Un nou mètode prediu la resistència a antibiòtics d'una bacteria estomacal que afecta la meitat de la població mundial
#Salut #Investigació #ValènciaUn avanç significatiu en el tractament de Helicobacter pylori per a una millor atenció mèdica
Un estudi dirigit pel Institut de Biomedicina de València (IBV), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb el National Reference Center for Campylobacters and Helicobacters de França, ha aconseguit un important avanç en el tractament de l'Helicobacter pylori, una bacteria que afecta més de la meitat de la població mundial. Els resultats d'aquesta investigació es van publicar a la revista The Lancet Microbe.
El mètode descrit per l'equip de recerca permet predir amb un 100% de precisió la resistència a dos antibiòtics, la claritromicina i el levofloxacino, fonamentals en el tractament d'aquesta infecció. En comptes de realitzar cultius bacterians, la tècnica utilitza la seqüenciació genòmica per identificar mutacions específiques que faciliten la resistència, fet que permet saber amb antelació quin tractament serà més efectiu per a cada pacient.
Helicobacter pylori i els seus efectes
Helicobacter pylori és una bacteria que resideix en l'estómac i pot sobreviure en un ambient molt àcid. És una de les infeccions cròniques més comunes entre els humans; es calcula que més del 50% de la població mundial la porta, tot i que moltes persones no presenten símptomes. Quan ho fan, els símptomes poden incloure gastritis i úlceres gàstriques, i a llarg termini, incrementen el risc de càncer gàstric.
Actualment, els tractaments busquen eliminar la bacteria per evitar complicacions més greus. La majoria d'ells combina antibiòtics amb medicaments que protegeixen l'estómac. "Els tractaments per eradicar Helicobacter pylori fallen en aproximadament un 25% dels casos, generalment a causa de la resistència de la bacteria a alguns dels antibiòtics utilitzats", explica Iñaki Comas, professor d'investigació del CSIC al IBV que lidera l'estudi.
Un mètode innovador
Tradicionalment, la tècnica de laboratori emprada per determinar la resistència de la bacteria a determinats medicaments és el cultiu bacterià. "En el nostre projecte analitzem l'ADN genòmic de la bacteria per detectar si és resistent a certs antibiòtics. En comptes d'utilitzar mètodes tradicionals que requereixen cultius, emprem la seqüenciació genòmica per identificar mutacions que indiquen resistència", resumeix Comas.
Optimització del diagnòstic
La finalitat és identificar de manera més ràpida i precisa quin tractament serà més efectiu per a cada pacient. "L'estudi ha demostrat que és possible predir amb un 100% de precisió la resistència a claritromicina i levofloxacino", indica Francisco José Martínez, investigador doctoral en l'IBV-CSIC i un dels autors principals del treball. Amb aquests resultats, han creat un catàleg de mutacions genètiques que permet diagnosticar la resistència sense necessitat de cultivar la bacteria.
Amplia aplicació i escalabilitat
Els investigadors apunten que aquesta tècnica permet una aplicació global i escalable, ja que pot integrar-se en plataformes de diagnòstic genòmic adaptades a les necessitats de cada regió. "Aquesta tecnologia pot usar-se en el diagnòstic clínic per seleccionar el tractament més adequat des del principi", argumenta Iñaki Comas. La implementació progressiva de la seqüenciació genètica en hospitals, sobretot després de la pandèmia de covid-19, facilitaria la integració d'aquest tipus d'anàlisis.
"També és útil per a la vigilància epidemiològica de la resistència a antibiòtics i per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques", afegeix Comas. Amb el temps, els investigadors confien que podria contribuir a reduir el fracàs terapèutic i millorar el control d'infeccions per Helicobacter pylori a tot el món.
El projecte forma part d'un consorci internacional finançat i liderat per Contanza Carmago, de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units. A més de la Fundació Fisabio, han col·laborat altres institucions científiques d'Espanya, França, Japó i Estats Units, amb aportacions del Consell Europeu de Recerca (ERC) i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
El laboratori d'Iñaki Comas a l'IBV-CSIC forma part del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública de l'Institut de Salut Carlos III i de la Plataforma Temàtica Interdisciplinar (PTI) Salut Global del CSIC.
CSIC Comunicació – Comunitat Valenciana
Redacció Crònica
No hay comentarios :