El Govern revisa a l'alça la previsió de creixement del PIB i aprova el límit de despesa

 El Govern revisa a l'alça la previsió de creixement del PIB i aprova el límit de despesa

#Govern #PIB #Espanya

 La nova previsió del PIB per a 2025 s'eleva al 2,9%, mentre el Govern busca el suport parlamentari per a la senda de estabilitat pressupostària.

 El Consell de Ministres ha aprovat avui una revisió de la previsió de creixement del PIB, fixant-la en un 2,9% per a 2025, alhora que ha establert el límit de despesa no financer i ha presentat la senda de estabilitat que acompanyarà els pressupostos generals de l'Estat per a 2026.

El Govern espanyol, junt a la previsió de les institucions europees,  ha decidit elevar la seva previsió de creixement del PIB per a 2025, passant del 2,7% al 2,9%. Aquesta actualització s'ha aprovat en el Consell de Ministres de huí, on també s'ha fixat el límit de despesa no financer, conegut com a 'techo de gasto', així com els objectius de estabilitat que acompanyaran els pressupostos generals de l'Estat per a 2026.

Aquesta revisió arriba després de les dades proporcionades pel Institut Nacional d'Estadística (INE) i altres organismes econòmics, que han reforçat les expectatives de creixement. A més, la Comissió Europea ha actualitzat les seves previsions per a Espanya, elevant-les a un 2,9% per a 2025 i un 2,3% per a 2026.

El Govern ha destacat que un dels seus objectius és que aquestes xifres de creixement es tradueixin en millores per a les llars, amb un enfocament en la reducció de la desigualtat i la pobresa. Així, s'ha aprovat un nou indicador que vincularà els resultats macroeconòmics amb la realitat quotidiana dels ciutadans.

Pel que fa al 'techo de gasto', el Consell de Ministres ha proposat que les comunitats autònomes, principalment governades pel PP, puguen incurre en un dèficit del 0,1% del PIB durant els pròxims tres anys, la qual cosa equival a un marge fiscal d'uns 5.485 milions d'euros. Aquesta taxa de dèficit és la mateixa que es va plantejar l'any passat, però que no va ser aprovada pel Parlament.

El Govern inicia així la tramitació parlamentària d'una senda de dèficit per cinquena vegada en els dos anys de legislatura. A principis de 2024, es va aconseguir aprovar la senda en el Congrés, però el Senat, amb majoria absoluta del PP, la va tombar, obligant a reiniciar el procés.

El Congrés ja va rebutjar la proposta anterior, quan el PP, Vox i Junts van unir els seus vots per bloquejar-la. No obstant això, el Govern no ha perdut l'esperança i ha reiniciat la tramitació, amb l'objectiu que, una vegada passades les eleccions a Catalunya, les negociacions siguen més fàcils.

Actualment, els pressupostos vigents són els de 2023, aprovats amb partits que ja no tenen representació. El Govern manté la intenció de presentar uns pressupostos per a 2026, però primer haurà d'aprovar la senda de estabilitat pressupostària en un context advers, amb Junts anunciant un bloqueig de l'acció legislativa del Govern per considerar que aquest ha incomplert els acords d'investidura.

. La decisió de Junts de bloquejar o no la legislatura esdevindrà un moment decisiu. En un context on els de Puigdemont semblen perduts i en competència amb Aliança Catalana, és sorprenent que, després de quatre anys de presó, ara busquen un acord amb el govern d'ERC. Aquesta dinàmica pot afectar no només el seu futur polític, sinó també la vida quotidiana de tots els ciutadans.

La votació que s'aproxima no només reflectirà les intencions de Junts, sinó que també posarà de manifest les tensions internes dins del panorama polític català. "La vida del país està condicionada per decisions que es prenen a milers de quilòmetres", asseguren alguns analistes, referint-se a la situació del seu líder fora d'Espanya

Si Junts decideix abstenir-se, tal com va ocórrer en la votació per derogar el calendari de tancament de les centrals nuclears, el Govern tindria més opcions per aprovar la senda. En cas contrari, si es suma al no del PP i Vox, no hi haurà 'techo de gasto'.

Redacció Crònica