#Investidura  #CortsValencianes #València

La investidura de Juanfran Pérez Llorca depén dels 13 vots de Vox, en un escenari condicionat pel gir del PP en Europa i per la continuïtat del pacte polític que sosté la dreta valenciana des de 2023.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca arriba marcada pel vot del PP contra el Pacto Verd Europeu, una decisió alineada amb les exigències de Vox i que ha condicionat tant les negociacions en Les Corts com l’escenari polític que s’obri hui a partir de les 11.

A les 11 del matí s’obri a les Corts Valencianes un ple que ha de confirmar si Juanfran Pérez Llorca serà el nou president de la Generalitat. Arriba al càrrec després de la dimissió de Carlos Mazón, forçada per la pressió de les famílies afectades per la DANA d’octubre de 2024 i pel balanç de 229 morts atribuït a una resposta insuficient i a una festa al Ventorro que encara no s’ha aclarit del tot.

Pérez Llorca, fins ara mà dreta de Mazón i negociador directe amb Vox el 2023, afronta un ple en què l’aritmètica és clara: el PP suma 40 escons, Vox en té 13 i l’oposició, 46. Sense els vots de Vox, no hi ha majoria. Ni absoluta ni simple.

La sessió començarà amb una primera votació a majoria absoluta. Si no prospera, es repetirà 48 hores després a majoria simple. Les converses entre PP i Vox es descriuen com a “avançades” i orientades a reproduir la fórmula de 2023: govern monocolor del PP amb suport parlamentari condicionat de Vox.

Tot i això, no hi ha document públic de pacte. Vox ho ha justificat dient que “no fa falta” mentre el discurs d’investidura incorpore els punts essencials que reclama. Des de Compromís i altres grups es considera que l’acord “està fet” però “amagat”, per a evitar un nou episodi com el “pacte de la servilleta”.

Una de les qüestions que ha tensat més el context polític és la votació al Parlament Europeu duta a terme fa menys de quinze dies. El PP espanyol va votar “en contra del Pacto Verde Europeu”, alineant-se amb l’extrema dreta del continent i situant-se en posició contrària a la resta de la família popular europea. Dirigents del PPE van qualificar aquella votació de “incomprensible” perquè trencava la unitat interna en un dossier central de la política climàtica europea, basada en criteris científics i en acords amplis entre grups parlamentaris.

La decisió del PP espanyol no formava part de la línia del seu grup europeu i, segons diverses fonts del partit, es va adoptar per la pressió directa de Vox. L’extrema dreta havia situat el Pacto Verde com una condició prèvia i explícita per facilitar la investidura a la Comunitat Valenciana i per projectar este mateix esquema en altres autonomies i, eventualment, a escala estatal.

L’assumpció d’eixes posicions per part del PP té implicacions directes en la lluita contra el canvi climàtic, ja que el Pacto Verde és la principal arquitectura de mesures ambientals, energètiques i de transició ecològica de la UE. La votació contrària reforça l’escenari en què Vox condiciona de manera efectiva el posicionament del PP en matèries estratègiques, fins i tot fora de l’àmbit autonòmic.

En l’àmbit valencià, les exigències de Vox es concreten en cinc blocs: oposició al Pacto Verde Europeu i a les polítiques climàtiques, enduriment de les mesures migratòries, garantia de continuïtat de la central nuclear de Cofrentes, impuls d’infraestructures d’aigua i demandes agràries, i revisió de les polítiques lingüístiques, inclosa la reducció de recursos per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. També condiciona partides pressupostàries, com les proves d’edat per a menors migrants o ajustos ja aplicats durant l’etapa de Mazón.

El discurs de Pérez Llorca se centrarà en la reconstrucció després de la DANA, en una reforma fiscal i en un relat de “defensa dels valencians”. El PP continua negant que hi haja cap acord ocult i assegura que tot es coneixerà al ple, mentre Vox insisteix que la clau és que el candidat assumisca la seua agenda.

Si prospera, la investidura definirà l’estructura política de la legislatura: dependència directa del PP respecte de Vox, capacitat d’este per marcar l’agenda identitària, migratòria, energètica i ambiental, i un model que diversos dirigents polítics descriuen com un “laboratori” exportable a altres territoris i al futur de la política estatal.

Redacció Crònica (JS)

Pérez Llorca i Mazón (PP). Barrera, Llanos i Gil Lázaro (VOX)/foto Corts Valencianes