 |
| Exemplar d'estornell negre (Sturnus unicolor). Erni/Shutterstock |
La construcció de nius és un comportament pràcticament universal en les aus. Estes estructures són un tret tan distintiu d'estos animals com ho són les seues plomes o ales. Els nius són el suport estructural per als ous, pollastres i els propis progenitors que el construïxen, protegint-los enfront de depredadors i altres factors ambientals.
La majoria de les aus usen materials orgànics per a la seua construcció, com a branques o molsa, però també inorgànics com a fang i altres d'origen antropogènic, com a plàstics. Tots estos materials conformen la base estructural d'un niu, però en la seua superfície també es troben altres afegits després de la terminació de l'estructura –com a plomes o pèl– amb funcions molt diverses, en molts casos relacionats amb la selecció sexual. Entre estos elements incorporats a posteriori es troben les plantes verdes fresques, com aquelles que utilitzem comunament per a agregar sabor, color i aroma a aliments.
Comportament intrigant
La incorporació de fragments frescos de plantes, moltes vegades aromàtiques, o fins i tot de flors, és un comportament que ha intrigat a molts científics durant dècades. Fins on sabem, esta conducta només l'exhibixen unes poques espècies entre les milers que existixen actualment, la qual cosa la fa més intrigant.
Quan parlem de material vegetal verd i fresc ens referim a fulles completes o fragments d'elles, herbes i flors, que encara que no són verdes poden adoptar funcions similars. Este tipus de material quasi sempre s'incorpora quan l'estructura del niu està acabada i es manté fins a la posada dels ous, encara que hi ha espècies, com el ferreret blau (Cyanistes caeruleus) que continuen aportant material verd fins que els pollets abandonen el niu. Altres espècies d'aus que mostren esta conducta són l'estornell (Sturnus vulgaris), l'estornell negre (Sturnus unicolor) i, encara que només existix un reporte a la Xina, el teuladí rutilant (Passer cinnamomeus).
Una selecció minuciosa
A diferència dels materials estructurals (fang, branques, etc.), les plantes semblen seleccionar-se minuciosament, ja que les aus trien una xicoteta fracció no aleatòria de varietats entre la flora local. A més, existixen diferències geogràfiques i sexuals entre i dins de cada espècie.
Segons vam poder observar investigadors de les Universitats de Coímbra i de Granada, el ferreret blau, per exemple, selecciona principalment la menta als voltants de Coímbra (Portugal) i el marrubio a Sierra Nevada. Altres treballs han reportat que el ferreret blau preferix la milenrama i el timó borriquero en els boscos de Còrsega (França).
A més, en esta espècie, només la femella aporta estes plantes al niu i el fa des de la incubació dels ous fins al moment en què els pollets s'independitzen. Per part seua, l'estornell sembla ser una mica menys selectiu, amb un rang de plantes seleccionades molt superior al ferreret blau, tant en poblacions de els Estats Units com de Alemanya. I un patró similar es pot observar en l'estornell negre, el seu parent més pròxim, que fins i tot pot afegir flors al niu. En les dos espècies d'estornell, només els mascles aporten el material verd fresc i sempre abans de la incubació.
Però el verdaderament cridaner d'estes plantes és el seu perfil químic. S'ha comprovat que moltes de les espècies seleccionades són aromàtiques, és a dir, que emeten quantitats significatives de compostos volàtils a l'entorn. Són estos compostos terpenoides, com el limoneno o sabineno, els que han cridat l'atenció dels científics per les seues propietats antimicrobianes i insecticides.
Possibles utilitats de les plantes fresques
Diversos estudis han posat a prova la hipòtesi de si les plantes fresques aromàtiques reduïxen la càrrega de paràsits i bacteris patògens en els nius. Encara que l'evidència a favor és elevada, té matisos. La majoria dels estudis realitzats amb el ferreret blau han trobat un efecte antiparasitari i antimicrobià de les plantes aromàtiques, però no tots els grups de paràsits es veuen afectats de manera similar.
En un estudi que vam fer en Coímbra, on vam introduir experimentalment menta en uns nius i herba en uns altres, vam veure que la primera reduïa la població de àcars hematòfags (aquells que s'alimenten de sang), però no la de larves hematòfagues de mosques. Este mateix patró també s'ha observat en altres poblacions de ferreret blau i amb altres grups de paràsits.
Una altra hipòtesi que explica l'ús de plantes fresques aromàtiques es basa en la capacitat dels compostos volàtils per a estimular sistemes fisiològics, com l'immunitari. Igual que amb la capacitat per a reduir o matar paràsits i bacteris, existixen matisos quant a l'evidència a favor, ja que les plantes aromàtiques semblen estimular distints components segons la planta o mescla de plantes emprada.
Hi ha casos on les plantes aromàtiques provoquen un augment de paràmetres com l'hematòcrit, el nombre de glòbuls blancs o el creixement dels pollets, però en moltes altres ocasions no s'ha observat cap efecte. Estos resultats discrepants també els trobem en la població de Coímbra. Fins i tot alguns estudis han trobat evidències a favor i en contra en la mateixa població d'estudi i amb la mateixa planta aromàtica.
Finalment, existixen altres hipòtesis que, en comptes de basar-se en el perfil químic de les plantes per a explicar el seu ús, el fan en la seua estructura macroscòpica. Este enfocament assenyala a les plantes fresques com ornaments que usen els mascles per a indicar la seua qualitat individual i atraure a potencials parelles o fins i tot per a mantindre el vincle de parella durant l'època reproductora. Tal explicació s'ha proposat per a l'estornell i el negre, els mascles del qual introduïxen flors en els nius al costat de la mescla de plantes fresques.
En la població d'estornell negre en la Serra de Madrid que el nostre equip d'investigació estudia no és rar trobar flors entremesclades amb fulles de diverses espècies de plantes. No obstant això, es desconeix quin mecanisme podria estar darrere d'este senyal o quin seria el seu contingut informatiu, ja que es tracta d'un comportament aparentment barat en termes energètics que qualsevol estornell podria realitzar.
Incògnites i el que queda encara per fer
Fins i tot amb tot el coneixement acumulat entorn d'estes observacions, queden moltes incògnites per resoldre. Tenen les plantes fresques una mateixa funció universal o han adoptat funcions distintes segons l'espècie i regió geogràfica? Fins i tot no disposem d'una sort d'arbre filogenètic per a este comportament, per la qual cosa desconeixem si és un caràcter ancestral o derivat que ha aparegut diverses vegades en l'evolució de les aus.
No obstant això, les actuals diferències geogràfiques i entre espècies en la funció i composició de plantes fresques semblen apuntar més prompte a una diversificació funcional, és a dir, que les plantes fresques haurien adoptat funcions distintes en diferents espècies (o fins i tot entre poblacions de la mateixa espècie). Tampoc hi ha estudis que hagen explorat noves funcions potencials distintes a les ja provades.
D'altra banda, si este comportament és adaptatiu, hauria d'incrementar l'èxit reproductiu de la parella. Recentment s'ha publicat un metaanálisis que ha trobat un efecte positiu del material verd fresc en l'èxit reproductiu, però només en funció de com es dissenye l'experiment.
D'altra banda, perquè un caràcter siga adaptatiu, ha de ser heretable. Hui dia, desconeixem quin percentatge de la variabilitat d'este comportament ve determinat per factors genètics i ambientals o socials, per la qual cosa són essencials futurs estudis que aborden l'heredabilidad d'esta conducta. Fins i tot no seria descartable que, en unes certes poblacions, incorporar plantes fresques no siga un fenomen adaptatiu, és a dir, que en comptes d'augmentar l'èxit reproductiu el disminuïsca.
Encara queda molt per descobrir d'este fascinant comportament, i les futures línies d'investigació haurien d'apuntar als racons inexplorats de l'ús de plantes fresques. Els qui hem investigat de manera exhaustiva este fenomen encara no podem respondre amb rotunditat per què les aus usen plantes fresques i aromàtiques en els seus nius. Potser unes espècies li donen un ús i altres li donen un altre distint. Esperem tindre una resposta clara i rotunda en els pròxims anys.
Jorge Garrido Bautista, Investigador postdoctoral, Universitat de Castella-la Manxa
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
No hay comentarios :