La causa de la dana posa Feijóo davant les contradiccions internes del Consell

#ComunitatValenciana #Dana2024 #Justícia

La declaració d’Alberto Núñez Feijóo no arriba en buit. La causa de la dana entra en 2026 amb relats que no encaixen, missatges interns que desmunten versions públiques i un jutjat decidit a aclarir qui va saber què i quan.

La causa judicial de la dana comença l’any amb més preguntes que respostes. El 9 de gener, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, declararà com a testimoni, de manera telemàtica, en un procediment que ja no se centra només en les conseqüències de l’emergència, sinó en les contradiccions internes dels relats polítics sobre la seua gestió.

La instructora ha anat incorporant al sumari elements que qüestionen les versions que es van donar en públic després del 29 d’octubre de 2024. Entre ells, converses de WhatsApp entre alts càrrecs, avisos creuats i decisions que no sempre coincideixen amb el que posteriorment es va defensar davant els mitjans i les Corts.

En este context, la declaració de Feijóo s’insereix com una peça més d’un trencaclosques complex. El seu testimoni arriba després que la jutgessa haja admés un careig entre l’exconsellera Salomé Pradas i José Manuel Cuenca, qui va ser cap de gabinet del president de la Generalitat, Carlos Mazón.

Este careig no és menor. Els dos protagonistes sostenen versions diferents sobre com es van gestionar les alertes, qui tenia la informació clau i quines decisions es van prendre en les hores prèvies a la crescuda dels barrancs. Les discrepàncies no són matisos: afecten al nucli de la presa de decisions.

La instrucció tracta de determinar si va existir una resposta coordinada o si, pel contrari, hi va haver desconnexió entre els responsables polítics i els equips tècnics. Un dels punts més sensibles continua sent l’enviament —o el retard— del missatge Es-Alert, així com el paper real dels serveis d’emergència en la vigilància dels cursos fluvials.

En esta línia, el 14 de gener està prevista la declaració de José Miguel Basset, antic responsable dels bombers. La seua testifical és considerada clau perquè pot aclarir què es va ordenar, què es va advertir i quines decisions es van quedar sense executar en les hores decisives.

Tot això passa mentre la causa continua girant al voltant d’un balanç que pesa sobre qualsevol relat: 230 persones mortes. Una xifra que explica per què el jutjat no dona per bones les versions polítiques i per què cada contradicció, cada missatge i cada declaració adquireixen un valor central en la instrucció.

Missatges interns incorporats al sumari qüestionen el relat oficial mentre Feijóo declara com a testimoni

La conversa completa del 29 d’octubre: del suport inicial al reconeixement del col·lapse

19.59 – 20.15 h: primers missatges i consciència de gravetat

Feijóo (19.59 h): «Amigo Carlos. Os mando a todos los ciudadanos de la Comunitat Valenciana mi solidaridad y ánimo para superar esta situación. Estoy a la orden para lo que toda la organización y yo mismo podamos ser de utilidad. Un fuerte abrazo.»

Mazón (20.08 h): «Gracias Presi».

Mazón (20.09 h): «Luego te cuento». «Se está jodiendo cada minuto».

Mazón (20.15 h): «Noche larga por delante».

Contradicció: a esta hora, segons els missatges, el president de la Generalitat ja descriu un empitjorament constant de la situació. No obstant això, posteriorment es va defensar que la magnitud real de l’emergència no era encara clara en les primeres hores de la vesprada.

20.26 – 21.45 h: lideratge informatiu i reconeixement del desbordament

Feijóo (20.26 h): «Ánimo. Lidera informativamente como hiciste en el incendio».

Mazón (21.44 h): «Te estaba llamando para móvil de Pallete». «No podemos currar sin telefónica». «Ya he hablado con él».

Mazón (21.45 h): «Estamos desbordados no sabemos lo que está pasando realmente pero nos llegan decenas de desaparecidos y no puedo confirmarlos». «Gracias Presi».

Contradicció: el reconeixement explícit d’estar “desbordats” i de rebre “decenas de desaparecidos” contrasta amb el relat posterior segons el qual les dades eren fragmentàries i no permetien anticipar l’abast de la tragèdia en aquell moment.

23.21 – 23.25 h: morts confirmats i col·lapse operatiu

Feijóo (23.21 h): «Dice. que el Gobierno os ha llamado. Espero que sea así y os estén prestando ayuda suficiente».

Mazón (23.22 h): «Pero han montado un gabinete de crisis que no vale para nada. Bah.»

Mazón (23.23 h): «si que he hablado con Sanchez, Montero y los de defensa e interior para que tengan en prealerta posibles efectivos para mañana». «El problema ahora es que no podemos ni entrar en muchos pueblos con gente en los tejados muerta de miedo».

Mazón (23.25 h): «No lo hemos hecho público aún pero ya están apareciendo muertos en Utiel y van a aparecer bastantes más». «Un puto desastre va a ser esto presi»

Mazón. (23.26 horas):“van a ser decenas seguro”. “Si si. Te voy diciendo. Pero hasta que no amanezca mañana no sabemos que cojones nos vamos a encontrar” 

Contradicció central: a les 23.25 i 23:26 hores ja es parla de morts confirmats i de la impossibilitat d’accedir a municipis sencers. Este reconeixement privat contrasta amb les explicacions posteriors sobre els temps de reacció i sobre quan es va tindre constància real de víctimes mortals.

Per què estos WhatsApps són clau en la causa judicial

La importància d’estos missatges no està en el seu to, sinó en la seua cronologia. El jutjat els utilitza per confrontar-los amb:

• les hores d’activació de l’Es-Alert,
• les declaracions públiques posteriors,
• i les versions divergents que ara porten a un careig judicial.

El fet que s’admeta com a prova una conversa en què es parla de morts abans de fer-ho públicament reforça la investigació sobre si les decisions institucionals van arribar tard respecte a la informació real disponible.

En este context, la declaració de Feijóo com a testimoni el pròxim 9 de gener no se situa com un tràmit formal, sinó com una peça més en una instrucció que busca encaixar missatges privats, decisions polítiques i conseqüències sobre el terreny.

Redacció Crònica