#Nadal #editorial
Les llums de Nadal ja s'han encés. Ho han fet amb la puntualitat comercial de sempre, convertint els nostres carrers en un escenari brillant dissenyat per a l'alegria. Però enguany, tota esta potència lumínica té un perill: que ens acabe encegant. Que funcione com una cortina perfecta per no mirar el que passa realment als nostres barris. Si anem a l'arrel, els nostres avantpassats no encenien fogueres al solstici per fer bonic, sinó per pura supervivència: tenien por del fred i de la foscor.
Hui, la paradoxa és que fem servir el neó i el consum no per combatre la foscor, sinó per ignorar-la. Però la realitat és tossuda i s'obre pas entre les garlandes.
A casa nostra, la festa conviu amb una ferida oberta. Mentre València es vesteix de gala, a pocs quilòmetres, milers de famílies continuen recuperant-se del fang de la DANA, lluitant contra l'oblit administratiu i la devastació personal. Celebrar és un dret, i l'alegria és necessària per a la salut mental col·lectiva, però resulta èticament insostenible gaudir de l'aparador festiu sense tenir present que la reconstrucció —material i emocional— dels nostres veïns està lluny d'acabar. La solidaritat no pot ser una decoració de Nadal més; ha de ser una estructura permanent.
Si ampliem el focus, les ombres s'allarguen. Nadal exalta la llar com a refugi sagrat, però permetem que l'especulació i els fons voltor convertisquen l'habitatge en un actiu financer inassolible, expulsant veïns dels seus barris mitjançant desnonaments silenciosos o preus prohibitius. Exaltem la pau i la germanor, però tolerem brots de racisme institucional i social, com els recents episodis a Badalona, que ens recorden que per a molts la "convivència" té lletra xicoteta i exclusions per origen o color de pell.
No podem parlar de "Nits de Pau" sense que la veu ens tremole davant la violència estructural. La masclista, que continua assassinant dones i deixant orfes, indiferent a les dates del calendari; i la geopolítica, amb la massacre a Gaza - però no sols - com a testimoni brutal de la hipocresia occidental. Mentre brindem per la prosperitat, la Mediterrània i les fronteres d'Europa continuen sent fosses comunes per a aquells que fugen de la misèria i la guerra.
Esta editorial no pretén ser una esmena a la totalitat de la festa, ni una crida al pessimisme antropològic. Al contrari. La proposta és recuperar el sentit original del solstici: encendre focs per protegir la comunitat. Però avui, "protegir la comunitat" no vol dir només reunir-se a sopar; vol dir exigir justícia social.
Nadal no hauria de ser un parèntesi de "bona voluntat" que ens serveix d'analgèsic moral per a tolerar la injustícia la resta de l'any. Hauria de ser un punt d'inflexió. No es tracta de sentir-nos culpables per celebrar, sinó de no permetre que les llums ens ceguen davant del que queda per fer. Que la brillantor d'estos dies servisca per a fer visibles les desigualtats, no per amagar-les.
Bones Festes Solidàries
Âgora CT.
Editorial
No hay comentarios :