La recent captura del president veneçolà Nicolás Maduro per part dels Estats Units marca un canvi significatiu en la política exterior nord-americana i les seves implicacions per a la regió.

En els darrers anys, la política exterior dels Estats Units s'ha presentat com una defensora d'un "ordre internacional basat en regles". Aquesta retòrica ha servit per legitimar sancions, pressions diplomàtiques i operacions encobertes, especialment a Amèrica Llatina. No obstant això, la recent captura del president veneçolà Nicolás Maduro per forces nord-americanes trenca de manera abrupta amb aquesta narrativa. Tal com assenyala Victor Hugo Perez Gallo en el seu article publicat a The Conversation, "Estats Units ha creuat una línia que deia defensar".

Aquesta acció no és només un episodi més en el conflicte amb Veneçuela, sinó que representa una intervenció directa contra un cap d'estat en funció, executada sense mandat internacional i sense mediació multilateral. La captura d'un president en funcions suposa un salt qualitatiu en la política exterior nord-americana, passant de la pressió a la intervenció soberana directa. "Ja no parlem de pressió, sinó d'intervenció soberana directa", destaca l'autor.

La història d'Amèrica Llatina està marcada per episodis de violència i intervencions estrangeres, i aquest nou precedent reactivarà una memòria històrica que la regió mai ha pogut tancar del tot. "No importa el signe ideològic, el tamany del país o el seu grau d'alineament: cap estat està completament a salvo si entra en la categoria d'"inacceptable" per Washington", adverteix Perez Gallo.

El cost polític per als Estats Units d'aquesta operació pot semblar un èxit a curt termini, però des d'una perspectiva històrica, és un error estratègic. Com explica el sociòleg Giovanni Arrighi, "les potències en declivi tendeixen a substituir autoritat per força", i això pot accelerar el desgast del lideratge global nord-americà. En un context de competència amb potències com la Xina i Rússia, aquestes accions reforcen la narrativa d'un ordre occidental arbitrari i hipòcrita.

El filòsof Carl Schmitt va afirmar que "soberà és qui decideix sobre l'estat d'excepció". Si la norma es normalitza, el dret internacional deixa de ser un marc i es converteix en un instrument. Això és exactament el que està en joc amb la intervenció nord-americana a Veneçuela. "La pregunta rellevant ja no és què ocorrerà a Veneçuela, sinó quina credibilitat pot tenir un 'ordre internacional basat en regles' quan qui ho proclama demostra que pot violar-lo sense conseqüències", conclou Perez Gallo.

En definitiva, la captura de Maduro no és només un incident aïllat, sinó un canvi de paradigma que pot tenir repercussions profundes per a la política internacional i la sobirania dels estats llatinoamericans.

* Ho pots llegir perquè som Creative Commons

Redacció Crònica.