Deien els vells picapedrers de les lògies maçòniques que tota pedra recorda la seua catedral. En Gaza, cada gra de pols recorda una casa. El vent, que no entén de política, alça eixa pols per les avingudes col·lapsades; i ningú imagina una formigonera pacient, disposada a retornar-li a l'arena la seua forma de mur, pati o escola.
Quant es va destruir?
Les xifres són, senzillament, colpidores: la cartografia satel·litària d'UNOSAT d'agost identifica més de 102 000 estructures destruïdes, 17 421 severament danyades i 41 895 afectades. Conjuntament, la fracció aconseguix dos terços del terreny edificat, amb pics del 84–92 % en Beit Hanoun, Shujaiya, Khan Younis i el nord de la ciutat de Gaza. El cost de reconstrucció en vivenda, aigua, salut i educació supera els 70 000 milions de dòlars, segons dades de l'ONU/UNDP.
Els enderrocs tampoc són metàfora: amb més de 50 milions de tones d'enderrocs que contenen entre un (5% i un 10% de les bombes llançades que no van detonar, la qual cosa agreuja la complexitat del reciclatge de materials.
Després de la perplexitat inicial, la qüestió deixa de ser poètica i es torna urgent: reconstruir amb el que queda sense repetir errors passats.
Eeconstrucción ràpida, ecològica, sostenible i barata
Tota reconstrucció sostenible exigix una seqüència clara d'accions. A Gaza, el procés podria dividir-se en tres fases principals:
Seguretat: rebuig d'accessos, treballs de cartografia i neutralització d'UXO (sigles en anglés de “municions sense explotar”), és a dir, bombes o projectils que no van detonar en impactar i romanen entre els enderrocs. A més, requerix crear zones d'apilament segregades i controlar la pols, reduint les partícules que danyen la salut.
Planta d'enderrocs: ací se separen metalls, es trituren i llaven els formigons i s'eliminen contaminants, registrant-se origen i qualitat.
Fabricació ràpida: reaccions químiques entre pólvores riques en sílice i alumini, activats amb solucions alcalines i curats a baixa temperatura.
Per a garantirien l'eficàcia i transparència precisem cinc decisions clau: normes d'àrid reciclatge (matèria primera secundària obtinguda d'enderrocs); mescles de ciments de baix carboni (LC3), menys contaminants; sistemes autònoms d'aigua i energia; mètriques simples de control (€/m², m²/dia i emissions de CO₂); i prioritat als equipaments bàsics.
Convertir ruïna en matèria primera
Els enderrocs, lluny de ser una deixalla, poden transformar-se en recursos si es tracten amb tècniques modernes de circularitat:
Àrids: l'àrid és arena i grava. El formigó triturat pot utilitzar-se per a substituir del 30 al 100% de la grava.
Ciments: compostos principalment per clínquer, mescla de calcària i argila calfada a més de 1.400 °C que forma els xicotets grans que veiem en els sacs de ciment. Produir una tona allibera unes 0,8 i 0,9 tones de CO₂. Utilitzant impressió 3D de formigó, la literatura científica mostra reduccions del 20-40 %, segons les formulacions, mantenint la resistència.
Geopolímeros de CDW: restes en pols poden transformar-se en un “ciment alternatiu” sense clínquer, mesclant-los amb activadors suaus, per a fabricar blocs i panells resistents amb menor impacte ambiental.
LC3: esta formulació moderna limita l'ús de clínquer (substituint-ho per argila calcinada i calcària), reduïx l'alliberament de CO₂ fins al 40% i millora la resistència a clorurs i sulfats. Estos últims provoquen la corrosió de l'acer de reforç en trencar la capa protectora del formigó i causen la degradació i expansió del propi formigó. Un cas exitós d'utilització de LC3 és l'aeroport de Noida, a l'Índia.
Matèries primeres: es poden usar argiles i calcàries locals de baixa puresa, evitant costoses importacions i simplificant la logística.
Prefabricats de muntatge ràpid: lloses alveolars, emplafones sàndwitx amb nucli d'àrid de formigó reciclat (RCA) i xicotetes cintres d'acer recuperat.
Impressió 3D: permet construir murs, aules o depòsits amb un filtre robòtic, sense encofrat ni motles, la qual cosa accelera i abaratix l'obra. També integra conductes i buits per a instal·lacions.
Implicacions per a la reconstrucció i per a la pau
L'enderroc com a recurs canvia l'economia política de l'ajuda: implica menys divises per a importar àrids i ciment, més ocupació local, traçabilitat pública –registre transparent, en temps real i precís, de cada acció i decisió– i terminis mesurables.
L'Avaluació Ràpida Provisional de Danys i Necessitats (IRDNA), realitzada conjuntament per Nacions Unides, la Unió Europea i el Banc Mundial, xifrava en 2024 la desocupació en la Franja de Gaza en quasi un 80 %. Posar en marxa “plantes” locals de reciclatge i prefabricat, que transformen els enderrocs en nous materials de construcció, permetria crear un teixit productiu propi, amb ocupació, formació i capacitat tècnica.
Més enllà de la paraula “verda” en una terra estèril
Des del punt de la sostenibilitat ecocológica, estos són els possibles abordatges:
CO₂: LC3 i geopolímeros disminuïxen substancialment el consum de clínquer i energia.
Aigua: els geopolímeros reduïxen el curat hídric, mentres que el 3DCP (impressió 3D de formigó) minimitza rentades i encofrats (motles per a donar forma al formigó fresc).
Resiliència costanera: El LC3, que resistix clorurs i sulfats, és vital enfront de la intrusió marina i les aigües salobres.
Agricultura: exigix geotèxtils i gaviones (estructures de cistelles de malla metàl·lica farcides de pedres) d'àrid reciclatge per a controlar l'erosió i drenatge de sòls salinitzats. La superfície agrícola danyada aconseguix un 84 % en el nord i alts valors en la resta.
Quines infraestructures són prioritàries?
La matèria destruïda torna a alçar la ciutat, complint la metàfora inicial que la matèria té memòria:
Vivenda modular incremental i edificis escolars i sanitaris (76,6 % amb impacte directe) prefabricats mitjançant impressió 3D de formigó.
Xarxes d'aigua i sanejament: anells de canonada de polímer reforçat i pous d'infiltració impresos en 3D.
Vials i drenatge: subbases (capa de material que es col·loca entre el sòl i la capa principal d'un paviment), ferms amb àrid reciclatge estabilitzat i clavegueres impreses.
Energia: microxarxes solars amb emmagatzematge modular per a dessalinització, emergència i bombament.
Tancament del cercle de la memòria
En la primera demà sense sirenes, una xiqueta arreplega un fragment roig, una rajola feta xixines de tristesa per la seua destrucció. Anys després, la nova casa té un ampit temperat al sol; sobre ell, la xiqueta, ara adulta, deixa el mateix fragment. No és relíquia: és matèria primera que va tornar a una casa ecològica i econòmica.
La ciutat, que mai va oblidar la seua forma, respira.
José Ygnacio Pastor Caño, Catedràtic d'Universitat en Ciència i Enginyeria dels Materials, Universitat Politècnica de Madrid (UPM)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
No hay comentarios :