Ahir Olocau oferí ‘Las que tiran del carro’, teatre per a homenatjar dones i lluites veïnals Ahir Olocau oferí ‘Las que tiran del carro’, teatre per a homenatjar dones i lluites veïnals
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Ahir Olocau oferí ‘Las que tiran del carro’, teatre per a homenatjar dones i lluites veïnals



#Olocau #Cultura #Teatre

Una vesprada de teatre reunix 90 persones a Olocau en un homenatge a les dones que impulsaren canvis socials als seus barris durant els anys 60 i 70

La Casa de la Cultura d’Olocau va celebrar l’obra Las que tiran del carro, un homenatge teatral a les dones que van defensar millores socials i serveis bàsics en plena dècada dels seixanta i setanta.

La vesprada d’ahir, la Casa de la Cultura va rebre el públic amb una proposta que va connectar des del primer moment i que recorda el paper fonamental de tantes dones que, en aquells anys, van treballar per transformar els seus barris en temps de carències i fortes limitacions socials.

L’activitat, organitzada per la Regidoria de Cultura, va reunir prop de 90 persones. Entre els assistents es trobaven les regidores Desa Vilaplana i Olga Brínquez, junt amb l’alcalde, Antonio Ropero. Abans d’iniciar la representació, Vilaplana va presentar la proposta i Ropero va compartir un text en què destacava que, coincidint amb el Dia de la Constitució Espanyola, Olocau assistia a un tribut a dones que, amb el seu compromís, “van establir les bases de les llibertats que posseïm en l’actualitat”.

La trama se centra en tres amigues, interpretades per María José Peris, Silvia Rico i María Minaya, que abandonen el camp per instal·lar-se a la ciutat i s’organitzen per reclamar millores en el seu barri. A partir d’ací, l’obra va traçant un recorregut per les reivindicacions de l’època: l’educació, la sanitat, un transport adequat o l’avanç en drets de les dones. Tot plegat, amb un equilibri entre humor, números musicals, participació del públic i escenes que van deixar un silenci emocionat a la sala.

Escrita i dirigida per Reyes Ruiz i produïda per la companyia Patio de Vecinas i l’empresa de gestió cultural Frescultura, la funció combina memòria i comèdia per a posar el focus en aquelles dones anònimes que van encapçalar lluites veïnals mentre sostenien les seues llars i tenien cura de les seues famílies.

Redacció Crònica





7






Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

No hay comentarios :

BlueSky Mastodon NotaLegal