Un estudi revela el dèficit estructural en centres residencials per a persones grans a la Comunitat Valenciana.

Hui, la Comunitat Valenciana presenta un dèficit d'aproximadament 27.000 places residencials per a persones majors, segons un estudi elaborat per la Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales. El president de l'associació, José Manuel Ramírez Navarro, ha analitzat les causes d'un problema que considera "estructural" en declaracions a La Ventana Comunitat Valenciana.

"En este moment podem dir que sigue augmentant el dèficit de places residencials en tota Espanya", adverteix Ramírez. Segons els seus càlculs, es necessitarien més de 50.000 places per atendre la demanda actual de persones dependents severes i grans dependents, "els casos més crítics". A més, afig que faltarien 100.000 places per assolir la ràtio adequada de cinc per cada 100 persones majors de 65 anys.

El president de l'associació recorda que, encara que des de la pandèmia s'han creat 23.000 places, la població major de 65 anys ha crescut en més de 800.000 persones. "Aleshores, clar, l'índex de cobertura cada vegada és menor", assenyala. Mentre que comunitats com Castella i Lleó o Castella-La Manxa superen el 6,5% de cobertura, "en altres com Múrcia, Canàries i la Comunitat Valenciana, la ràtio és la pitjor".

Ramírez descarta que la infrafinançació siga la causa principal: "Això no es deu a un tema de finançament. Podria influir, però la financera en el tema de la dependència és per a totes les comunitats autònomes molt similar". Per a ell, la clau està en la prioritat política i institucional: "És una qüestió de on vol invertir el govern de cada comunitat autònoma els diners que té per atendre a les persones més vulnerables o per fer altres coses".

Ramírez aprofita per respondre directament a la consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, que hores abans havia reiterat aquesta petició al Govern central, acusant-lo de deure 4.000 milions d'euros: "Sí, quan diu el del 50%, està bé reclamar-ho, però no sabem quin percentatge posa la Comunitat Autònoma", assenyala.

El president reitera que han sol·licitat aquest dada en diverses ocasions: "Li hem demanat a la consellera i a tots els consellers de totes les CCAA que ens diguen quant ingressa del copagament de les persones dependents ateses, perquè així sabríem exactament quin és el percentatge que aporta la Comunitat Valenciana i quin és el percentatge que aporta l'Administració General de l'Estat". Ramírez denuncia que en els càlculs oficials es comet un error: "En els percentatges que maneja la Generalitat, el diners del copagament dels valencians el atribueix com una aportació pròpia del pressupost autonòmic, i açò és un dada errònia", adverteix.

Un dels dades més destacats de l'informe és l'ocupació mitjana en la Comunitat Valenciana, que se situa en el 61,3%, molt per sota del 82% nacional, malgrat la gran llista d'espera. "Sí, és paradoxal", reconeix Ramírez, que ho atribueix a dos motius principals.

"D'una banda, poden haver places disponibles, però hi ha persones que no poden pagar-les perquè no tenen diners suficients i la Comunitat Valenciana no concerten les suficients places ni donen les suficients prestacions vinculades al servei", explica. El segon motiu és la ubicació de les residències: "En lloc de fer-les amb una planificació estratègica basada en els mapes de serveis socials, s'han fet a cop de míting electoral".

Ramírez denuncia que "a Espanya s'han construït residències en pobles xicotets, lluny de les capitals, la qual cosa dificulta la seua ocupació". "Anava el president de la Generalitat a un poble, l'alcalde li demanava una residència i es feia, encara que el poble estiguera a més d'una hora de la capital", exemplifica. "Ara diuen: 'Tenim una plaça disponible en aquest poble a 100 km de on vostè viu'. I clar, ningú vol portar allí al seu pare".

Preguntat pels reptes del sistema, Ramírez assenyala dos: la burocràcia i l'intent de desinstitucionalització. Sobre aquest últim, adverteix: "Està molt bé, però requereix finançament extraordinari per a l'ajuda a domicili. Si no hi ha finançament, no es pot incrementar l'atenció domiciliària ni compatibilitzar-la amb centres de dia o amb la prestació econòmica per a cuidadors familiars".

Amb els recursos actuals, assegura, "tenim serveis low cost, que no són idonis per a mantenir els projectes vitals de les persones dependents en el seu propi entorn". I aporta un dada reveladora: "En els últims 10-15 anys només s'ha augmentat tres hores la intensitat de l'ajuda a domicili, sense arribar ni tan sols a una hora diària".

Per això, critica el discurs polític: "Quan els governants parlen de desinstitucionalització, en realitat estan dient a les 50.000 persones que necessiten una residència ja: 'Morin-se a casa, mala sort'".

La burocràcia és un altre obstacle greu. "Els procediments administratius que es plantegen per a les prestacions i serveis del sistema públic de dependència generen un autèntic laberint burocràtic", denuncia Ramírez. "De mitjana es tarda gairebé 360 dies —gairebé un any— en atendre a una persona dependents des que ho sol·licita fins que rep la prestació o el servei".

El president proposa una solució clara: "Hi ha que avançar cap a la prescripció social facultativa i aconseguir que els serveis s'adapten a la persona, i no la persona als serveis". I conclou amb un missatge contundent: "Si eliminàrem burocràcia, seríem més àgils, arribaríem a temps per atendre a la gent abans que falleixquen i, sobretot, evitaríem un major sofriment en les persones més vulnerables".