Que a ningú estranye la volta estatunidenca a una nova versió de la doctrina Monroe, a la manera de Trump, posada en evidència fa just una setmana amb la captura del president veneçolà Nicolás Maduro i la seua esposa, Cilia Flores.
La doctrina Monroe ha sigut la base teòrica d'una política internacional amb els seus veïns de continent caracteritzada per l'expansionisme, l'intervencionisme i l'imperialisme, una política que ha permés als Estats Units expandir els seus interessos econòmics a Amèrica Llatina (a Centreamèrica, la fruita; a Panamà, la construcció del Canal; a Veneçuela, el petroli) i que ara busca estendre's cap als gèlids territoris groenlandesos.
La doctrina Monroe va nàixer dos segles arrere, en 1823, en el fragor de les lluites independentistes dels països americans. La frase del president Monroe “Amèrica per als americans” era, d'origen, idealista, i plantejava la necessitat que el destí de les jóvens repúbliques americanes quedara fora de qualsevol ingerència europea.
La doctrina Monroe va ser un manifest d'emancipació geopolítica: la participació europea en els processos independentistes hispanoamericans implicava per als Estats Units un atac a la seua pròpia seguretat. Per al nou país, la possibilitat que sorgiren monarquies a Amèrica implicava un risc de desestabilització. Per això, per als estatunidencs, la llibertat americana havia de ser republicana.
Anys després, en 1898, esta doctrina servirà al president William McKinley per a reivindicar el dret natural dels Estats Units per a obrar i disposar als països llatinoamericans i del Carib.
El primer gran assaig de la proposta de McKinley va ser la guerra d'independència cubana, en 1898. En 1903, els Estats Units va secundar que Panamà se separara de Colòmbia, després del triomf dels conservadors en la Guerra dels Mil Dies, la qual cosa afavoriria els interessos dels EUA per a la construcció del Canal de Panamà (1904-1914).
Després, al llarg del segle XX, i sota l'excusa de sufocar moviments insurgents o evitar la instauració del comunisme a la regió, vindria la presència de tropes estatunidenques a República Dominicana, Haití, Nicaragua, Guatemala i la infructuosa incursió en la cubana Badia de Cochinos (1961), en un intent d'enderrocar el règim castrista.
En el Con Sud va participar veladament, a través d'operacions de la CIA, en la instauració de dictadures militars a l'Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai i l'Uruguai, encara que després se sumarien el Brasil, l'Equador i el Perú.
El segle XX tanca amb la invasió de l'illa del Carib de Granada (1983) per l'auge del marxisme, i la de Panamà (1989) per a enderrocar al dictador i antic aliat Manuel Noriega, acusat de narcotràfic.
El que l'1 de setembre de 205 va començar com una gran operació de lluita contra el narcotràfic en aigües del Carib, va acabar, el 3 de gener de 2026, amb la captura i trasllat a Nova York de Maduro i la seua dona per a ser jutjats per narcoterrorismo. Esta volta sense ambages a la doctrina Monroe queda clarament reflectida en en el document sobre l'estratègia de seguretat nacional presentada davant el Congrés dels Estats Units al desembre de 2025.
La incursió estatunidenca en territori veneçolà dibuixa una estrela de cinc puntes, cinc vessants geopolítics que guanyen importància en 2026:
El poder presidencial estatunidenc busca expandir-se i tornar-se imperial.
Sorgix la doctrina Donroe: Amèrica per als estatunidencs.
L'objectiu, més que controlar ideologies, és dominar els recursos.
Conseqüències geopolítiques: com canvia el panorama en altres regions? Pensem en els casos la Xina-Taiwan o Rússia-Ucraïna.
El pes i la importància dels valors democràtics, l'Estat de dret o el lliure comerç s'esvaïxen davant el ressorgir de l'imperialisme estatunidenc.
Això no acaba ací. El president Trump ha deixat clar el seu interés a guanyar el control sobre altres territoris geoestratègics: “Necessitem a Groenlàndia per motius de seguretat nacional”. I les alarmes han saltat a Europa.
Elba Astorga, Editora d'Economia, The Conversation
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
No hay comentarios :