Ja venen els drons mags!

La tradició dels Reis Mags il·lusiona a xiquets i majors per tot el que comporta: escriure la carta amb els regals desitjats, anar a la cavalcada per a veure desfilar a les seues Majestats els Reis Mags d'Orient i els seus patges reals, al carter real, els acròbates i malabaristes, les carrosses multicolor i els milers de caramels que volen per l'aire. Però, sobretot, el que mes s'espera és el despertar del dia 6 de gener per a obrir els regals i compartir eixa alegria amb els nostres sers estimats.

A les nostres edats ja sabem qui compren, empaqueten i transporten els regals fins a la llar. Ara bé, seria possible, en un futur pròxim, que estos foren depositats als balcons i jardins per alguna tecnologia amb capacitat d'això. Seria possible que sures de drons solcaren les aerovías de les ciutats per a transportar els regals fins a les vivendes il·luminades. Perquè, com sembla que va dir Jules Verne, “tot el que un home és capaç d'imaginar, un altre home és capaç de dur-lo a terme”.

Tecnologia quotidiana

Perquè una tecnologia s'integre en la societat, es requerix de tres condicionants obligats: que es trobe en estat avançat de desenrotllament, que responga a una demanda de la societat i que hi haja una normativa que la regule.

L'1 de gener de 2021 va entrar en vigor una normativa europea sobre operacions de drons que permet realitzar vols en qualsevol tipus d'entorn, urbà o rural, sempre que es garantisca la seguretat operacional. El 26 de gener de 2023 es va aprovar una altra sobre la gestió de l'espai aeri d'estos vehicles (O-Space).

La conjunció de les dos regulacions permet el vol de múltiples drons amb capacitat de transport, gestionats per un proveïdor de servicis aeris per a vols en entorns urbans i rurals.

Origen militar

Els drons van sorgir en els inicis de la Primera Guerra Mundial, quan es va introduir l'aviació i van ser utilitzats per a entrenar als pilots de les forces aèries britàniques (RAF) en el combat aeri. Han passat més de 100 anys i, des de llavors, no han deixat d'usar-se en el terreny militar.

Després d'un segle d'evolució tecnològica, actualment, integren la tecnologia més avançada de l'àmbit aeronàutic. A més, són aeronaus capaces de volar de manera automàtica i integren sensors de tota mena (RGB, multiespectral, tèrmics, LiDAR, mesurament de gasos…) per a aplicacions abans inimaginables. Així mateix, poden garantir la seguretat operacional i incorporar paracaigudes.

Taxis autònoms aeris

Ja s'empren per a transportar mercaderies i passatgers (a la Xina, hi ha dos empreses certificades per a transport de persones), amb plataformes específiques d'enlairament i aterratge (vertipuertos). Integren en les seues funcionalitats la resta de tecnologies en desenrotllament (intel·ligència artificial, 5G, Big data, internet de les coses, ciberseguretat…).

Existixen, d'altra banda, sistemes encara en desenrotllament que permetran la gestió de l'espai aeri especifique per a drons, de manera que es puga compatibilitzar el vol de múltiples aeronaus autònomes amb operacions recurrents de forma organitzada i amb la seguretat operacional necessària. Els sistemes Detect and Avoid –sistemes d'alerta de trànsit i evasió de col·lisió–, per exemple, facilitaran, en un futur pròxim, el vol de drons de manera autònoma.

Demanda real de la societat

En el cas concret d'Espanya, la primera normativa de drons va entrar en vigor l'any 2014. Actualment, hi ha més de 190 000 pilots certificats per a volar drons i més de 100 000 operadores (empreses) dedicades a l'explotació comercial d'eixes aplicacions.

Abasten els camps de geomàtica i gestió del territori, agricultura (des de generació de mapes prescriptius fins a aplicacions fitosanitàries), inspeccions industrials i energètiques (elèctrica, fotovoltaica i eòlica), operacions logístiques, àmbits portuaris, biodiversitat, o seguretat i emergències.

La Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques i les policies Locals tenen drons integrats en la seua operativa, a més dels bombers, protecció civil i l'Exèrcit, amb la Unitat Militar d'Emergències (UME) com a banderera.

Una ajuda en moments crítics

Així, es van utilitzar drons en el volcà de la Palma per al seguiment dels rius de lava i mesurament de temperatures.

En el cas de la dana, ocorreguda a València en 2024, es van emprar en les fases d'emergència i postemergència amb les següents missions: busca de desapareguts; suport en rescats; vigilància i revisió d'infraestructures crítiques; realització de cartografia en 3D per a anàlisi de danys i mesurament de volums afectats; peritacions de danys agrícoles i aplicació de fitosanitaris per a evitar plagues; mesurament de gasos atmosfèrics; determinació d'elements del subsol (georradar); realització de batimetrías per a revisió de les desembocadura del Túria i l'Albufera; o lectura de matrícules dels cotxes apilats amb IA per a identificació. En 50 dies, va haver-hi un total d'1 360 operacions aèries, de les quals el 78 % van ser realitzades amb drons.

Nadal de 2050, València

La cavalcada, en el seu pas per la plaça de l'Ajuntament, mostra els seus millors gal·les: infinitat de drons, de totes les grandàries i tipologia, s'empolainen amb llums de Nadal i mostren orgullosos els regals en la seua panxa. Sobrevolen per damunt de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient i la seua cohort: els acròbates, les carrosses… Milers de caramels volen cap a les mans dels xiquets, colpejant alguns caps que, despistades, miren embadalits els drons.

El centre de control d'O-Space porta preparant-se tot l'any. El panell principal de la sala mostra la ciutat digital amb la posició dels drons i les rutes a seguir. El director d'operacions, assegut darrere dels controladors, sospira i dona l'orde: que enlairen els Drons Mags!

---

Israel Quintanilla, Professor d'Enginyeria Aeroespacial, Universitat Politècnica de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.