Una investigació judicial on la fiscalia critica la escasa diligencia del treball de la UCO, els indicis de pagaments irregulars i el paper del despatx Equipo Económico

L’interés públic per la investigació del conegut cas Montoro s’ha reactivat arran del treball publicat en La Vanguardia per la periodista Carlota Guindal, qui posa de relleu un conflicte intern entre la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. El nucli de l’article gira al voltant d’un argument fonamental que articula tota la peça: la Fiscalia considera que la UCO no ha actuat amb la diligència necessària en l’anàlisi de les més de 200 comptes bancàries vinculades al despatx Equipo Económico, fundat per l’exministre Cristóbal Montoro i actualment investigat per presumptes influències irregulars en l’àmbit d’Hisenda.

A partir d’aquest eix central, l’article de Guindal desplega un conjunt de dades, afirmacions i advertències que la Fiscalia ha deixat negre sobre blanc en un escrit –signat per la fiscal Carmen García Cerdá– al qual el diari ha tingut accés. A continuació, desenvolupem detalladament tots els punts clau continguts en la peça.

1. La crítica central de la Fiscalia: un treball “incomplert” de la UCO

L’article arranca deixant clar que Anticorrupció assenyala obertament la UCO per una actuació insuficient. Segons explica Guindal, els agents havien sigut designats per rastrejar el destí dels diners que passaven pel despatx Equipo Económico, amb l’objectiu d’esbrinar si acabaven en mans de funcionaris o càrrecs públics. Però, segons la Fiscalia, la tasca no s’ha fet “diligentment”.

La periodista recull textualment una de les frases escrites per la fiscal, que sintetitza perfectament aquesta crítica: “l’informe de la Guardia Civil té un ‘abast reduït’”, assenyalant que una “majoria significativa” dels productes analitzats “careixen de rellevància per a la investigació” i, per això, “no han sigut incorporats al cos de l’informe”.

La Fiscalia remarca –i Guindal ho destaca– que, de les més de 200 comptes bancàries aportades al procediment, només se n’han analitzat 10, fet que porta la fiscal a concloure que “així que cap conclusió pot extraure’s del mateix”.

2. El contrast amb la trajectòria prèvia de la UCO

Guindal recupera un altre element rellevant per entendre el rerefons d’aquesta fricció institucional. La fiscal encarregada del cas havia treballat anteriorment amb la UCO en investigacions de gran envergadura, com els casos Púnica o Lezo, tots dos vinculats al Partit Popular. En aquells processos, la unitat havia oferit un treball exhaustiu i determinant.

Tanmateix, la periodista subratlla que aquest nivell d’escrutini no s’ha reproduït en la investigació que afecta Montoro, una part del seu equip i el despatx que ell va fundar. Així ho reflecteix en dir que “en el cas de corrupció que s’investiga l’exministre (...) la UCO no s’ha mostrat tan diligent en seguir el rastre del diners”.

3. La Fiscalia desmunta l’argument de les defenses

Les defenses dels investigats sostenen que la UCO hauria constatat que Equipo Económico no va pagar mai comissions ni va exercir influències il·lícites. Però Guindal indica que Anticorrupció ho desmenteix de manera taxativa.

Segons apareix en l’escrit recollit per La Vanguardia, la Fiscalia assegura que sí hi ha pagaments des d’Equipo Económico cap a funcionaris que, a més, consten en el Model Tributari 190 incorporat a la causa.

L’article cita exemples concrets:

• Pagaments a Miguel Ferré, secretari d’Estat amb Montoro, durant 2008 i 2009.
• Pagaments a Santiago Menéndez, exdirector de l’Agència Tributària, els anys 2010 i 2011.

Aquestes dades –assenyalades literalment en el redactat original– tenen un valor essencial, perquè contradiuen l’argument exculpatori que sostenien alguns investigats.

4. Noves ordres judicials: més anàlisi, més informació i més control

Davant el caràcter incomplet de l’informe de la UCO, l’escrit de la fiscal –segons relata Guindal– explica que el jutge d’Instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus, ha encarregat un nou examen més complet de totes les comptes bancàries.

Aquesta nova anàlisi no recaurà sobre la UCO, sinó sobre la Unitat de Suport de la Fiscalia de l’AEAT, que haurà de reprendre i completar el material bancari aportat a la causa.

A més, el jutge ha exigit que tant la UCO com els Mossos d’Esquadra elaboren un informe aclarint si existeixen o no en la causa determinades dades bancàries que la Fiscalia considera essencials.

5. Set anys de secret de sumari: la complexitat del cas

Un altre element destacat en l’article és la justificació de la durada excepcional del secret de sumari: set anys. Guindal explica que la fiscal Carmen García Cerdá defensa aquest període assenyalant “la complexitat que hi hagué per obtindre i analitzar els correus requerits a Hisenda, a l’Agència Tributària i a la Direcció General de Tributs (DGT)”.

Aquest context temporal és clau, perquè demostra –segons el relat del text– l’envergadura documental del cas i la dificultat d’accedir a tota la informació necessària.

6. Els indicis de trama: pagaments previs a decisions de favor

L’article avança cap a un dels punts més substancials del relat: l’existència indiciària d’una organització i d’un esquema de pagaments coordinats entre empreses gasistes i el despatx Equipo Económico.

Guindal reprodueix un fragment fonamental de l’escrit de la Fiscalia: “Els informes dels Mossos i de la Unitat de Suport a la Fiscalia de l’AEAT constaten la indiciària existència d’una organització i els pagaments efectuats per les empreses gasistes a Equipo Económico, previs a cada actuació administrativa de favor”.

Aquestes paraules revelen el que podria ser el cor de les sospites d’Anticorrupció: l’existència d’un flux dinerari que, segons les investigacions, precedia decisions administratives beneficioses per a determinades mercantils.

L’article encara recull una altra afirmació literal especialment significativa: que es va elaborar “el reglament de la Llei d’Impostos Especials a la carta d’aquelles mercantils”, i que la reforma normativa va eliminar “l’exigència d’acreditar el compliment dels requisits per obtindre el benefici fiscal”, decisió que hauria afavorit els seus interessos.

7. Una conclusió implícita: la necessitat d’una investigació completa

Tot i que l’article de Guindal manté un to informatiu i s’ajusta estrictament a les dades incloses en l’escrit de la Fiscalia, el conjunt del relat deixa clara la situació actual: la investigació no es pot considerar tancada, ni suficient, mentre no s’analitze íntegrament el volum bancari aportat i no es contrasten tots els moviments econòmics vinculats a Equipo Económico.

Aquesta conclusió no és una opinió, sinó la conseqüència directa del que diu literalment la fiscal en el seu escrit, motiu pel qual el jutge ha ordenat noves diligències.

REDACCÌÓ CRÒNICA