#Educació #VagaDocent #València

La vaga educativa mobilitza més de 12.300 docents, families i obri un calendari de paros mentre els sindicats reclamen millores salarials, menys recorts i infraestructures dignes.

La segona vaga educativa en dos anys deixa una jornada repleta de protestes, amb dades de seguiment dispars i un missatge clar dels sindicats: si no hi ha negociació, el conflicte continuarà durant tot el curs.

La vaga educativa convocada per Stepv, UGT, CC OO i Csif ha tornat a omplir els carrers. Conselleria ha comptabilitzat uns 12.300 docents en vaga —al voltant del 17 %—, mentre que els sindicats parlen d'un seguiment del 60 %. La mobilització ha arrancat a les 09.30 davant les seus de Conselleria a València, Castelló i Alacant, ha continuat en diverses comarques a les 11.30 i ha culminat amb les marxes del migdia i la concentració de les 18.00. Segons Delegació del Govern, 2.500 persones han recorregut el centre de València en la protesta del migdia.

El pes principal de la mobilització ha estat a la demarcació de València, on 6.020 docents dels 32.785 en actiu han secundat la vaga. A Alacant han sigut al voltant de 5.000 d'una plantilla de 27.000, i a Castelló 1.361 dels quasi 10.000. Per etapes, Infantil encapçala la protesta amb un 23 % de seguiment, mentre que les ensenyances de règim especial només arriben al 2 %. Conselleria ha indicat també que 1.265 centres públics dels 1.645 convocats —un 77 %— han participat d'alguna manera en la jornada.

El malestar no és nou. Rubén Pacheco, president de la Confederació d'Ampas Gonzalo Anaya, ha explicat que «durant anys hem patit mala financiació, recorts al professorat i falta de respecte al col·lectiu docent». Per a ell, la situació que rep la nova consellera, Maria del Carmen Ortí, «és el resultat d'una acumulació de problemes» que no es resoldran sense negociació. Les famílies, que també han eixit a les marxes, consideren que el relleu en la Conselleria «no convenç» i que continua la línia anterior.

Des del departament, el director general de personal docent, Pablo Ortega, ha recordat que l'última millora salarial aplicada al professorat «la va fer el Partit Popular» i que enguany les plantilles han arribat per primera vegada als 68.000 docents, 1.500 més que el curs passat. Atribuïx aquesta xifra a una planificació pactada amb els sindicats.

Les reivindicacions que han portat els docents a la vaga s'agrupen en sis eixos. El primer és la millora salarial després de quasi divuit anys de congelació, una situació que els sindicats associen a una pèrdua notable de poder adquisitiu. El segon afecta els recorts en plantilles, especialment en Formació Professional i en l'atenció a la inclusió, on les aules UECO continuen amb carències importants. També denuncien la reducció de condicions en EOI i en les Escoles d'Adults.

Un altre bloc de demandes és la reducció de ratios, una petició sostinguda durant anys. El professorat reclama també agilitat en la cobertura de baixes, que en alguns centres tarden setmanes a resoldre's. A això s'afig la càrrega burocràtica, que segons els equips directius absorbisca hores de faena que haurien d'anar destinades a l'ensenyament.

Les infraestructures són un altre punt crític. El recorte del 40 % en el Pla Edificant ha deixat en l'aire obres i rehabilitacions que molts centres consideren urgents. Mestres d'Infantil expliquen que en coles afectats per la dana encara no s'han arreglat patis ni aules, i que el funcionament quotidià continua alterat per esta situació.

L'última demanda té un component normatiu: substituir la Llei de Llibertat Educativa, aprovada pel Consell actual, per un text que garantisca el valencià en el sistema educatiu. Els sindicats afirmen que la legislació vigent «arracona la llengua» i demanen un marc estable que protegisca el seu ús en totes les etapes.

La jornada acaba, però el conflicte no. Les organitzacions convocants ja han anunciat un calendari de mobilitzacions mensuals i no descarten una vaga general si la negociació no avança en les pròximes setmanes.

Redacció Crònica