#Justícia #25N #Espanya

El Govern tria la Fiscal de Sala del Suprem i especialista en violència de gènere per a liderar la Fiscalia en un missatge clar pel 25N.

El Consell de Ministres ha aprovat este matí el nomenament d’una jurista amb àmplia trajectòria que, tot i haver de passar per la Comissió de Justícia, té el camí obert pel seu pes tècnic i currículum.

El Govern ha decidit moure fitxa hui mateix al Consell de Ministres i el nom que hi ha damunt la taula és el de Teresa Peramato. Ella serà la nova Fiscal General de l'Estat. El nomenament encara ha de passar el tràmit de la Comissió de Justícia, però la realitat és que la posició d'este òrgan no és vinculant. A més, mirant el full de serveis que porta a l'esquena, no sembla que hi haja massa marge per a la discussió tècnica.

L’elecció no és casualitat. Hui és 25 de novembre, el 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, i posar a Peramato al capdavant de la Fiscalia just hui és tot un missatge. El Govern dona dos colps forts damunt la taula amb esta decisió. El primer és de caràcter ideològic, ja que nomena una fiscal obertament progressista —va ser presidenta de la Unió Progressista de Fiscals— per a un càrrec clau. El segon, i potser el més simbòlic hui, és situar a la cúspide del Ministeri Públic a una de les majors expertes en violència de gènere que tenim. Això passa en un moment on les estadístiques assenyalen un repunt important de casos i on algunes forces polítiques intenten negar esta realitat.

No estem parlant de ningú que acabe d'arribar. Teresa Peramato Martín porta la toga posada des de 1990, any en què va ingressar a la carrera fiscal després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Salamanca. Ha rodat prou abans d'arribar ací. Va començar passant per les audiències de Tenerife, Valladolid i Barcelona, fins que en 2005 va aterrar a Madrid. Va ser en eixe moment quan es va centrar en la que seria la seua gran especialitat com a Fiscal delegada de la Secció de Violència sobre la Dona.

La seua trajectòria en este camp és de les que pesen. En 2010 ja la van nomenar Fiscal Adscrita a la Fiscal de Sala contra la Violència sobre la Dona, i ha seguit escalant per mèrits propis. Ha passat pel Tribunal Constitucional en 2018 i, en maig de 2021, va ascendir a Fiscal de Sala encarregada específicament d'esta matèria. De fet, des del gener passat, ja ocupava un lloc de màxima responsabilitat com a Cap de la Secció Penal del Tribunal Suprem i Fiscal delegada per a la protecció de víctimes en el procés penal.

Ara bé, el protocol per a seure en eixa cadira està molt taxat, no és arribar i moldre. Encara que el nomenament el signa el Rei, la proposta ix del Govern, però abans ha de passar dos filtres que, tot i no ser vinculants, són obligatoris. Primer, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha d’avalar la seua idoneïtat; i segon, ha de comparéixer davant la Comissió de Justícia del Congrés perquè els diputats valoren els seus mèrits. La llei és clara: cal ser jurista de reconegut prestigi amb més de 15 anys d'ofici i no haver ocupat càrrec polític en els últims cinc anys. Un camí que acaba amb la presa de possessió davant el Ple del Tribunal Suprem per a un mandat de quatre anys, blindat excepte per causes molt concretes o canvi de Govern.

És una dona que coneix el terreny de primera mà, que ha participat en l'elaboració del Primer Informe Anual de l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona i que ha deixat la seua empremta en nombrosos articles sobre família i identitat sexual. No debades, el seu treball ha sigut reconegut amb la Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil (2016) i la de la Policia Nacional (2010), entre altres premis per la igualtat. Per tant, el perfil queda clar: experiència tècnica contrastada i un compromís ferm amb la visió feminista de la justícia.

Redacció Crònica (JS)

Teresa Peramato