En la costa peruana, eixa història comença a contar-se en 1942, quan es van instal·lar els primers mareógrafos –instrument que registra i mesura les oscil·lacions del nivell de la mar (marees) de manera automàtica– en Talara, Callao i Matarani. Des de llavors, eixes estacions han registrat quasi huit dècades de variacions del nivell de la mar. Hui, gràcies a eixe arxiu únic, podem afirmar amb claredat que la mar està pujant al Perú, i que ho fa de manera desigual segons la regió i el període analitzat.

Una tendència clara, amb alts i baixos marcats

Un equip d'investigadors de la Universitat de Cadis comprovem en un estudi recent que, entre 1942 i 2019, el nivell de la mar ha pujat en els tres punts estudiats. No obstant això, la magnitud de l'augment depén de l'interval que es mire. En alguns períodes, la pujada va ser moderada (menys d'1 mm per any), mentres que en uns altres va arribar a ser molt accelerada, amb valors de més de 10 mm anuals, especialment en els anys més recents.

Això significa que no n'hi ha prou amb parlar d'un únic valor mitjà. La pujada de la mar al Perú és un procés altament variable, que respon tant a tendències globals com a fenòmens regionals i locals.

L'impacte del Xiquet

Una de les raons d'eixa variabilitat és ben coneguda pels peruans: el fenomen del Xiquet. Durant els esdeveniments extraordinaris de 1982-83 i 1997-98, la mar en Talara, Callao i Matarani va arribar a elevar-se fins a 40 centímetres per damunt de la seua mitjana normal.

Estos pics temporals mostren com la interacció entre el clima i l'oceà pot intensificar els riscos d'inundacions costaneres i erosió.

De fet, l'anàlisi estadística confirma una forta correlació entre la temperatura i el nivell de la mar en la costa peruana: quan puja la temperatura superficial, també ho fa la mar. I quan les aigües es refreden (com en els episodis de La Xiqueta), el nivell tendix a descendir.

el Perú enfront dels reportes de l'IPCC

Si comparem els resultats amb els informes del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), trobem coincidències i també diferències. Fins a començaments dels anys 2000, les taxes d'augment al Perú eren una mica menors que la mitjana global. No obstant això, en l'última dècada analitzada (2006-2015) va ocórrer el contrari: els registres de Talara, Callao i Matarani mostren un augment molt més ràpid que la mitjana mundial reportada per l'IPCC.

Això ens recorda que les xifres globals servixen com a referència, però les decisions de gestió costanera han de basar-se en estudis locals. La mar no puja al mateix ritme a tot arreu.

Per què importa?

La costa peruana concentra gran part de la població i de la infraestructura crítica del país. La pujada del nivell de la mar amenaça ports, vivendes, platges, aiguamolls i aqüífers. També pot agreujar els impactes de tsunamis i tempestes.

Per a planificar defenses costaneres, gestionar l'aigua o protegir els ecosistemes, és vital comptar amb informació detallada i específica, com la que aporten estes sèries de mareógrafos.

Mirant al futur

El nostre estudi no sols confirma la tendència ascendent, sinó que també mostra que els canvis poden ser bruscos en lapses curts, associats a cicles climàtics com El Xiquet o la Oscil·lació Decadal del Pacífic. Això significa que els pròxims anys podrien portar tant acceleracions com pauses temporals en la pujada de la mar, però la tendència de fons és clara: l'oceà està guanyant terreny.

La conclusió és ineludible: el Perú necessita polítiques costaneres basades en dades locals, que consideren la variabilitat natural i l'impacte del canvi climàtic global. Només així es podran anticipar riscos i reduir la vulnerabilitat de milions de persones que viuen enfront del Pacífic.

Juan J. Muñoz, Professor d'Enginyeria Costanera, Universitat de Cadis i Bismarck Jigena Antelo, Professor Titular d'Unversidad, Area de Ciències i Tècniques de la Navegació i Ciències Marines, Universitat de Cadis

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.