Este any Nou a Viena sonarà Josephine Weinlich, creadora de la Primera Orquestra Europea de Dones

Cada 1 de gener, Europa es desperta a ritme de valsos i polkas procedents del cèlebre Concert d'Any Nou de la Orquestra Filharmònica de Viena. La primera edició es va celebrar al desembre de 1939 però gràcies a la retransmissió, des de fa dècades, estos sons traspassen els murs de la Sala Daurada del Musikverein i es colen en les nostres llars.

Malgrat la tradició que impregna esta cita, en els últims temps s'han intentat introduir algunes novetats, concordes amb la consciència social i musical de l'època. No va ser fins a 1997 quan una dona va formar part dels intèrprets. I encara va caldre esperar fins a la 85a edició per a comptar amb obres compostes per dones en el programa musical. Així, l'1 de gener de 2025, escoltem, per primera vegada, l'obra d'una compositora en el prestigiós esdeveniment. Es va tractar del Fernandus-Walzer, de la vienesa Constanze Geiger, qui, com moltes altres artistes, va haver d'abandonar la seua carrera professional en contraure matrimoni.

En 2026 gaudirem no d'una, sinó de dos obres nascudes de la creativitat de sengles dones. El Rainbow Waltz està firmat per l'estatunidenca Florence Price, considerada la primera gran autora simfònica d'origen afroamericà i la primera que va aconseguir que el seu llegat fora interpretat per una orquestra.

La segona autora és Josephine Weinlich (1848-1887), més desconeguda. A pesar que són moltes les agrupacions que han compartit, a través de les xarxes socials, les seues pròpies interpretacions de la polka Sirenen Lieder, fins al dia de hui les seues composicions no han despertat el suficient interés per a ser arreplegades en gravacions comercials, amb alguna excepció puntual en recopilatoris. I no obstant això, és una figura molt important en la història de la música.

Pianista, violinista, compositora i directora d'orquestra

Josephine Weinlich va nàixer a la ciutat de Dechtice (Eslovàquia). Va rebre la seua primera educació del seu pare, l'empresari Franz Weinlich, que era un gran melòman. Més enllà d'esta dada, la seua formació és, en realitat, un misteri: desconeixem els noms dels seus mestres i, encara que alguns treballs esmenten que va estudiar amb Clara Schumann, no existixen fonts que ho demostren.

A més de pianista i violinista, Weinlich es va interessar també per la composició. Va escriure peces pianístiques, una obra per a violoncel solista i un Lied, així com nombroses polkas i valsos, tan propis de Viena, ciutat en la qual va créixer. I no sols va escriure, sinó que podem imaginar que la seua obra va gaudir d'una certa visibilitat, perquè algunes de les seues composicions van ser publicades des de 1869. No obstant això, la seua principal labor musical va estar vinculada a la interpretació i, especialment, a la direcció musical.

Professionals dels instruments d'entenimentada

A l'Europa del segle XIX, la major adscripció femenina a la música es limitava als entreteniments de saló. En eixe context, s'esperava que les dones burgeses s'acostaren a l'art musical des de l'oci, dedicant-se al cant i al piano –enfront d'altres instruments poc apropiats–, però sense grans pretensions intel·lectuals. Després de tot, els seus majors desvetlaments havien d'anar encaminats a la seua preparació com a esposes i mares.

Com a part de les honroses excepcions, podem esmentar la pianista polonesa Maria Szymanowska, la pianista i compositora alemanya Clara Wieck –posteriorment, Schumann– i la virtuosa del violí Wilma Norman Neruda, entre altres que van desenrotllar una carrera professional.

Josephine Weinlich també va aconseguir un espai prioritari en la realitat musical del moment com a fundadora, en 1868, d'un quartet instrumental exclusivament femení a Viena: el Josephine Weinlich’s Damenkapelle. La seua germana Elise, set anys menor, va participar com a violoncel·lista i la pròpia Josephine es va ocupar de la interpretació del piano i la direcció des del seu instrument.

La Primera Orquestra Europea de Dones

El quartet no era un fenomen realment nou. En el segle XVIII, existien cors i orquestres femenines en els conservatoris de Venècia. No obstant això, es trobaven sota l'empara de l'Església, per la qual cosa la seua essència i funcionament diferien de l'agrupació fundada per Weinlich. També a París, al començament de la dècada de 1860, s'havien fundat quartets de corda femenins i fins i tot abans, en els anys quaranta, les germanes italianes Teresa i María Milanollo omplien sales de concerts de tota Europa com a prodigis del violí.

No obstant això, la gran proesa de Weinlich té a veure amb el fet que el nombre de components del seu quartet es va anar incrementant gradualment, fins que es va configurar la Primera Orquestra Europea de Dones (Das Erste Europäische Damenorchester), que, en alguns concerts dels anys setanta, superava els cinquanta músics.

El seu repertori solia incloure obres cultes, peces de ball i algunes creacions de la pròpia Weinlich, com Gruß an Graz (“Salutació a Graz”), Frühlingsluft (“Aire primaveral”), Josephinen-Polka (“Polca de Josefina”) i Gruß an die Neugablitzer (“Salutació als habitants de Neugablitz”), entre altres títols. Fins a 1874 no van incloure instruments de vent metall, executats per hòmens, per la qual cosa en la major part de les ocasions l'orquestra interpretava arranjaments. Precisament eixa absència de vent metall –i, excepte algunes flautes, també de vent fusta– va ser objecte de unes certes crítiques, en les quals es parlada d'un so orquestral incomplet.

L'activitat professional de la Primera Orquestra Europea de Dones es va estendre entre 1869 i 1879, amb un bon acolliment del públic. Es va convertir així en un model per a la creació d'orquestres femenines en altres ciutats. L'agrupació va causar un impacte significatiu en el panorama cultural del moment, no sols com una raresa sinó pels seus assoliments musicals. Això es constata en les crítiques rebudes després dels nombrosos recitals oferits a Àustria, Alemanya, els Estats Units, França, Itàlia, Letònia, Països Baixos, República Txeca, el Regne Unit i Suècia.

I al juliol de 1873, la Primera Orquestra Femenina Europea va oferir concerts en el Musikverein de Viena.

Tant de bo l'1 de gener de 2026, quan gaudim del cèlebre Concert d'Any Nou, i independentment de les peces que s'interpreten, recordem la labor de tantes dones que, igual que Josephine Weinlich, van encapçalar importants projectes en favor de la igualtat i de la dignificació de les artistes al llarg de la història.

Vol rebre més articles com este? Subscriga's a Suplement Cultural i reba l'actualitat cultural i una selecció dels millors articles d'història, literatura, cinema, art o música, seleccionats per la nostra editora de Cultura Clàudia Lorenzo.

Virginia Sánchez Rodríguez, Professora Titular de la UCLM. Doctora en Musicologia. Guardonada per les seues investigacions sobre dones músiques dels segles XIX i XX, Universitat de Castella-la Manxa

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.