#València #Educació #DANA
Leer en castellanoUn any després de la DANA, un informe d’Educo revela l’impacte real en l’educació valenciana: més de 120 centres afectats, 48.000 alumnes amb la seua escolaritat alterada, 18.000 menors amb beca menjador perjudicats i milers de xiquets que encara estudien en barracons.
La presentació de l’informe d’Educo (Les seues dades al al final de l'article) a la Delegació del Govern de València va deixar un diagnòstic difícil d’ignorar: escoles destruïdes, zones inundables no corregides, protocols inexistents, por a la pluja entre l’alumnat i un sistema educatiu que continua sense preparació per al risc climàtic.
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, la presidenta d’Educo, Pilar Orenes, el president de FAMPA-València, Rubén Pacheco, tambér els autors de l’estudi i representants de centres afectats van posar en veu alta les mancances d’un sistema que encara arrossega les conseqüències de la riuada d’octubre de 2024.
Un any després, la pregunta continua en l’aire: què passa si torna a ploure com aquell dia?
En una de les sales de la Delegació la ministra Sira Rego va obrir l’acte insistint que l’informe és “una fotografia dura però imprescindible”. Va remarcar que cal “coratge i eines” per afrontar el que ja no és un episodi excepcional, sinó un risc recurrent. Va anunciar després que el Coordinador o Coordinadora de Benestar i Protecció, figura prevista per la LOPIVI, serà reforçada en una reforma legal imminent, després de confirmar-se que només un centre dels analitzats la tenia operativa, i sense formació específica perquè la Generalitat no els havia preparat per a emergències climàtiques.
La ministra Sira Rego va voler detindre’s per agrair explícitament el treball dels autors i autores de l’informe, a qui va atribuir “el rigor, la profunditat i la valentia de posar per escrit una realitat que moltes famílies no poden explicar encara”. Va recordar que el Ministeri de Joventut i Infància va contribuir amb una subvenció per impulsar l’estudi, però va remarcar que “el mèrit és íntegrament de l’equip investigador i de les comunitats educatives que han obert les portes i les seues experiències”. Rego va subratllar que este tipus de recerques “són essencials perquè les administracions no treballen a cegues” i va animar les entitats a continuar documentant allò que passa als centres després de cada emergència.
Sira Rego també va apuntar directament a la responsabilitat política del moment. Va remarcar que “no es pot esperar una resposta valenta d’administracions que neguen el canvi climàtic”, en referència al govern valencià de PP i VOX. I va afegir que la situació és encara més incerta després de la dimissió de Mazón i de la presa de possessió del nou president Juanfran Pérez Llorca, que en el seu primer discurs va negar el canvi climàtic i va assegurar que el seu govern no compliria els compromisos del Pacte Verd Europeu, fins i tot votant en contra de les posicions del seu propi partit en Europa. Rego va advertir que el Ministeri farà “tot el que permeten les competències estatals”, però que gran part de la responsabilitat “és autonòmica i no es pot substituir”.
Després intervingué l'equip de redacció d' EDUCO amb la presencia de la seua presidenta Pilar Orenes, acompanyada de una de les persones de l’equip investigador. Van repassar les xifres principals: 48.000 alumnes afectats, 124 centres danyats, huit destruïts, i més de 3.000 alumnes encara en barracons. Van explicar com la DANA va trencar l’organització dels centres: alumnat dispers, espais improvisats, jornades marcades per retards del transport i reduccions d’hores lectives. Moltes famílies consultades reconeixen que els seus fills “van perdre almenys un mes d’ensenyament real”, i altres admeten que en les avaluacions finals ni tan sols van poder presentar-s’hi en condicions normals.
El president de FAMPA-València, Rubén Pacheco, va traslladar el que continua passant: rutes que encara fallen, horaris inestables, extraescolars que no han tornat en diversos municipis i una conciliació familiar “impossible”.
Un dels punts centrals de l’acte va ser el que l’informe documenta amb contundència: molts dels centres més afectats estaven situats en zones inundables. Entre els més danyats apareixen el IES Alameda (Utiel), el IES Berenguer Dalmau (Catarroja), el CEIP Orba (Alfafar), el CEIP Vil·la Romana (Alfafar), el CEIP Castellar-Oliveral (València), el CEIP Ausiàs March (Paiporta), el CEIP L’Horta (Paiporta) i diversos centres d’Albal com el CEIP San Carlos Borromeo. En estos municipis, els barrancs començaren a omplir-se mentre les alertes oficials no arribaven o ho feien tard, amb avisos confusos que parlaven de vent però no de la riuada imminent.
Segons l’informe, en alguns llocs no es va comunicar cap tancament, i en altres l’avís va arribar quan l’aigua ja baixava pels carrers. En municipis com Albal, Alginet, Beniparrell o Castellar-Oliveral es documenta que la direcció va tindre informació tardana o contradictòria, i en alguns casos ni tan sols hi hagué instruccions per al personal de cuina, neteja o serveis complementaris, que va continuar treballant en ple episodi.
A més, els centres no comptaven amb protocols específics d’inundació. Els plans estaven pensats per incendis, no per riuades, ni per reubicacions massives, ni per continuïtat educativa. El professorat ho va patir de primera mà: sense formació en gestió del risc, sense eines per acompanyar emocionalment l’alumnat i assumint tasques d’emergència sense preparació.
L’informe assenyala el contrast amb països amb risc climàtic recurrent —Bangladesh, Filipines, Mèxic— on totes les escoles tenen protocols clars, simulacres obligatoris, rutes d’evacuació assajades i coordinadors de benestar formats en emergències. És el model del Marc Integral de Seguretat Escolar 2022–2030, que Educo recomana adoptar.
Després de l’exposició del document, les intervencions del públic van posar el to més colpidor: mares que expliquen que els seus fills ploren quan comença a ploure, famílies que no dormen quan veuen una alerta meteorològica, docents que encara no han recuperat la tranquil·litat. “Estos no són números. Són els nostres fills”, va dir una mare.
La trobada va acabar en una conversa oberta entre Sira Rego, Pilar Orenes i Rubén Pacheco, on moltes de les manifestacions de FAMPA es van fer públiques i on la ministra va detallar la seua oferta de col·laboració dins dels límits competencials. Va insistir que farà arribar eixos límits “al màxim” per garantir protecció real a la infància, però que sense la Generalitat —actualment en mans d’un govern que nega el risc climàtic— “no es pot garantir que no torne a passar”.
Llista completa de centres afectats citats a l’informe: CEIP Blasco Ibáñez (Alginet), CEIP Vil·la Romana (Alfafar), CEIP La Fila, CEE Rosa Llácer (Castellar–Oliveral), CEIP San Carlos Borromeo (Albal), IES 25 d’Abril (Alfafar), CEIP Orba (Alfafar), CEIP Castellar-Oliveral (València), CEIP Ausiàs March (Paiporta), CEIP L’Horta (Paiporta), IES Alameda (Utiel), CP Lluís Vives (Massanassa), CEI Ausiàs March (Massanassa), IES Berenguer Dalmau (Catarroja), CEIP Blasco Ibáñez (Beniparrell), CEIP San Blas (Albal), CEIP Carme Miquel (Algemesí) i altres centres receptors i reubicats segons municipi.
Les dades EDUCO
Estes són les dades de l’informe EDUCO
Un any després, la DANA deixa seqüeles educatives profundes en alumnat i famílies: reubicacions, pèrdues lectives, ansietat i barracons que es cronifiquen
L’informe d’Educo descriu amb detall com la DANA d’octubre de 2024 va sacsejar l’educació valenciana: milers d’alumnes desplaçats, centres destruïts, mesos de pèrdues lectives, transport deficient i un impacte emocional que encara perdura.
La DANA va colpejar amb una força que cap centre educatiu esperava. En hores, més de 120 escoles i instituts quedaren afectats i 48.000 alumnes van veure alterada la seua escolarització. Un any després, continuen els barracons, les obres inacabades i la sensació generalitzada que l’educació va quedar desprotegida en un moment crític.
Les dades mostren fins a quin punt l’alumnat i les famílies han pagat el cost d’una emergència per a la qual el sistema no estava preparat.
Un mapa de centres trencats i comunitats desplaçades
La Generalitat confirma que 124 centres públics van patir danys, l’11% del total de la província de València. Huit van quedar inutilitzats i almenys cinc han sigut declarats irreparables. En alguns, com recorda una direcció:
«Tot el que hi havia dins del centre ho perdérem. Quan acabàrem de traure tot i de netejar, estava completament buit. No quedà res.»
La reconstrucció educativa preveu una inversió de 140 milions d’euros. Mentre arriben les obres definitives, la comunitat educativa s’ha vist obligada a reorganitzar completament la seua vida escolar.
Més de 24.000 alumnes es van reubicar de manera temporal o prolongada. L’acollida extraordinària va ser ràpida, però sovint improvisada: arribaven xiquets sense historial, sense dades mèdiques i sense reforços docents. Novembre de 2024 va ser especialment caòtic en molts centres que feien de receptors i afectats alhora.
Desdoblaments, pèrdua d’identitat i espais que no eren aules
La divisió de centres en diverses seus va alterar rutines i organització. En alguns casos, infantil estava en un lloc i primària en un altre. El professorat especialista feia rutes diàries entre seus, i les famílies duplicaven horaris i desplaçaments.
Un docent ho explicava així:
«Hem perdut la identitat de centre. La divisió no li ha agradat a ningú.»
Aules multiusos, biblioteques i despatxos es van convertir en classes improvisades. Les condicions acústiques, tèrmiques i de mobiliari no eren adequades, i això va empobrir les experiències d’aprenentatge.
Barracons com a solució “menys dolenta”, però amb por a que s’allargue
Quan la reconstrucció era inviable a curt termini, la solució va ser recórrer a aules prefabricades. A l’inici del curs 2025–2026, més de 3.000 alumnes continuaven en barracons. La majoria de famílies els accepta amb resignació, sempre que no es cronifiquen.
Les condicions han millorat —climatització, mobiliari nou—, però persisteixen problemes d’aïllament, filtracions i calor. Diversos centres encara tenen obres pendents d’adequació d’espais essencials, com zones d’ombra i punts d’aigua, una demanda recurrent de les AMPAs.
El transport escolar, el principal coll de botella
En molts centres, el pitjor no era la distància sinó la falta d’autobusos o la descoordinació. Retards diaris de 30 o 40 minuts van provocar pèrdua acumulada d’hores lectives i dificultats de conciliació.
«Han estat perdent totes les setmanes dos hores i mitja de classe, com a mínim. Els autobusos mai arribaven puntuals.»
Les famílies amb fills en seus diferents vivien dobles torns, esperes llargues i arribades tardanes a la feina.
Extraescolars cancel·lades i serveis afectats
El 36% de les famílies que tenien extraescolars abans de la DANA encara no les han pogut recuperar. Les principals raons són:
- espais danyats o tancats (61%)
- falta d’informació (21%)
- absència d’oferta (18%)
- dificultats de conciliació (11%)
El comedor també va patir interrupcions i incertesa inicial, especialment en centres reubicats sense espais adaptats.
La pèrdua lectiva: mesos de classe que no tornen
Segons les famílies:
- el 77% assegura haver perdut almenys un mes de classe
- el 35% parla de més de dos mesos perduts
- la major afectació es concentra a Massanassa (100%), Paiporta (94%), Alfafar (93%) i Catarroja (83%)
Molts claustres van prioritzar llengua i matemàtiques i van retallar música, educació física, projectes o tutories. Una jefatura d’estudis ho resumia així:
«Perdíem cinc sessions a la setmana… deixàrem totes les troncals.»
Rendiment acadèmic i desigualtats
El 79% de les famílies percep una baixada de rendiment:
- 21% molt
- 30% bastant
- 28% alguna cosa
L’impacte és més alt en secundària (88%) i en alumnat amb necessitats educatives especials (87%).
Les famílies assenyalen:
- pèrdua de continguts (44%)
- dificultats de concentració (30%)
- menys atenció docent (24%)
- desmotivació (20%)
En alguns IES, els resultats de la PAU van ser els pitjors en anys: un va registrar 25% de no aptes, i un altre va passar del 0% habitual al 12%.
Una ferida emocional profunda
L’impacte psicoemocional és el més persistent:
- 95% de l’alumnat va experimentar por, nervis o tristesa
- 30% encara es posa nerviós quan plou fort
Una alumna ho explicava així:
«Tinc por a la pluja… i estic més contestona i enfadada en casa.»
En el professorat, l’acumulació de tasques i l’angoixa van derivar en baixes laborals:
«No era jo. No podia parlar amb ningú. Em vaig agafar una baixa, no podia més.»
Una resposta institucional desigual
Hi hagué formacions, guies i recursos de salut mental, però la cobertura va ser irregular. En les primeres setmanes, el suport presencial va ser mínim i moltes escoles depengueren de la solidaritat interna o d’entitats socials.
«Estàvem molt estressats. Ens hauria vingut bé parlar amb algú, que et calmaren.»
Redacció Crònica (JS)
En Castellano
Un año después de la DANA, un informe de Educo revela el impacto real en la educación valenciana: más de 120 centros afectados, 48.000 alumnos con su escolaridad alterada, 18.000 menores con beca comedor perjudicados y miles de niños que aún estudian en barracones.
La presentación del informe de Educo (sus datos al final del artículo) en la Delegación del Gobierno de Valencia dejó un diagnóstico difícil de ignorar: escuelas destruidas, zonas inundables no corregidas, protocolos inexistentes, miedo a la lluvia entre el alumnado y un sistema educativo que sigue sin preparación frente al riesgo climático.
La ministra de Juventud e Infancia, Sira Rego, la presidenta de Educo, Pilar Orenes, el presidente de FAMPA-València, Rubén Pacheco, también los autores del estudio y representantes de centros afectados expusieron en voz alta las carencias de un sistema que todavía arrastra las consecuencias de la riada de octubre de 2024.
Un año después, la pregunta sigue en el aire: ¿qué pasa si vuelve a llover como aquel día?
En una de las salas de la Delegación, la ministra Sira Rego abrió el acto insistiendo en que el informe es “una fotografía dura pero imprescindible”. Recalcó que hacen falta “coraje y herramientas” para afrontar lo que ya no es un episodio excepcional, sino un riesgo recurrente. Anunció después que la figura del Coordinador o Coordinadora de Bienestar y Protección, prevista en la LOPIVI, será reforzada en una reforma legal inminente, tras confirmarse que solo un centro de los analizados la tenía operativa, y sin formación específica porque la Generalitat no los había preparado para emergencias climáticas.
La ministra Sira Rego quiso detenerse para agradecer explícitamente el trabajo de los autores y autoras del informe, a quienes atribuyó “el rigor, la profundidad y la valentía de poner por escrito una realidad que muchas familias aún no pueden explicar”. Recordó que el Ministerio de Juventud e Infancia contribuyó con una subvención para impulsar el estudio, pero recalcó que “el mérito es íntegramente del equipo investigador y de las comunidades educativas que han abierto las puertas y sus experiencias”. Rego subrayó que este tipo de investigaciones “son esenciales para que las administraciones no trabajen a ciegas” y animó a las entidades a seguir documentando lo que ocurre en los centros tras cada emergencia.
Sira Rego también apuntó directamente a la responsabilidad política del momento. Señaló que “no se puede esperar una respuesta valiente de administraciones que niegan el cambio climático”, en referencia al gobierno valenciano del PP y VOX. Y añadió que la situación es aún más incierta tras la dimisión de Mazón y la toma de posesión del nuevo presidente Juanfran Pérez Llorca, que en su primer discurso negó el cambio climático y aseguró que su gobierno no cumpliría los compromisos del Pacto Verde Europeo, incluso votando en contra de las posiciones de su propio partido en Europa. Rego advirtió que el Ministerio hará “todo lo que permitan las competencias estatales”, pero que gran parte de la responsabilidad “es autonómica y no se puede sustituir”.
Después intervino el equipo de redacción de EDUCO con la presencia de su presidenta Pilar Orenes, acompañada de una de las personas del equipo investigador. Repasaron las cifras principales: 48.000 alumnos afectados, 124 centros dañados, ocho destruidos, y más de 3.000 alumnos aún en barracones. Explicaron cómo la DANA rompió la organización de los centros: alumnado disperso, espacios improvisados, jornadas marcadas por retrasos en el transporte y reducciones de horas lectivas. Muchas familias consultadas reconocen que sus hijos “perdieron al menos un mes de enseñanza real”, y otras admiten que en las evaluaciones finales ni siquiera pudieron presentarse en condiciones normales.
El presidente de FAMPA-València, Rubén Pacheco, trasladó lo que continúa ocurriendo: rutas que aún fallan, horarios inestables, extraescolares que no han vuelto en varios municipios y una conciliación familiar “imposible”.
Uno de los puntos centrales del acto fue lo que el informe documenta con contundencia: muchos de los centros más afectados estaban situados en zonas inundables. Entre los más dañados figuran el IES Alameda (Utiel), el IES Berenguer Dalmau (Catarroja), el CEIP Orba (Alfafar), el CEIP Vil·la Romana (Alfafar), el CEIP Castellar-Oliveral (Valencia), el CEIP Ausiàs March (Paiporta), el CEIP L’Horta (Paiporta) y varios centros de Albal como el CEIP San Carlos Borromeo. En estos municipios, los barrancos comenzaron a llenarse mientras las alertas oficiales no llegaban o lo hacían tarde, con avisos confusos que hablaban de viento pero no de la riada inminente.
Según el informe, en algunos lugares no se comunicó ningún cierre, y en otros el aviso llegó cuando el agua ya bajaba por las calles. En municipios como Albal, Alginet, Beniparrell o Castellar-Oliveral se documenta que la dirección recibió información tardía o contradictoria, y en algunos casos ni siquiera hubo instrucciones para el personal de cocina, limpieza o servicios complementarios, que continuó trabajando en pleno episodio.
Además, los centros no contaban con protocolos específicos de inundación. Los planes estaban pensados para incendios, no para riadas, ni para reubicaciones masivas, ni para continuidad educativa. El profesorado lo sufrió en primera persona: sin formación en gestión del riesgo, sin herramientas para acompañar emocionalmente al alumnado y asumiendo tareas de emergencia sin preparación.
El informe señala el contraste con países con riesgo climático recurrente —Bangladés, Filipinas, México— donde todas las escuelas tienen protocolos claros, simulacros obligatorios, rutas de evacuación ensayadas y coordinadores de bienestar formados en emergencias. Es el modelo del Marco Integral de Seguridad Escolar 2022–2030, que Educo recomienda adoptar.
Tras la exposición del documento, las intervenciones del público pusieron el tono más conmovedor: madres que explican que sus hijos lloran cuando empieza a llover, familias que no duermen cuando ven una alerta meteorológica, docentes que aún no han recuperado la tranquilidad. “Estos no son números. Son nuestros hijos”, dijo una madre.
El encuentro terminó en una conversación abierta entre Sira Rego, Pilar Orenes y Rubén Pacheco, donde muchas de las manifestaciones de FAMPA se hicieron públicas y donde la ministra detalló su oferta de colaboración dentro de los límites competenciales. Insistió en que hará llegar esos límites “al máximo” para garantizar protección real a la infancia, pero que sin la Generalitat —actualmente en manos de un gobierno que niega el riesgo climático— “no se puede garantizar que no vuelva a ocurrir”.
Lista completa de centros afectados citados en el informe: CEIP Blasco Ibáñez (Alginet), CEIP Vil·la Romana (Alfafar), CEIP La Fila, CEE Rosa Llácer (Castellar–Oliveral), CEIP San Carlos Borromeo (Albal), IES 25 d’Abril (Alfafar), CEIP Orba (Alfafar), CEIP Castellar-Oliveral (Valencia), CEIP Ausiàs March (Paiporta), CEIP L’Horta (Paiporta), IES Alameda (Utiel), CP Lluís Vives (Massanassa), CEI Ausiàs March (Massanassa), IES Berenguer Dalmau (Catarroja), CEIP Blasco Ibáñez (Beniparrell), CEIP San Blas (Albal), CEIP Carme Miquel (Algemesí) y otros centros receptores y reubicados según municipio.
Datos del Informe
Estos son los datos del informe EDUCO
Un año después, la DANA deja secuelas educativas profundas en alumnado y familias: reubicaciones, pérdidas lectivas, ansiedad y barracones que se cronifican
El informe de Educo describe con detalle cómo la DANA de octubre de 2024 sacudió la educación valenciana: miles de alumnos desplazados, centros destruidos, meses de pérdidas lectivas, transporte deficiente y un impacto emocional que aún perdura.
La DANA golpeó con una fuerza que ningún centro educativo esperaba. En pocas horas, más de 120 escuelas e institutos quedaron afectados y 48.000 alumnos vieron alterada su escolarización. Un año después, continúan los barracones, las obras inacabadas y la sensación generalizada de que la educación quedó desprotegida en un momento crítico.
Los datos muestran hasta qué punto el alumnado y las familias han pagado el coste de una emergencia para la cual el sistema no estaba preparado.
Un mapa de centros rotos y comunidades desplazadas
La Generalitat confirma que 124 centros públicos sufrieron daños, el 11% del total de la provincia de Valencia. Ocho quedaron inutilizados y al menos cinco han sido declarados irreparables. En algunos, como recuerda una dirección:
«Todo lo que había dentro del centro lo perdimos. Cuando terminamos de sacar todo y de limpiar, estaba completamente vacío. No quedó nada.»
La reconstrucción educativa prevé una inversión de 140 millones de euros. Mientras llegan las obras definitivas, la comunidad educativa se ha visto obligada a reorganizar completamente su vida escolar.
Más de 24.000 alumnos fueron reubicados de forma temporal o prolongada. La acogida extraordinaria fue rápida, pero a menudo improvisada: llegaban niños sin historial, sin datos médicos y sin refuerzos docentes. Noviembre de 2024 fue especialmente caótico en muchos centros que eran receptores y afectados al mismo tiempo.
Desdoblamientos, pérdida de identidad y espacios que no eran aulas
La división de centros en varias sedes alteró rutinas y organización. En algunos casos, infantil estaba en un lugar y primaria en otro. El profesorado especialista hacía rutas diarias entre sedes, y las familias duplicaban horarios y desplazamientos.
Un docente lo explicaba así:
«Hemos perdido la identidad de centro. La división no le ha gustado a nadie.»
Aulas multiusos, bibliotecas y despachos se convirtieron en clases improvisadas. Las condiciones acústicas, térmicas y del mobiliario no eran adecuadas, y eso empobreció las experiencias de aprendizaje.
Barracones como solución “menos mala”, pero con miedo a que se prolongue
Cuando la reconstrucción era inviable a corto plazo, la solución fue recurrir a aulas prefabricadas. Al inicio del curso 2025–2026, más de 3.000 alumnos seguían en barracones. La mayoría de familias los acepta con resignación, siempre que no se cronifiquen.
Las condiciones han mejorado —climatización, mobiliario nuevo—, pero persisten problemas de aislamiento, filtraciones y calor. Varios centros aún tienen obras pendientes de adecuación de espacios esenciales, como zonas de sombra y puntos de agua, una demanda recurrente de las AMPAs.
El transporte escolar, el principal cuello de botella
En muchos centros, lo peor no era la distancia sino la falta de autobuses o la descoordinación. Retrasos diarios de 30 o 40 minutos provocaron pérdida acumulada de horas lectivas y dificultades de conciliación.
«Han estado perdiendo todas las semanas dos horas y media de clase, como mínimo. Los autobuses nunca llegaban puntuales.»
Las familias con hijos en sedes diferentes vivían dobles turnos, largas esperas y llegadas tardías al trabajo.
Extraescolares canceladas y servicios afectados
El 36% de las familias que tenían extraescolares antes de la DANA aún no las han podido recuperar. Las principales razones son:
- espacios dañados o cerrados (61%)
- falta de información (21%)
- ausencia de oferta (18%)
- dificultades de conciliación (11%)
El comedor también sufrió interrupciones e incertidumbre inicial, especialmente en centros reubicados sin espacios adaptados.
La pérdida lectiva: meses de clase que no regresan
Según las familias:
- el 77% asegura haber perdido al menos un mes de clase
- el 35% habla de más de dos meses perdidos
- la mayor afectación se concentra en Massanassa (100%), Paiporta (94%), Alfafar (93%) y Catarroja (83%)
Muchos claustros priorizaron lengua y matemáticas y recortaron música, educación física, proyectos o tutorías. Una jefatura de estudios lo resumía así:
«Perdíamos cinco sesiones a la semana… dejamos todas las troncales.»
Rendimiento académico y desigualdades
El 79% de las familias percibe una bajada del rendimiento:
- 21% mucho
- 30% bastante
- 28% algo
El impacto es más alto en secundaria (88%) y en alumnado con necesidades educativas especiales (87%).
Las familias señalan:
- pérdida de contenidos (44%)
- dificultades de concentración (30%)
- menos atención docente (24%)
- desmotivación (20%)
En algunos IES, los resultados de la PAU fueron los peores en años: uno registró 25% de no aptos, y otro pasó del 0% habitual al 12%.
Una herida emocional profunda
El impacto psicoemocional es el más persistente:
- 95% del alumnado experimentó miedo, nervios o tristeza
- 30% aún se pone nervioso cuando llueve fuerte
Una alumna lo explicaba así:
«Tengo miedo a la lluvia… y estoy más contestona y enfadada en casa.»
En el profesorado, la acumulación de tareas y la angustia derivaron en bajas laborales:
«No era yo. No podía hablar con nadie. Me cogí una baja, no podía más.»
Una respuesta institucional desigual
Hubo formaciones, guías y recursos de salud mental, pero la cobertura fue irregular. En las primeras semanas, el apoyo presencial fue mínimo y muchas escuelas dependieron de la solidaridad interna o de entidades sociales.
«Estábamos muy estresados. Nos habría venido bien hablar con alguien, que te calmaran.»
Redacción Crónica (JS)




No hay comentarios :