un marc molt més clar per reconstruir la dinàmica del continent blanc i entendre la seva interacció amb el llit rocallós.

Referència: Ockenden, H. et al., "New map reveals features of Antarctic's ice-covered landscape", Science, 2025. DOI: 10.1126/science.ady2532

La imatge i les dades presentades poden contribuir a futures estimacions de com el gel antàrtic podria fluir i retrocedir amb el canvi climàtic, amb la possibilitat d'una millor previsió del futur nivell del mar.

Aquest resultat s'afegeix a la cadena d'estudis que busquen, amb noves eines i visions, una comprensió més clara del que oculta la superfície gelada de la Antàrtida i com això pot afectar el planeta.

Redacció Crònica