 |
A pesar que França ja hi havia implementat un pla de seguretat en tot el seu territori degut a altres robatoris recents, no va poder impedir la sostracció d'algunes de les joies exposades en la Galeria d'Apol·lo del Louvre fa setmanes. Com protegir el patrimoni quan els lladres actuen en museus i biblioteques?
La resposta passa pel que la UNESCO crida justícia patrimonial: una forma de restitució que va més enllà de l'econòmic.
I és que cada peça robada deixa un buit en la col·lecció, una carència en la memòria. Suposa la interrupció d'un vincle cultural, històric i simbòlic. I planteja una demanda de responsabilitat institucional i estatal.
El colp Pushkin
En este sentit, el robatori de llibres o manuscrits rars en biblioteques europees adquirix una dimensió encara més greu, si cap. Entre 2022 i 2023, van desaparéixer, almenys, 170 llibres antics i rars valorats en més de 2,8 milions d'euros de biblioteques de diversos països europeus.
Va ser un acte organitzat i sistemàtic que les autoritats han qualificat com a “colp Pushkin”, perquè la majoria havien sigut escrits per este novel·lista i poeta rus. Les obres no sols representaven exemplars materials de valor, sinó memòries literàries de gran importància per a les cultures russa i europea.
Les implicacions d'este cas obrin la porta a la dimensió geopolítica del problema: com articular la justícia patrimonial quan els Estats, les xarxes de subhastes, els mercats i les xarxes criminals s'entrecreuen?
Una restitució autèntica exigix cooperació internacional, transparència en el comerç patrimonial i responsabilitat compartida entre els Estats implicats.
Memòria compartida
Aplicar la justícia patrimonial significa reconéixer que el patrimoni no pertany a una elit ni a una nació hegemònica. Este reconeixement, per tant, ha de gestionar-se des de la inclusió, la memòria compartida i la reparació.
En esta línia, la UNESCO ha presentat recentment la seua Museu Virtual de Béns Robats, gràcies al qual un objecte retirat o robat deixa d'estar ocult i passa a formar part d'un relat global de robatori, restitució i memòria.
Com s'explica en el blog del grup d'Investigació Museotech (UNIR), la digitalització oferix un nou tipus de restitució simbòlica: les peces robades poden ser accessibles al públic en format virtual, retornant part de la seua presència cultural.
El nostre dret cultural
La justícia patrimonial té tres implicacions clau. Primer, promou el reconeixement de les comunitats afectades com a subjectes de dret cultural. No n'hi ha prou que un objecte torne al seu lloc d'origen: ha de restaurar-se el seu valor simbòlic, el seu context social i la seua funció comunitària.
Segon, exigix a les institucions culturals pràctiques transparents d'adquisició, conservació i devolució.
Tercer, impulsa polítiques internacionals contra el tràfic il·lícit basades en cooperació policial, controls de mercat i ferramentes digitals d'accés públic.
En el cas dels llibres rars robats, la pèrdua cultural s'agreuja perquè eixos textos representaven llegats literaris que ja no poden ser reproduïts íntegrament. La solució no es limita a la seua devolució: ha de contemplar la restauració del seu accés públic, la documentació del robatori i la implicació dels lectors i comunitats en la seua memòria.
Així mateix, el museu virtual obri la via perquè les peces encara no recuperades físicament puguen aparéixer en l'àmbit digital, la qual cosa convertix la restitució simbòlica en un pas complementari cap a la justícia patrimonial.
Sostraure un tros d'història
Finalment, a través de l'educació s'ha d'incidir en què els robatoris de llibres, joies o un altre tipus de peces no suposa només la sostracció d'eixa obra, sinó d'una porció de la memòria col·lectiva.
La protecció del patrimoni no és una obstinació acadèmica, és part del teixit social que dona sentit a la nostra història en comú. Per això, són necessaris mecanismes eficaços perquè el patrimoni puga circular, es compartisca i democratitze en entorns segurs. Només així podrem garantir l'accés universal al patrimoni com a dret cultural.
Garantir el seu accés i preservació física i digital és el verdader significat de fer justícia patrimonial.
Cristina de Juana Ortín, Personal docent i investigador, membre del grup d'investigació ART-QUEO, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
No hay comentarios :