Un relat que combina ciència, celebritats i la desconfiança envers la veritat científica.
En els darrers temps, l'aparició del cometa 3I/ATLAS ha generat un gran interès, no només en el món científic, sinó també en l'opinió pública, gràcies a la seva relació amb figures com Kim Kardashian i a les controvèrsies que l'envolten. L'article de Lorena Sánchez publicat a The Conversation ens ofereix una visió detallada d'aquest fenomen, que ha provocat una autèntica al·lucinació col·lectiva al voltant de la possible naturalesa extraterrestre d'aquest cos celeste.
El cometa 3I/ATLAS, que va ser descobert el 1 de juliol de 2025, és el tercer visitant interestel·lar detectat, després de ʻOumuamua i Borisov. La seva arribada ha estat marcada per un debat intens sobre la seva naturalesa. Tal com s'assenyala en l'article, «31/ATLAS, un inmaculat cos de gel, ha donat peu a una al·lucinació col·lectiva: la arribada d'una nau extraterrestre de tecnologia avançada». Aquesta afirmació ha provocat una reacció immediata en els mitjans i en les xarxes socials, on la figura de Kim Kardashian ha jugat un paper clau.
La interacció entre Kardashian i Sean Duffy, administrador de la NASA, és un exemple de com les celebritats poden influir en la percepció pública de la ciència. En un moment de la conversa, Kardashian va preguntar: «Espera… ¿¿¿¿¿¡¡¡¡¡¡¡¿¡¿qualsevol és la veritat sobre 3I/ATLAS?!?!!!!!!!?????», a la qual Duffy va respondre que es tractava d'un cometa i que no hi havia proves que indiquessin que fos una nau alienígena. Aquesta resposta va ser criticada per Avi Loeb, un físic de la Universitat de Harvard, qui va convidar a Kardashian a unir-se al seu equip de recerca per explorar el cometa. Aquesta dinàmica entre la ciència i la cultura popular és una de les claus que l'article explora.
El paper de José María Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries del ICE–CSIC, també és destacat en l'article. Trigo ha estat fonamental en el seguiment i estudi del cometa, i la seva dedicació a la divulgació científica ha portat a la publicació de diversos articles que han captat l'atenció del públic. Com assenyala l'article, «els textos han atraït lectors per milers, molts d'ells, no ens enganyem, desitjosos de trobar entre línies una prova definitiva que la ciència oculta alguna cosa».
Tanmateix, la irrupció de teories conspiratives i la desconfiança envers la ciència no són noves. Víctor Resco de Dios, catedràtic de la Universitat de Lleida, destaca que «el moviment anticientífic no està generalitzat», tot i que «els anticiencia són un grup minoritari, encara que de gran influència política». Aquesta afirmació posa de manifest la complexitat del debat actual sobre la ciència i la seva percepció en la societat.
En un món on la informació circula ràpidament, la responsabilitat dels científics i divulgadors és fonamental. En un esdeveniment de ciència, la investigadora Julia de León va projectar una diapositiva amb una nau extraterrestre tachada amb una gran X roja, afirmant: «A veure si així queda clar que no són extraterrestres». Aquesta reflexió il·lustra la necessitat de comunicar la ciència de manera clara i responsable, per evitar malentesos i especulacions infundades.
Finalment, l'article conclou que potser la solució no és combatre cada idea estrafalària, sinó fomentar la curiositat científica. Tal com s'indica, «també som molts els que rebreu al pròxim visitant interestel·lar –sigui el quart, el desè o el centè– amb més curiositat científica que sospita».
L'article de Lorena Sánchez a The Conversation és una reflexió sobre la relació entre ciència, cultura popular i la percepció pública, en un moment en què el coneixement científic és més important que mai.
Redacció Crònica.
Crònica CT
No hay comentarios :