#desnonaments #habitatge #España

La fi de la moratòria de desnonaments el 31 de desembre deixa milers de famílies vulnerables sense protecció, mentre organitzacions socials reclamen que la mesura siga permanent i amb més cobertura.

La moratòria de desnonaments impulsada durant la pandèmia expira a finals d’any i el Govern encara no ha anunciat cap pròrroga. Les entitats socials alerten que, si decau, s’obrirà una etapa crítica per a milers de llars vulnerables.

A cada final d’any es repeteix la mateixa escena: famílies pendents d’una data i una moratòria que penja d’un fil. El pròxim 31 de desembre caduca la protecció contra desnonaments aprovada en 2020 dins de l’escut social i que s’ha anat renovant anualment. Esta vegada, però, el Govern encara no l’ha prorrogada ni l’ha ampliada, i el futur de 60.000 llars vulnerables torna a quedar en l’aire.

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), els sindicats d’inquilines de Madrid i Catalunya, Amnistia Internacional, Observatori Desca, CAES, la Cooperativa El Rogle, Red Acoge i la Federació de Consumidors CECU han fet públic un comunicat on denuncien esta situació. Recorden que la moratòria ha funcionat només en una part reduïda dels casos i que, en el 75% dels desnonaments, no ha tingut efecte per deficiències en la redacció de la norma i per la interpretació dels jutjats.

Les entitats expliquen que l’angoixa actual es podria haver evitat si la mesura s’haguera convertit en permanent, sobretot quan l’Executiu comptava amb més suport parlamentari. Alerten d’una “previsible i nefasta ona de desnonaments sense alternatives” si no es prenen decisions urgents.

Dimarts, a les 11.30 h, han oferit una roda de premsa al Congrés dels Diputats i han anunciat que començaran contactes amb els diferents grups parlamentaris per fer arribar les seues demandes als pròxims Consells de Ministres.

Segons un informe de 2024 de la PAH i l’Observatori Desca, la moratòria aprovada durant la pandèmia va permetre frenar 58.000 desnonaments entre 2020 i 2024. Una xifra considerable, però que només representa el 25% dels casos executats en este període. Per a aquestes organitzacions, la finalitat original —donar temps a l’Administració per oferir una alternativa habitacional— no s’ha complit. Si la mesura decau, avisen d’un possible “tsunami” de desnonaments.

Les dues entitats apunten que la moratòria ha funcionat “de manera moderada”: ha protegit dues de cada deu famílies vulnerables en risc, però les altres huit han quedat exposades per una norma amb molts buits i per un poder judicial que, segons remarquen, ha tendit a prioritzar els interessos de la propietat.

Redacció Crònica