#Portugal #Espanya #DretsLaborals #VagaGeneral
El govern de Montenegro inicia a Portugal el desmantellament de drets que l'oposició espanyola ja té en el seu full de ruta.
La frontera de la Ratlla és hui un túnel del temps. Mentre a Espanya el debat polític s'encén, a Portugal la dreta ja ha passat a l'acció amb una reforma laboral que marca el camí del retrocés social i que servix d'avís per a navegants a este costat de la frontera.
Portugal s'ha convertit en el camp de proves de la nova dreta europea. El que està passant al país veí no és un succés aïllat, sinó el tràiler d'una pel·lícula que molts temen veure a Espanya: un govern conservador que, amb l’agenda compartida amb l'extrema dreta, comença a desmuntar el pacte social per la via d'urgència. La vaga general de l'11 de desembre ha sigut el crit de socors d'un país que veu com les seues conquestes laborals es fonen en nom d'una «competitivitat» mal entesa.
L'executiu de Luís Montenegro (PSD i CDS-PP), amb el suport tàcit de Chega —el Vox portugués—, ha llançat el paquet «Trabalho XXI». No és una reforma tècnica; és una esmena a la totalitat al model de protecció social. I ací està la clau política: Portugal ja té el que la dreta espanyola anhela, el poder per a revertir les reformes progressistes.
L'agenda de la demolició: El manual que podria creuar la frontera
Si mirem el que Portugal està executant hui, trobem els punts que sovint apareixen en els programes econòmics de la dreta espanyola:
- L'acomiadament com a tràmit barat: La reforma portuguesa facilita l'acomiadament per «baix rendiment» amb criteris tan oberts que, a la pràctica, buiden de contingut la protecció judicial. A més, es carrega l'obligació de readmetre el treballador en acomiadaments improcedents. És el somni de la flexibilitat absoluta que la patronal ibèrica sempre ha reclamat.
- La fi de la jornada pactada: Es recupera el «banc d'hores» individual. Això permet estendre la jornada fins a les 10 hores diàries o 50 setmanals sense el pagament de les hores extres tradicionals. És la desregulació del temps de vida per a posar-lo al servici de la producció.
- Atac al cor del sindicalisme: Es prioritza el pacte d'empresa (on el treballador està sol davant el cap) sobre el conveni sectorial. És el mètode clàssic per a fragmentar la força dels treballadors i baixar salaris per la porta de darrere.
A diferència de la crisi de 2011, Portugal no té l'excusa de la fallida. Té superàvit i l'economia creix. Per tant, el retrocés no és una necessitat econòmica, sinó una elecció política. Estant desmantellant per etapes el pacte social nascut de la Revolució dels Clavells de 1974, la mateixa arquitectura de benestar que l'esquerra espanyola tracta de blindar.
La premsa progressista portuguesa i sindicats com la CGTP i l'UGT parlen clar: és una ofensiva ideològica. Però també és una amenaça per al model espanyol. Si Portugal aconseguix competir baixant el cost del treball i precaritzant la vida, la pressió sobre el mercat laboral espanyol per a fer el mateix serà insuportable.
El que ens diu l'espill portugués és que la dreta no arriba per a gestionar el que hi ha, sinó per a canviar-ho tot. El retrocés en els drets de cures, la limitació de la lactància o les traves al dret de vaga que Montenegro està posant sobre la taula són el full de ruta d'una dreta que ja no té complexos a l'hora d'aplicar el manual neoliberal més cru.
Portugal ja no és només un veí; és l'avís d'allò que passa quan la dreta i l'extrema dreta agafen el timó de les relacions laborals.
Redacció Crònica
Portugal: el espejo donde la derecha española mira su futuro
#Portugal #España #DerechosLaborales #HuelgaGeneral
El gobierno de Montenegro inicia en Portugal el desmantelamiento de derechos que la oposición española ya tiene en su hoja de ruta.
La frontera de «la Raya» es hoy un túnel del tiempo. Mientras en España el debate político se enciende, en Portugal la derecha ya ha pasado a la acción con una reforma laboral que marca el camino del retroceso social y que sirve de aviso para navegantes a este lado de la frontera.
Portugal se ha convertido en el campo de pruebas de la nueva derecha europea. Lo que está pasando en el país vecino no es un suceso aislado, sino el tráiler de una película que muchos temen ver en España: un gobierno conservador que, con la agenda compartida con la extrema derecha, comienza a desmontar el pacto social por la vía de urgencia. La huelga general del 11 de diciembre ha sido el grito de socorro de un país que ve cómo sus conquistas laborales se funden en nombre de una «competitividad» mal entendida.
El ejecutivo de Luís Montenegro (PSD y CDS-PP), con el apoyo tácito de Chega —el Vox portugués—, ha lanzado el paquete «Trabalho XXI». No es una reforma técnica; es una enmienda a la totalidad al modelo de protección social. Y ahí está la clave política: Portugal ya tiene lo que la derecha española anhela, el poder para revertir las reformas progresistas.
La agenda de la demolición: el manual que podría cruzar la frontera
Si miramos lo que Portugal está ejecutando hoy, encontramos los puntos que a menudo aparecen en los programas económicos de la derecha española:
- El despido como trámite barato: La reforma portuguesa facilita el despido por «bajo rendimiento» con criterios tan abiertos que, en la práctica, vacían de contenido la protección judicial. Además, se carga la obligación de readmitir al trabajador en despidos improcedentes. Es el sueño de la flexibilidad absoluta que la patronal ibérica siempre ha reclamado.
- El fin de la jornada pactada: Se recupera el «banco de horas» individual. Esto permite extender la jornada hasta las 10 horas diarias o 50 semanales sin el pago de las horas extras tradicionales. Es la desregulación del tiempo de vida para ponerlo al servicio de la producción.
- Ataque al corazón del sindicalismo: Se prioriza el pacto de empresa (donde el trabajador está solo ante el jefe) sobre el convenio sectorial. Es el método clásico para fragmentar la fuerza de los trabajadores y bajar salarios por la puerta de atrás.
A diferencia de la crisis de 2011, Portugal no tiene la excusa de la quiebra. Tiene superávit y la economía crece. Por tanto, el retroceso no es una necesidad económica, sino una elección política. Están desmantelando por etapas el pacto social nacido de la Revolución de los Claveles de 1974, la misma arquitectura de bienestar que la izquierda española trata de blindar.
La prensa progresista portuguesa y sindicatos como la CGTP y la UGT hablan claro: es una ofensiva ideológica. Pero también es una amenaza para el modelo español. Si Portugal consigue competir bajando el coste del trabajo y precarizando la vida, la presión sobre el mercado laboral español para hacer lo mismo será insoportable.
Lo que nos dice el espejo portugués es que la derecha no llega para gestionar lo que hay, sino para cambiarlo todo. El retroceso en los derechos de cuidados, la limitación de la lactancia o las trabas al derecho de huelga que Montenegro está poniendo sobre la mesa son la hoja de ruta de una derecha que ya no tiene complejos a la hora de aplicar el manual neoliberal más crudo.
Portugal ya no es solo un vecino; es el aviso de lo que ocurre cuando la derecha y la extrema derecha toman el timón de las relaciones laborales.
Redacción Crónica
No hay comentarios :