#Justícia #GovernEspanyol #Madrid
La discussió sobre la imparcialitat del tribunal que va condemnar el Fiscal General torna a encendre el debat sobre el paper polític del Poder Judicial i el risc d'un «cop judicial».
La frase d'un magistrat abans de dictar la sentència i la seua relació amb l'acusació han obert una polèmica que els juristes Javier Pérez Royo i Esperanza Gómez interpreten en eldiario.es com un moviment que va més enllà del cas concret.
La condemna al Fiscal General ha obert una esquerda profunda en el debat judicial i polític. Segons el jurista Javier Pérez Royo i també Esperanza Gómez, hi ha elements que fan difícil sostenir que el tribunal actuara amb la neutralitat exigible. El detall que més pesa és la participació del president de la sala en un curs finançat per l'acusació, l'advocacia de la Comunitat de Madrid. La connexió, expliquen, no és menor, i condiciona la confiança en el procés; perquè eixa frase es va fer en públic en el Col·legi d'Advocats de Madrid, davant una audiència plena de connivència amb el tema (es varen riure) i dos dies abans de la deliberació oficial de la Sala en què es va canviar la ponent atribuint-se a Arrieta la ponència des d'eixe moment, però dos dies abans ell ja sabia que ho era.
Però no és l'única, en aquests dies es venen publicant opinions de Martín Pallín, d'altres juristes com Baltasar Garzón i molts més sobre el tema i tots incideixen en el mateix problema que ha causat el tribunal, perqué "no ha resolt un problema , sinó que ha causat un greu risc de falta de confiança ciutadana en la justica institucional i del seu màxim representant el Tribunal Suprem". Un altre dels arguments també molt clars va ser publicat recentment per l'insigne lletrat 84 anys) i en exercici encara amb casos ben armats i al costat de la defensa dels DD.HH (Jose Manuel Benitez de Lugo) . que en confilegal va arribar a manifestar que "seguint al també reconegut jurista hui mort Alejandro Nieto, que ha assenyalat, que els jutges són vulnerables a tota mena de pressions polítiques, corporatives i de casta, per la qual cosa “ells prenen la seua decisió primer i posteriorment busquen arguments per a sostindre-la”, i la resolució ací comentada té l'aire de ser un d'eixos casos".
Un cas semblant ja va ser analitzat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la sentència sobre el cas Bateragune, que va acabar amb l’anul·lació de la condemna contra Arnaldo Otegi per vulneració del dret a un tribunal imparcial. El TEDH va concloure que la presència de la magistrada Ángela Murillo comprometia l’aparença d’imparcialitat del tribunal per una simple pregunta formulada durant l’últim torn de paraula de l’acusat: «¿És vostè de l’esquerra abertzale?». Aquesta intervenció, tot i ser breu, va ser considerada suficient per posar en dubte la neutralitat del procés.
En el cas del Fiscal General, les formes tampoc semblen garantir l’equanimitat exigible. El president de la Sala i ponent de la sentència, el senyor Arrieta, va interrompre el testimoni del periodista Carlos Precedo quan aquest intentava aclarir que no podia revelar les seues fonts, però que podia afirmar que el Fiscal General no n’era una d’elles. La reacció del magistrat va ser tallar-lo amb un contundent: «No ens amenace». Una resposta que, lluny de tranquil·litzar, reforça els dubtes sobre l’actitud del tribunal i la imparcialitat del procediment.
La polèmica es va intensificar amb una frase pronunciada pel magistrat abans de la deliberació: «termino ya, que tengo que poner la sentencia del Fiscal General». Per als autors, esta expressió indica que la resolució estava redactada abans d'analitzar els arguments de totes les parts, un fet incompatible amb el dret a un judici amb garanties.
Pérez Royo i Gómez assenyalen que la tutela judicial efectiva, recollida a l'article 24 de la Constitució, queda compromesa quan no existeix una imparcialitat real i visible. Creuen que és molt probable que la condemna acabe sent anul·lada quan arribe al Tribunal Suprem, però adverteixen que «el mal ja està fet»: l'impacte públic i polític és immediat i difícil de revertir.
La lectura que fan no se centra només en el cas personal del Fiscal General. Interpreten que s'inscriu en una dinàmica més ampla, on determinats sectors del Poder Judicial estarien actuant com una mena d'oposició institucional al Govern de Pedro Sánchez. Ho expliquen d'una manera directa: quan l'oposició política no aconsegueix marcar l'agenda, altres actors intenten ocupar eixe espai.
Aquesta situació, remarquen, desdibuixa la separació de poders i altera l'equilibri institucional. Els autors alerten que la pressió judicial amb intencionalitat política crea un escenari que qualifiquen de «cop judicial», un moviment que, segons la seua visió, desplaça el debat polític cap als tribunals i posa en risc la confiança democràtica.
Redacció Crònica
Âgora CT.
 |
| Sala del TS en el judici al Fiscal General |
No hay comentarios :