Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Segueix-nos a Google

Descens del 14,9% en demandes de dissolució matrimonial al tercer trimestre de 2025

✉️ Enviar per correu


#Divorcis #PoderJudicial #DadesEstadístiques

Les separacions no consensuades experimenten una caiguda significativa, mentre que les consensuades augmenten lleugerament

«El temps de espera per a la resolució judicial en este tipus d'assumptes és cada dia més llarg», un fet que indica que la justícia no es col·lapsa per un increment de casos, sinó per la falta de recursos que són competència de les CC.AA.

En el tercer trimestre de 2025, es registraren 16.444 demandes de dissolució matrimonial, un 14,9% menys que l'any anterior. Este descens es deu principalment a la caiguda de les demandes de divorci no consensuat, que es reduïren en un 40,8%, i de les separacions no consensuades, que disminuïren un 21%. «El nombre total de demandes de disolució matrimonial ha suposat un descens del 14,9% respecte al mateix trimestre de 2024», segons el Consell General del Poder Judicial.

En contrast amb esta disminució, les demandes de divorci consensuat augmentaren un 2,2%, amb un total de 11.437. Així mateix, les separacions consensuades caigueren un 8,9%, amb 432 demandes. Este panorama revela una contradicció entre el discurs oficial que apunta a una millora en la resolució de conflictes familiars i la realitat que mostra un augment del temps d'espera per a les resolucions judicials. 

Les dades mostren que la mitjana nacional de demandes de dissolució matrimonial se situa en 33,8 per cada 100.000 habitants. Les Illes Canàries i Balears encapçalen la llista amb 41,9, seguides de la Comunitat Valenciana amb 39,5. En canvi, el País Basc es troba per sota de la mitjana amb 26,2. Este contrast entre comunitats evidencia les diferències en la dinàmica familiar i les necessitats de cada regió.

Les demandes de modificació de mesures consensuades augmentaren un 5,1%, arribant a 2.734, mentre que les no consensuades caigueren un 44,1%. Este descens en les demandes no consensuades pot reflectir una falta de confiança en el sistema judicial per resoldre conflictes familiars de manera efectiva. «Les modificacions de mesures de guarda, custòdia i aliments de fills no matrimonials consensuades augmentaren un 6%», un fet que contrasta amb la disminució de les no consensuades.

Les dades presentades pel Consell General del Poder Judicial corresponen al període del 1 de juliol al 30 de setembre de 2025, i mostren una realitat complexa en el món de les dissolucions matrimonials.

Redacció Crònica



Crònica CT