Urbanisme feminista: ciutats pensades per a la vida

#urbanismefeminista #igualtat #València

Una mirada que replanteja la ciutat des del dia a dia, les cures i la diversitat, amb exemples de Viena, Madrid, Barcelona i la Comunitat Valenciana.

L’urbanisme feminista qüestiona els models tradicionals i posa en primer pla les necessitats quotidianes, la seguretat i la proximitat per repensar com vivim els carrers i els barris.

Les ciutats modernes s’han dissenyat seguint patrons vinculats al treball productiu, deixant en segon terme la vida quotidiana i els temps de cura. L’urbanisme feminista irromp per canviar esta mirada i situar en el centre les necessitats reals de la població, des de València fins a Madrid o Montevideo.

Quan observem l’espai urbà amb més detall, apareixen obstacles que afecten de manera desigual: parcs poc il·luminats, barris desconnectats per als trajectes de cura o una presència escassa de dones en la simbologia pública. L’urbanista Natalia Dopazo explica que este enfocament permet «espacialitzar i materialitzar el patriarcat», mostrant com la ciutat actua tant com a causa com a conseqüència d’un sistema desigual.

1. Conceptes clau: posar la vida al centre

L’urbanisme que va nàixer amb la industrialització es va estructurar al voltant del treball productiu i va donar lloc a ciutats funcionals i segregades. L’urbanisme feminista proposa un canvi profund i busca una ciutat que garantisca accessibilitat, seguretat i condicions de vida dignes per a totes les realitats.

Perspectiva de gènere vs. urbanisme feminista

Urbanisme amb perspectiva de gènere

• Analitza dades desagregades per visibilitzar necessitats específiques.
• Incorpora demandes de dones en els marcs de planificació existents.
• Respon a la falta històrica de representació femenina.

Urbanisme feminista

• Actua des d’un posicionament polític que busca reduir desigualtats estructurals.
• Replanteja la planificació urbana i qüestiona rols i estereotips de gènere.
• Supera la lògica binària i reconeix una genealogia feminista.

Els pilars bàsics

1. Vida quotidiana i cures. S’analitzen activitats productives, reproductives, personals i comunitàries. Les cures són el centre de l’estructura urbana.
2. Ciutat de proximitat. S’impulsa un model on serveis i activitats quotidianes estan a distància curta, basat en idees feministes dels anys setanta.
3. Interdisciplinarietat i participació. L’urbanisme integra disciplines com la sociologia i la geografia, i aplica processos participatius com les marxes exploratòries.
4. Seguretat i accessibilitat. Es promouen espais visibles, ben il·luminats i caminables per garantir moviments segurs, especialment de dones i xiquetes.

2. Experiències que han transformat espais

Diverses ciutats han aplicat criteris feministes amb resultats mesurables.

Exemples internacionals

Viena (Àustria)

• Estrategia urbana transversal aplicada des de 1998.
• Més de 50 projectes en habitatge, mobilitat i espais públics.
• El districte Aspern destaca per la seua escala humana i la il·luminació adequada.

Karlskoga (Suècia)

• S’hi va replantejar el criteri de neteja viària.
• Les voreres i carrers residencials van passar a ser prioritaris.
• La mesura va reduir accidents viaris.

Catalunya

• La Llei de Barris (2004) integra el gènere en la planificació.
• Inclou formació tècnica i estudis d’impacte de gènere.

Santa Coloma de Gramenet

• Intervencions de proximitat en barris perifèrics.
• Reordenació urbana orientada a millorar seguretat i vida quotidiana.

Ciutat de Mèxic

• El Transport Rosa va ser creat per combatre l’assetjament.
• La mesura va respondre a una realitat on el 90% de les usuàries patien agressions.

El laboratori espanyol

• Madrid i l’eix de cures. L’Ajuntament va impulsar (2016) projectes de recuperació de l’espai públic i sostenibilitat de la vida. El programa MARES va combinar urbanisme feminista i desenvolupament local (huí día no existeix el projecte)..
• Barcelona i la superproximat. Ha aplicat la Mesura d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere i ha integrat criteris feministes en superilles i plans de barri.

3. L’assignatura pendent: la Comunitat Valenciana i l’Estat

Tot i els avanços, la implementació real és irregular i limitada.

El marc valencià

La LOTUP (Llei 5/2014) incorpora la igualtat de gènere com a principi urbanístic. En 2022, la Generalitat publicà la Guia per incorporar la perspectiva de gènere en actuacions urbanes, reconeguda a escala estatal. Tot i això, la guia no és vinculant.

El repte del Model GVA+: convertir el principi en obligació

Reforma de la IEIG

• Convertir l’avaluació d’impacte de gènere en un requisit prescriptiu i obligatori.

Participació professionalitzada

• Aplicar codisseny i auditories de gènere vinculants.

Pilots de seguretat integral

• Projectes immediats en barris densos o vulnerables.
• Millores d’il·luminació, voreres, visibilitat i espai públic.

Enfocament rural

• Adaptar l’urbanisme feminista als pobles i paisatges rurals.
• Reforçar serveis bàsics i fixació de població femenina.

Exemples valencians

• Ontinyent, Vallada i el Genovés han aplicat criteris feministes en projectes diversos.
• Demonstra que el model és adaptable a municipis grans, xicotets o rurals.

Redacció Crònica