#BlocAtlàntic #OTAN #València

El seguidisme d'Europa cap al militarisme dels Estats Units i el moviment MAGA posa en perill la sanitat, l'ensenyament i les cures.

La inversió en armament imposada pel bloc atlàntic buida les arques públiques europees per a finançar el complex industrial de Washington i les seues elits.

L'investigador Eduardo Luque Guerrero analitza com el bloc format pels Estats Units, l'OTAN i el seguidisme de l'Unió Europea ha entrat en una fase que descriu com la «normalització d'un nou feixisme». Este sistema no és una còpia dels règims del segle passat, sinó una estructura on les elits financeres i militars passen per damunt de la legalitat i de la gent de carrer. En este taulell, la figura de Donald Trump apareix com un executor molt capacitat per a dur a terme este pla, però no actua a soles. Al seu darrere té el suport del grup MAGA i de tota una sèrie de grups tecnòcrates i multimilionaris que són els qui realment dissenyen l'estratègia autoritària que ell executa amb precisió.

En este context, la Unió Europea no és que siga feixista per si mateixa, però el seu seguidisme acrític cap a Washington acaba engrossint eixe feixisme modern que representa Trump. Per tant, Europa s'ha convertit en una corretja de transmissió que alimenta un projecte autoritari des d'ací, sovint sense voler-ho o sense mesurar les conseqüències, en lloc de mantindre una veu pròpia i independent. Les democràcies occidentals són sotmesesa per la força i l'oligarquia, amb la lluita de fons entre interessos econòmics i poder polític.

Quan Donald Trump declara en una entrevista al The New York Times que «l'únic límit del seu poder és la seua pròpia moralitat i la seua pròpia ment», no és una provocació; és la confessió d'un projecte que veu la força com a mesura i la llei com a instrument a utilitzar segons el capritx del moment.

L'OTAN és la peça mestra d'esta maquinària. Hui en dia, l'organització funciona exclusivament davall les ordres dels Estats Units; no es mou ni un dit si Washington no ho autoritza. Això demostra que la seua finalitat no és la defensa mútua, sinó mantindre l'hegemonia americana a costa dels diners europeus. La xifra és clara: la despesa militar en el continent pujarà fins als 381.000 milions d'euros en 2025, és a dir el 2,1% del PIB europeu.. Pues bé, eixe transvasament massiu de fons cap a les armes té el perill real de trencar els estats del benestar que Europa ha construït durant dècades. Si els diners van a parar al militarisme americà, ens quedarem sense una base sòlida de sanitat, d'ensenyament i de xarxa de cures per a la població. Els interessos de les elits de Trump i els de la ciutadania europea són, ara mateix, totalment contradictoris.

Dins dels Estats Units, la situació també és crítica. S'utilitzen agències com l'ICE, que actua com una policia política per a perseguir minories i migrants de manera administrativa. Com que l'imperi està perdent força en la producció i l'economia, recorre a la força bruta i a la militarització per a no perdre el seu lloc en el món.

La Unió Europea, mentrestant, ha creat una forma de manar molt opaca, on les grans decisions les prenen tecnòcrates en lloc dels parlaments. Luque ho explica així: «La governança opaca es manifesta en la condicionalitat fiscal i política. Els programes de suport financer de la UE inclouen clàusules estrictes que limiten la capacitat dels governs d'exercir sobirania plena, prioritzant disciplina econòmica i alineament geopolític sobre democràcia i benestar social».

Este control també es veu en països com Moldàvia o Romania, on organismes com l'OSCE o Freedom House, que pareixen neutrals, en realitat validen una enginyeria política que ve directa del Pentàgon. Al final, el buidament de la democràcia i el militarisme salvatge estan creant un autoritarisme estructural on Europa, amb el seu seguidisme, posa el combustible perquè el model de Trump i els seus tecnòcrates seguisca creixent.

Âgora CT.

Editorial

manifestants en EE.UU contra l'ICE i les seues actuacions