Instagram, WhatsApp, Gmail… totes les aplicacions ens oferixen l'elecció entre el mode clar o el mode fosc. Pot semblar una simple qüestió d'estètica, fins i tot una moda passatgera, però en realitat hi ha ciència –i psicologia– darrere d'esta elecció. Què ens porta a preferir l'un sobre l'altre? Què diu esta decisió sobre com percebem la informació?

En un món hiperconectado on passem diverses hores davant de les pantalles, la forma en la qual veiem i interpretem una interfície és més important del que sembla. I no sols per qüestions de llegibilitat, sinó també per l'impacte emocional, l'esforç visual i el context i el moment en el qual interactuem amb cada dispositiu. Per això, des de Mondragon Unibertsitatea decidim investigar de manera experimental com reaccionen les persones davant estes dos opcions.

En què va consistir el nostre estudi?

Van participar 141 persones (77 dones, 62 hòmens, una persona no binària i una persona que va preferir no contestar), amb edats compreses entre 18 i 61 anys. A totes elles se'ls van mostrar imatges reals d'interfícies d'ús diari (com Google, Word, Instagram, YouTube, etc.) en les seues versions en mode clar i mode fosc.

Per a analitzar les preferències, es va utilitzar el Test d'Associació Implícita (IAT), una ferramenta de psicologia social que permet detectar la força de l'associació automàtica i no conscient d'una persona, és a dir, l'opció que preferim sense pensar-ho massa.

Què van revelar les dades?

Els resultats de l'experiment van mostrar un xicotet efecte a favor del mode clar: les persones tendien a associar-ho més ràpidament amb conceptes positius com a “professional”, “ordenat” o “segur”. Este patró va ser lleugerament més pronunciat en dones, encara que no es van trobar diferències significatives entre gèneres.

No obstant això, quan es va preguntar de manera directa, la cosa va canviar. En les respostes conscients, els hòmens van mostrar una major afinitat pel mode fosc, mentres que les dones van mantindre la seua preferència pel clar. Les raons també van ser distintes. Els qui triaven la interfície clara ho feien, sobretot, per motius objectius com la facilitat de lectura o la millor visualització. En canvi, els qui triaven la fosca solien argumentar raons més subjectives, com l'estètica, l'estil o una sensació més professional.

En la resposta directa, el 48,2 % va preferir el mode fosc i el 43,3 %, el clar; per gènere, les dones van mostrar major preferència per este últim (53,2 % enfront de 41,6 %), mentres que els hòmens es van decantar majoritàriament pel fosc (54,8% enfront de 32,3 %).

Estos resultats subratllen la importància de dissenyar opcions personalitzables, és a dir, provar temes en diferents contextos lumínics, incloure ajustos ràpids (lluentor, contrast) i parametritzacions per usuari. A més, es recomana analitzar segments demogràfics per a evitar biaixos i afavorir l'accessibilitat i el confort visual de tota la població usuària.

Una moda passatgera o una preferència real?

L'auge del mode fosc respon en part a decisions de disseny i context (contingut visual, baixa il·luminació), però les dades indiquen que la preferència no és homogènia: part és tendència i partix funcionalitat.

Cada vegada més aplicacions inclouen el mode fosc per defecte, especialment aquelles orientades a l'oci o al contingut visual. No és casualitat: apps com Spotify o Netflix aposten per ell perquè millora el contrast i fa que, per exemple, les caràtules o els vídeos destaquen més. Així mateix, en reduir la lluentor, resulta més agradable en entorns amb poca llum i contribuïx a crear una atmosfera més immersiva.

Alguns estudis també apunten al fet que el mode fosc podria allargar la bateria en pantalles OLED i disminuir la fatiga ocular en condicions de baixa il·luminació. No obstant això, no sempre és l'opció favorita dels usuaris. De fet, moltes persones continuen utilitzant el mode clar simplement perquè és el que ve activat per defecte.

Llavors, quin és millor?

No existix un format ideal per a totes les persones ni per a totes les aplicacions. I això està bé. Depén del context d'ús, del tipus de contingut i del que volem que la interfície transmeta. Per exemple, en entorns professionals com la banca, la salut o l'educació, les interfícies clares continuen sent majoria: un fons lluminós amb text fosc evoca claredat, transparència i familiaritat.

En canvi, en aplicacions creatives, nocturnes o de consum audiovisual, el mode fosc oferix una experiència més envolupant i emocional. També pot tindre un component identitari: per a algunes persones, significa estar “al dia” o sentir-se més pròximes a ferramentes sofisticades. Ací, el disseny no sols informa: també comunica i expressa.

Per això, més enllà de les modes o de les preferències individuals, l'important és que el disseny s'adapte al que realment necessitem. I si l'aplicació ens dona l'opció de triar, molt millor.

Hui dia, la majoria de plataformes permeten canviar fàcilment segons la preferència de la persona usuària. Fins i tot, moltes detecten la configuració del sistema operatiu per a aplicar el tema de manera automàtica (per exemple, activant el mode fosc en fosquejar). Esta flexibilitat reconeix que no existix un “mode únic” vàlid per a tots els casos. La clau és que la app brinde una experiència còmoda i consistent, ja siga “passant-se al costat fosc” o romanent en la interfície clara tradicional, segons el que cada persona necessite.

Ainhoa Apraiz Iriarte, Docent i investigadora en Innovació en Disseny Industrial, amb especialització en Disseny d'Interacció i Acceptació Tecnològica en Robòtica., Mondragon Unibertsitatea, Mondragon Unibertsitatea; Ganix Lassa Erle, Docent i investigador en Diseinu Berrikuntza Zentroa (DBZ), amb especialització en Disseny d'Interacció i Tecnologia, Mondragon Unibertsitatea i Maitane Mazmela Etxabe, Phd. Researcher and Lecturer in Industrial Design, Mondragon Unibertsitatea

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.